«Ja ho teniu tot preparat?». La pregunta la feia la responsable més matinera d’una de les tradicionals parades de matons de Montserrat, mentre començava a treure els seus productes, a un membre de seguretat del santuari que passava per davant, camí de la zona de la basílica. Eren les 9 del matí, faltava una hora i mitja per a l’inici de la cerimònia de benedicció abacial, però en el trajecte per carretera a la basílica santuari quedava clar que, ahir, Montserrat era escenari d’un esdeveniment especial.

En aquelles primeres hores, bàsicament pel desplegament de seguretat, a l’espera de les autoritats. Mossos al trencant de Monistrol de la C-55; un altre grup d’agents abans de la barrera d’entrada al pàrquing; controls d’accés a la rotonda prèvia al santuari; Mossos davant l’estació del cremallera, i encara més a les places de l’abat Oliba i de Santa Maria, patrullant i controlant. I, de permanent soroll de fons, el brunzit constant d’un helicòpter, que no parava de sobrevolar el massís amb ull vigilant.

Probablement, el nou abat de Montserrat, Manel Gasch, era aliè a la magnitud de l’operatiu que es desplegava a l’exterior de la basílica per a a la que, ben segur, era una de les jornades més transcendentals de la seva vida. Però el desplegament sí que va sorprendre els turistes que ahir descobrien un Montserrat amb serveis encara a mig gas, però amb una imatge inusual. Uniformes (policials) i hàbits (els dels nombrosos religiosos de diferents comunitats que es preparaven per assistir a la cerimònia i compartien converses prèvies) acaparaven el paisatge humà.

Uns visitants, els que voltaven pel davant de la basílica cap a les 10 del matí (faltava mitja hora per l’inici de la cerimònia), que van afegir a la seva desorientadora jornada turística un sobtat desembarcament de cotxes oficials envoltats de seguretat, que a molts d’ells (estrangers, bàsicament) els portaven a preguntar qui era aquell o aquella que acaparaven l’atenció. Inclòs el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

«Quan hem arribat aquí dalt i han vist tot aquest desplegament el primer que m’han demanat és si això era habitual», explicava Joan Méndez, guia que ahir conduïa un grup de francesos. «Jo els he dit que no, que normalment és molt més tranquil, però també he hagut de preguntar per explicar-los què passava, ja que jo tampoc n’estava al cas». Núria Ramos, una altra guia, en aquest cas d’un grup rus que va veure la sortida de la processó al final de la cerimònia, deia que «no hem pogut entrar a la basílica, però han estat encantats de veure, ni que fos una mica des de la distància, una comitiva tan cerimoniosa».