La caseta de guaita de l’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor rebrà oficialment el nom de d’Aguait Jordi Falip, com a reconeixement a la tasca que aquest naturalista i activista santpedorenc, mort just ara fa un any, va dur a terme en favor de la recuperació, conservació i protecció d’aquest espai natural del municipi.
Així ho ha aprovat per unanimitat l’Ajuntament, en el ple municipal celebrat aquest dimarts al vespre. Falip, que va morir el 25 d’octubre passat de forma sobtada als 54 anys d’edat, va ser un dels activistes impulsors de la transformació de l’aiguamoll. Primer aturant la seva pèrdua donant a conèixer la importància de l’espai, després participant activament en la seva recuperació, i finalment participant activament en el manteniment, construcció d’infraestructures d’acollida i gaudi dels visitants i la recuperació de noves àrees a l’entorn de la làmina d’aigua. La seva trajectòria personal, de naturalista actiu, i també la seva trajectòria professional, han deixat una petjada profunda a l’Aiguamoll de la Bòbila i a Santpedor. Jordi Falip va destacar especialment pel seu vessant ecologista, del qual va fer la seva professió, tenint en compte que regentava l'empresa Senders del Pirineu, vinculada a la preservació del medi ambient. Autodeclarat un amant de la natura, des de mitjan anys 80 estava vinculat a l'ADF Defensors del Bosc, entitat de la qual era tresorer, i el responsable del Grup de Voluntaris de Santpedor; i també havia estat membre cofundador de la plataforma Montsalat, contrària als abocaments de l'extracció potàssica de les mines del Bages.
Després de l’aprovació al ple, els congregats a la Capella de Sant Andreu van fer un fort aplaudiment en record a Falip i com a mostra d’escalf a la família, presents a la sessió.
En el mateix ple, Santpedor va aprovar definitivament i per unanimitat del Ple la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) del jaciment arqueològic del Serrat Rodó, que es va aprovar inicialment al Ple del mes de maig. Es tracta d’una necròpolis del segle VIII-X ubicada al nord-est del nucli de Santpedor, entre el torrent de Sebarroja i el riu d’Or, al sud del camí de Llussà. L’objectiu de l’Ajuntament és vetllar per la protecció, conservació, difusió i foment d’aquest patrimoni.
El Ple de l’Ajuntament va aprovar també per unanimitat la cessió de material de l’antiga residència municipal a la Fundació Sant Andreu Salut. Es tracta de 13 llits articulats i 11 matalassos de làtex, que van ser cedits el mes de maig a Creu Roja Manresa, però com que finalment no faran ús de tot el material, una part s’ha cedit a aquesta altra entitat sense ànim de lucre per afavorir la seva reutilització i donar-los un ús social al servei de persones que ho necessiten.
La moció de la CUP no prospera
Santpedor iniciarà el procediment per a l’alienació de la finca de propietat municipal Can Banús, qualificada de bé patrimonial i situada al carrer Reverend Antoni Vila, a través del procediment de subhasta successiva. L’Ajuntament n'és titular després d’un embargament per impagament del deute derivat de realització d’actuacions de seguretat però no en vol mantenir la titularitat perquè no és apta per a la prestació de cap servei públic i requeriria una important inversió. El Ple va aprovar per 10 vots a favor (ERC, JxS, PM i SECP) i 2 abstencions (CUP) alienar la finca a través d’una subhasta i que el comprador assumeixi les obligacions de rehabilitació.
D’altra banda, el ple municipal de Santpedor va debatre una moció de la CUP que demanava la municipalització del servei de gestió i manteniment de les instal·lacions esportives municipals i de consergeria en altres equipaments. La moció sol·licitava emprendre la gestió directa de la totalitat del servei, que fins ara ha estat gestionat a través d’una empresa, aprofitant que el contracte ha arribat al seu límit aquest mes d’octubre, després de 8 anys. La moció no es va aprovar, al comptar amb 3 vots a favor (CUP i SECP), 8 vots en contra (ERC i JxS) i una abstenció (PM).
