La història de les bruixes també es pot difondre d’una forma amable i entenedora, sense oblidar el patiment de les dones que van ser perseguides. Un nou audiovisual del centre d’interpretació de la bruixeria a Sant Feliu Sasserra acosta als infants les vides d’aquelles dones sàvies de la naturalesa que van ser condemnades a mort. Aquesta és una de les noves apostes de l’espai de divulgació que ha tornat a obrir portes aquesta tardor després d’un període d’obres, que ha permès renovar algunes de les propostes per endinsar-se en un univers de plantes, fogueres i nits de lluna plena.
L’audiovisual infantil és una de les principals novetats que ha incorporat el centre. «El vídeo permet divulgar d’una forma amena la cacera de bruixes», explica l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero. Fins ara, el centre disposava d’un curtmetratge adreçat als adults, «que sovint feria la sensibilitat dels infants», comenta el batlle. La nova producció protagonitzada per l’actriu Neus Ballbé, coneguda per la seva participació en el Club Super3, transmet al públic infantil d’una forma més amable la injustícia que es va cometre contra unes dones acusades de fer tractes amb el diable. L’obra desmenteix els tòpics que existeixen contra les bruixes i les presenta com unes dones corrents, però amb el poder suficient per canviar el món.
Més elements per aprendre
El centre també s’ha renovat amb altres elements divulgatius adreçats a tots els públics. Un d’ells és un nou expositor d’herbes remeieres, com ara la marialluïsa, la farigola o el romaní. Les herbes són seques «i disposar de plantes tendres seria fantàstic perquè els visitants les poguessin olorar», posa de manifest la responsable del centre, Queralt Alberch. En relació amb el coneixement del món natural, també s’ha instal·lat un nou mapa interactiu amb què es poden relacionar les flors amb les seves propietats medicinals, «tot posant a prova els mateixos coneixements», ressalta Alberch.
L’espai aporta un coneixement ampli sobre la història de la bruixeria a Sant Feliu Sasserra. Els instruments que utilitzaven les bruixes per fer tota mena d’ungüents o la referència a espais naturals de la zona, com la riera del Merlès, on s’amagaven, són alguns dels atractius. Però, el que crida més l’atenció dels visitants són les dades sobre la biografia de les bruixes. «Tenim recollits els noms i les professions de les vint-i-tres processades a Sant Feliu i, quan la gent s’adona que les bruixes no eren més que remeieres, llevadores, vídues o altres desemparades del patriarcat, els envaeix la tristesa», destaca Alberch.
Les sentències judicials del segle XVII que es preserven són les que han permès aportar llum a un episodi de la història on encara queden moltes llacunes per resoldre. Sota el poder dels tribunals locals, a Sant Feliu hi va haver almenys sis dones executades i, en l’àmbit de Catalunya, la xifra s’eleva fins a quatre-centes. La persecució responia a la creença popular que feien tractes amb el diable, que els conferia poders sobrenaturals per sembrar el pànic amb accidents, tempestes i pedregades que malmetien la collita. «Des del centre, lluitem per no esborrar-les de la història», rebla Romero, fent una crida a visitar el centre que acull Sant Feliu, terra de bruixes.
El consistori vol fer visitable l’antic dipòsit situat al serrat de les Forques
Un altre dels indrets claus per entendre la història de la bruixeria a Sant Feliu Sasserra és el mirador del Serrat de les Forques, el punt on es van dur a terme les execucions d’almenys sis dones acusades de bruixes. L’espai, que presenta unes vistes panoràmiques de l’àrea del Lluçanès, alberga un antic dipòsit d’aigua en desús que ara s’ha embolcallat amb una estructura de pedra per unificar-lo amb l’entorn. Unes obres per dignificar la zona que s’han executat aquest estiu amb el suport de la Generalitat. «L’objectiu és habilitar el dipòsit per tal que s’hi puguin celebrar visites turístiques i activitats escolars», afirma l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero, fent referència a l’interès històric d’un espai elevat enmig del poble que conté un edifici octagonal de formes modernistes.
