Rajadell ha fet oficial, aquest dissabte al matí, la posada en valor de les restes de l’antiga vil·la romana de Sant Amanç que està situada a banda i banda de l’Eix Transversal. En concret s’ha fet la inauguració de la intervenció que ha permès rehabilitar i consolidar el jaciment i també fer-lo visitable ja que s’ha condicionat un recorregut i també s’hi han instal·lat plafons informatius per fer visites lliures.

En l’acte d’aquest matí, abans de començar la visita pel jaciment, l’alcalde de Rajadell, Joan Carles Lluch, ha recordat que el jaciment va sortir a la llum amb les obres de construcció de la C-25, el 1996. De fet, actualment, els dos carrils en sentit Lleida travessen el jaciment i en el moment en què es va fer el desdoblament, es van separar els dos sentits de la marxa per tal de preservar les restes arqueològiques i es tracta de l'únic tram d'aquesta carretera on els dos sentits no són paral·lels.

Ja més concretament del jaciment, l’alcalde ha recordat també que es tracta d’una vil·la romana del segle IV i que estava situat en un punt de pas estratègic en el camí que unia Manresa amb Calaf i els Prats de Rei, l’antiga Sigarra.

També ha remarcat que aquesta intervenció serveix per «saber d’on venir, per estar orgullosos del present i poder dibuixar el futur».

La visita

En la visita guiada que s’ha fet a l’espai, s’ha pogut veure els dos espais en què estava dividida l’antiga vil·la. A la zona sud, que és la més plana i que parteix l’Eix Transversal, amb els dos carrils en sentit Girona a un costat i els de sentit Lleida a l’altre, hi havia l’espai de treball.

En una part, s’hi feia vi mentre que en l’altre s’hi emmagatzemaven els cereals. Tot seguit, s’ha visitat la part nord, ja a l’altre costat dels carrils en sentit Girona. Allà, segons s’ha explicat durant el recorregut hi havia la zona més residencial i d’oci, amb diferents estances. Entre elles destaca el triclinium, que és l’espai dedicat al menjar i beure i també on es rebien les visites.

També és en aquest espai on es va trobar un valuós mosaic que actualment es troba al Museu Comarcal de Manresa. Una altra mostra, també en aquesta zona residencial, que es tractava d’una vil·la luxosa i que acumulava riquesa és que hi havia una zona termal. L’espai estava dividit en tres part: la de l’aigua calenta, la de l’aigua tèbia i la de l’aigua freda i zona de vestidors. A més, la part residencial tenia dos forns al soterrani.

Un dels forns servia, a través de diversos conductes, per escalfar les diferents habitacions de la casa mentre que l’altra estava destinat a escalfar la zona termal i l’aigua. Tot i això, amb el temps, es creu que la zona termal va acabar canviant d’ús. Si bé al principi tenia una funció d’oci i per poder-s’hi banyar, amb el pas del temps, va acabar servint per emmagatzemar els excedents de vi que es produïen a la mateixa vil·la. Després de la visita, es va fer un brindis per celebrar l'adequació que s'ha fet a l'espai.

Una intervenció més global pensant en el 2027

Lluch ha remarcat que la rehabilitació del jaciment, on part de l’actuació s’ha centrat en poder recollir les aigües pluvials i evitar que malmetessin les estructures, es complementa amb més actuacions. En concret, amb la rehabilitació de l’església de Sant Amanç, situada molt a prop de l’antiga vil·la i que ja s’ha començat a realitzar, i també la fortificació de Cal Jona o Sant Amanç, amb la vista posada al 2027, que és quan farà mil anys de la primera documentació de la qual es té constància de Sant Amanç, segons ha detallat Cristina Belmonte, que és l’arqueòloga que dirigeix l’equip multidisciplinar que s’encarrega de la rehabilitació d’aquests espais. L’alcalde també ha fet referència a intervencions en patrimoni que han fet municipis de l’entorn, com Aguilar de Segarra i Fonollosa, perquè «entre tots fem germanor per donar vida als nostres restaurants i les cases rurals i dinamitzar el territori». En aquest mateix sentit, el responsable dels serveis territorials de cultura de la Generalitat a la Catalunya Central, Francesc Serra, ha destacat la importància de la vil·la i que actuacions com la inaugurada avui contribueix a «culturitzar el territori» i a tenir «un turisme sostenible».