Sant Vicenç de Castellet ha fet un pas de gegant de cara a la recuperació i posterior obertura al públic del conjunt monumental de Castellet, amb la rehabilitació integral de l’ermita i la torre medievals i la casa de l’ermità, que conformen les principals estructures que encara conserva el complex, i que l’Ajuntament preveu fer visitables a final del 2022. Abans, vol museïtzar els espais ara renovats i adequar part dels murs perimetrals del turó, molt malmesos amb el temporal Glòria, per garantir la seguretat de les visites.

L’alcaldessa, Adriana Delgado, acompanyada per regidors del consistori, l’arquitecte municipal, els directors de l’obra i altres autoritats i membres de la Comissió de Castellet, han fet aquest dimarts al matí una visita als edificis reformats per conèixer al detall què s’hi ha fet i quins usos tindran a partir d’ara. Les obres formen part del pla director aprovat el 2016 per a la rehabilitació integral del complex, i ara s’ha completat la intervenció principal. Es tracta de les fases 2, 3 i 6 de les 9 que té el pla, i han permès consolidar definitivament l’ermita i la casa de l’ermità que s’hi arrepenja en part, i rehabilitar-les, i també s’ha intervingut a la torre de guaita medieval que hi ha a uns metres de distància.

Uns elements històrics i de valor

Tal com han explicat l’alcaldessa, Adriana Delgado, i el regidor de Cultura, Jordi Palma, en la visita d’aquest dimarts, ara que s’han completat aquests treballs, la intenció és fer visitable «com més aviat millor» un espai emblemàtic i que va donar origen de Sant Vicenç, si bé no es preveu que es pugui obrir al públic fins d’aquí aproximadament un any, un cop se n’hagin adequat els usos.

L’ermita es destinarà bàsicament a un espai per a concerts i activitats culturals, i la museïtzació es concentrarà bàsicament a la casa de l’ermità que, segons coincideixen tècnics i polítics «s’ha transformat amb un canvi complet d’imatge», com a futur espai dedicat a explicar el propi conjunt de Castellet i la seva vinculació amb l’entorn. Consta de tres nivells, que es connectaran amb un ascensor, cadascun dels quals pivotarà al voltant d’algun dels eixos en què s’estructuraran les visites, com són la història del complex a partir de la relació que la torre i l’antic castell del segle XI (del qual les darreres prospeccions n’han tret a la llum algunes restes) tenien amb els de Castellbell i Castellgalí; i els elements geològics que l’envolten. Pel que fa a la torre, s’ha adequat l’interior amb una escala per poder accedir al capdamunt, de manera que farà de mirador de tot aquest entorn geològic, també amb plafons explicatius.

Les restes del castell, pendents

Durant es propers mesos es treballarà en la posta a punt d’aquests elements i en la contenció dels murs de la zona compresa entre la torre i la casa de l’ermità. Tot plegat ja permetrà fer visitable el conjunt dels tres edificis, la qual cosa suposarà la reobertura del complex al públic per primer cop des del 2016 i amb un aspecte ben diferent. Tanmateix, quedaran pendents algunes fases del pla director, en les quals es treballarà els propers anys tot i que encara no tenen data, i que bàsicament afectaran la part oposada del turó, on es van descobrir les restes d’una necròpoli pertanyent a l’ermita, i les de l’antic castell medieval del segle XI. Les runes del castell es posaran en valor amb un projecte de museïtzació ja redactat però pendent d’executar, i també quedaran per completar la reconstrucció dels murs al voltant d’aquest castell, i la urbanització de l’esplanada entre l’ermita i la torre, i dels accessos.