La tarragonina Anna Bonet Esteve va treballar del 2003 al 2008 com a farmacèutica d’atenció primària a l’Anoia. El 2007 li van oferir muntar el servei de farmàcia a la Catalunya Central i el juliol del 2008 se’n va fer càrrec. No només gestiona els medicaments. També les vacunes. «Des de l’inici», la Dra. Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública, «ens va fer l’encàrrec de gestionar-les». En vacunes, la seva responsabilitat abasta tota la Regió Sanitària Catalunya Central i, en medicaments, la de l’ICS Catalunya Central.
Es recomana la doble vacunació perquè una doble infecció multiplica la mortalitat. És així?
Sí. És important que les persones que han de ser vacunades de les dues ho facin. Que no pensin que una protegeix de l’altra malaltia. I el que ja sabem és que si una persona agafa la infecció per la covid i, casualment, s’infecta de la grip, perquè pot passar perquè són virus diferents, la mortalitat per covid augmenta.
No hi ha contraindicacions per posar-se dues vacunes alhora?
Cap. Les vacunes el que fan és estimular el nostre sistema immunitari. L’única diferència amb altres antígens amb què estem en contacte tota l’estona repartits per l’ambient i que fan que el nostre sistema immunitari s’estigui estimulant contínuament, és que la vacuna és injectada.
A Twitter, on és molt activa, hi diu que la vacuna de la grip s’ha dissenyat contra els quatre virus de la grip que tenen més probabilitat de propagació i que hi ha canvis constants dels virus. Com s’explica això?
De virus de la grip que afectin a humans n’hi ha tres: l’A, el B i el C. El C el descartem perquè és molt residual. Els que provoquen infeccions són els altres dos, dels quals habitualment en circulen dos subtipus. El que tenim aquest any, a diferència d’anys previs, són vacunes que cobreixen dels quatre virus. Els dos més freqüents del virus A i del virus B. Abans, eren trivalents: protegien dels dos del tipus A i d’un del B. Per tant, aquest any, si la similitud entre la composició de la vacuna i dels virus circulants és alta, l’efectivitat esperada hauria de ser també molt alta perquè els abarquem tots. Els virus, per continuar la seva vida, necessiten infectar-nos, replicar-se i anar-se propagant. I, en aquest procés, el que fan és que el seu material genètic té petits canvis. Això també passa en les nostres cèl·lules i aquests canvis hi ha vegades que poden ser importants. Per exemple, es poden convertir en cancerígenes. Amb els virus aquest petits canvis fan que els que acaben circulant puguin ser lleugerament diferents però moltes vegades no ho percebem perquè els anticossos que hem generat contra un virus ens poden protegir contra un altre amb una petita diferència. Només molt de tant en tant els canvis són molt importants i és quan el nostre cos no està habituat a aquell nou virus que circula, com ha passat amb el de la covid.
Explica que els virus de la vacuna disponibles a Catalunya es cultiven en ous embrionats i que la variant H3N2 no es desenvolupa prou bé en un ou i en pot condicionar l’efectivitat.
El virus covid té unes espícules S i totes les vacunes el que han fet ha estat generar anticossos que s’enganxen a aquestes proteïnes S per lluitar-hi. El de la grip té unes altres espícules. Quan el virus es replica, aquestes proteïnes tenen petites variacions i diferents combinacions però, al final, les més freqüents són la H3N2 i la H1N1. Per tant, les vacunes de la grip estan compostes per aquests virus. Per fabricar una vacuna necessites que aquests virus es produeixin a gran escala. Els centrifugues i et quedes amb la part capaç de generar els anticossos. Què passa, que el virus que s’ha fabricat, que és H3N2, no sempre és bo per fer la vacuna. El procés de fabricació té unes complicacions i els que ens dediquem a la vacunologia sabem que si aquest any circula molt el virus de H3N2, com que té aquesta complexitat en la fabricació, és possible que amb el que m’han injectat per fabricar anticossos no acabin de creuar bé i que l’efectivitat de la vacuna no sigui tan alta com voldria però això no ho sabrem fins que hagi acabat la circulació del virus.
En general, quina efectivitat té la vacuna?
És més baixa que moltes altres vacunes. Els anys que és més efectiva ronda entre un 60 i un 70%, però, què és important? I això crec que és el que hem de destacar que també passa amb la covid. La vacuna de la covid no evita que ens infectem però sí que està demostrat que en el cas que ens infectem, pel que fa a les complicacions, l’ingrés a l’UCI i la mortalitat associada per aquella infecció, és molt efectiva. En el cas de la vacuna de la grip, passa el mateix. Això, que és el que tots els anys ens costa tant de transmetre, amb el paral·lelisme que tenim i aprofitant l’oportunitat dels coneixements que hem obtingut amb la vacuna de la covid, ho hem d’aprofitar per fer entendre per què és important que la gent es vacuni. La grip no és un simple refredat. Cada any és mor molta gent i a la gent jove amb malaltia crònica se’ls pot descompensar.
Fins quan temps pot passar per tenir efectes secundaris d’una vacuna?
Amb el pas dels anys pots tenir més informació. Normalment, per respondre a això ens basem en estudis fets en animals. En el que li ha passat a aquell animal al llarg dels dos mesos següents d’haver rebut la vacuna. Evidentment, sempre parlem de qüestions de probabilitat però podem afirmar que si amb animals d’experimentació no hem vist efectes més enllà de dos mesos, és molt difícil esperar que a a una persona, quan se li administri, tingui esdeveniments a llarg termini.
Tenint en compte el que es diu que ens haurem de vacunar de la covid com ho fem de la grip i que quan planifiquen una campanya de vacunació ho fan molt a l’avançada, estan fent previsions ja en aquest tema?
Això no t’ho afirmarà ningú perquè, per fer-ho, hauríem de tenir un estudi de seguiment a llarg termini. La primer vacuna es va administrar l’any passat, el dia 27 de desembre. Com a molt, podríem anar uns mesos enrere, que va ser quan es van fer els assaigs clínics. Justament ara tenim dades de seguiment amb què sabem que, més o menys, en els primers cinc-sis mesos, la resposta és bona. Per què s’ha administrat ara la tercera dosi? Perquè hi ha un grup de població, sobretot la gent gran, en el qual es veu que, degut a l’envelliment, el seu sistema immunitari té menys capacitat de respondre respecte a les vacunes i quan han passat uns mesos des de l’administració, si fessis una anàlisi de sang i miressis la quantitat d’anticossos, disminueixen, però no ens hem de centrar només en els anticossos. La resposta immunitària és bastant més complexa. No només es generen anticossos sinó que segurament has sentit a parlar molt que també es genera una resposta cel·lular i aquesta resposta cel·lular en les analítiques que fem, habitualment no la detectem. Per tant, encara que els anticossos disminueixin, probablement el nostre sistema immunitari seria capaç de reaccionar.
No se sap res de com anirà?
No. Son coses que s’estan estudiant però l’estratègia de vacunació de la covid és complexa i canvia contínuament. Per tant, el que em preguntes ara potser la setmana vinent és diferent.
Com que l’any passat no hi va haver grip, per fer previsions, els ha complicat molt la vida?
A efectes de gestió, no. El que és important és transmetre que no perquè l’any passat no en vam tenir, aquest any no em vacuno. Al contrari, ara fa massa temps que no hem tingut contacte amb el virus i, per tant, hem d’insistir que encara és més important que la gent es vacuni.
