«Acompanyo els nuvis i núvies en cada pas i coordino tots els detalls de la cerimònia, des dels parlaments que es fan fins als professionals que hi treballen, com són fotògrafs o músics». Aquesta és la nova feina de Cecilo Rodríguez, qui va ser alcalde del Pont de Vilomara durant 12 anys pel PSC, i que, un cop va deixar l’alcaldia el 2019, va decidir fer un gir professional.
No ha retornat a l’enginyeria química, la professió que va estudiar, sinó que s’ha dedicat a organitzar cerimònies de casaments. Cadascuna té un toc personal, i és que, l’exbatlle del Pont de Vilomara es defineix com a narrador d’emocions i aquesta característica és la que marca la diferència.
Rodríguez organitza, dirigeix, oficia i coordina cada detall d’aquestes cerimònies, siguin bodes, noces d’or o d’argent. «La meva tasca no és la d’oficiar de la forma tradicional, ho faig d’una manera diferent», explica.
El casament no és únicament un dia per Rodríguez. La seva feina comença mesos abans, concretament, s’inicia amb la primera trobada amb la parella. «És el moment en el qual els demano en què estan pensant i quina importància li volen donar a la cerimònia», explica Rodríguez.
L’exbatlle del Pont de Vilomara assegura que la seva tasca és la de dotar d’una nova perspectiva el moment d’oficialitzar el compromís. «Les cerimònies sempre han estat l’aneguet lleig de tota boda. No són només un tràmit, sinó que són el moment més especial i emotiu de la celebració. Per això, intento que sigui únic», assegura. «Faig que tota cerimònia estigui a l’altura de la resta del casament», comenta.
Rodríguez busca que l’enllaç representi la vida de cada parella. «Les seves històries mereixen ser narrades», diu. Ho fa cuidant cada detall, personalitzant-les segons les persones que es casen. «Cada parella és diferent. El meu leitmotiv és que tota història és única i extraordinària i mereix ser explicada com a tal», argumenta.
Una passió arrelada
Cecilio Rodríguez va oficiar la seva primera boda el 2005, quan era regidor de Promoció Econòmica, Ensenyament i Medi Ambient a l’Ajuntament del Pont de Vilomara. «Un dels nuvis va ser company meu a la carrera i em va demanar que oficiés la cerimònia. Vaig acceptar i em vaig enamorar d’aquest procés», explica l’exalcalde del Pont de Vilomara. Aquest primer contacte va encisar-lo.
Posteriorment, ja com a alcalde, va haver-ne d’oficiar més, el que va acabar d’enamorar-lo. Sempre, ho va fer intentant donar a cadascuna un toc personal. «Dintre de les meves possibilitats, intentava fer que totes fossin diferents», relata.
No va ser fins que va deixar la política que va decidir dedicar-se plenament al sector. Ho va fer a partir del consell d’una amiga i, des de llavors, diu que ha convertit «la seva passió en una professió». «Visc en un compte de fades permanent», afirma.
L’adeu a la política
L’etapa més coneguda de Cecilio Rodríguez començava el 2007, quan va assolir l’alcaldia del Pont de Vilomara pel PSC després de la mort de l’històric alcalde socialista Evaristo de la Torre, que va ser batlle del 1983 al 2007.
Va ser al capdavant del consistori durant 12 anys i un cop va desvincular-se de la política, el 2019, va desaparèixer del focus públic. El relleu de Rodríguez el va agafar l’actual batlle, Enric Campàs, també del PSC.
En deixar l’alcaldia del Pont de Vilomara, Cecilio Rodríguez s’ha desvinculat de la política i només participa en les assemblees de militants del PSC del seu municipi. Tot i això, la seva etapa la recorda amb orgull. «Vaig liderar un projecte col·lectiu en moments molt difícils», explica. De fet, un any després d’assolir l’alcaldia, el seu govern també es va veure sacsejat per la crisi del 2008.
Per contrarestar les situacions més complicades, diu que la seva filosofia era la de «no deixar ningú pel camí». Dels seus moments com a alcalde, recorda «fites com la creació de l’institut-escola Pompeu Fabra o la millora de la carretera del Pont de Vilomara a Manresa».
De la tasca de l’actual govern de Campàs, en fa «una valoració molt positiva». «Les notes s’han d’ajustar al context que et toca viure. L’actual consistori governa en minoria per primera vegada en 36 anys i els ha tocat viure una pandèmia», comenta. En aquest sentit, creu que Campàs «ha demostrat en el pitjor moment que és algú en qui es pot confiar».
Un futur lluny de l’enginyeria
Tot i formar-se per ser enginyer químic i arribar a treballar en el sector, ara Rodríguez el veu molt lluny. «He fet un pas per dedicar-me al que estic fent ara i, encara que no tanco la porta, no em plantejo fer el canvi», assegura.
La seva feina com a narrador d’emocions la compagina col·laborant en el projecte de la seva dona, que ensenya a altres dones a cuidar de la seva pell, salut, benestar i llar de manera més natural mitjançant tallers, formacions i tutories.
