Deu anys després de la seva inauguració, el 2 de desembre del 2011, l’eix Diagonal entre el Bages i el Garraf passant per l’Anoia i l’Alt Penedès, ha complert amb les expectatives socials i econòmiques esperades però encara arrossega la manca d’un servei regular prou eficient de transport públic que ajudi a vertebrar encara més aquest territori. És la reflexió majoritària que fan alcaldes i agents econòmics consultats per aquest diari, satisfets per la reactivació «indiscutible» de les relacions entre quatre comarques que s’havien donat l’esquena i per la millora que ha comportat també pel que fa a l’economia i les oportunitats laborals i acadèmiques. Tanmateix, consideren que l’oferta que hi ha de transport públic és deficitària, i creuen que ara s’hauria d’estudiar la viabilitat d’establir connexions, freqüències i horaris més eficients.

«Aquest eix ens ha acostat i ha reforçat les nostres relacions», apunta l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i recorda que «fins fa deu anys trigàvem pràcticament 45 minuts per arribar a Igualada per una carretera de revolts, i ara l’eix ens hi connecta amb 20 o 25 minuts, i amb menys d’una hora som a Vilanova». Tot plegat, ha ajudat «a teixir aliances entre municipis perduts i mal connectats», i això s’ha traduït en facilitats de mobilitat turístiques a l’estiu, «i segur que les relacions econòmiques també s’han vist beneficiades», entre altres coses «per poder anar cap a Tarragona sense pagar peatge».

Des de l’altre extrem, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, apunta el mateix, en aquest cas amb una millora substancial entre Vilanova i Vilafranca (i per extensió cap a Igualada i Manresa), «convertint una via de servei bàsicament agrícola en una carretera semiràpida». Diu que «això ha tingut una influència molt positiva per al comerç, que potser no s’ha notat tant en la indústria, que té més tendència a mirar cap a Barcelona i Tarragona». Diu que també ha tingut beneficis en l’àmbit turístic i en els dos sentits, «perquè el flux del Garraf cap a Montserrat ja hi era, però no tant amb la resta del territori. Jo mateixa, no havia anat mai tant a Manresa com ara», assegura.

La inauguració va congregar una àmplia representació política | ARXIU/SALVADOR REDÓ

Per a l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, hi ha hagut «un abans i un després» d’aquest eix, que defineix com la «columna vertebral de la vegueria del Penedès i com un bon enllaç molt utilitzat amb Manresa». En aquest sentit, «ara ens ve a comprar gent del Bages i del Berguedà, i també del Penedès, i estic segur que això també passa a l’inrevés», apunta Castells. A més, l’eix Diagonal «ens ha posat al mapa de les ciutats amb uns bons serveis i infrastructures» en benefici de la indústria, i està convençut que les millores i les ampliacions que es preveuen dur a terme de forma imminent en aquesta via (vegeu més informació a la pàgina 3) «encara ens faran més competitius». Igualment, diu que «s’han fomentat les relacions universitàries entre Igualada i Manresa, que també són recíproques, i això és bo».

El talent circula

Fora de l’àmbit polític, la presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs, destaca els beneficis que ha comportat l’eix Diagonal pel que fa a mobilitat, especialment entre Manresa i Igualada, tot i que també es pot fer extensible amb el Penedès i el Garraf. Tanmateix, diu que s’ha notat sobretot en la interconnexió recíproca entre Bages i Anoia, tant en l’àmbit empresarial «per part d’empreses del Bages que han captat talent de l’Anoia i al revés», com acadèmic, amb una major mobilització d’estudiants entre Igualada, Manresa i Vic aprofitant la connexió entre els dos eixos, Transversal i Diagonal.

Més enllà d’això, diu que no disposa de dades, però copsa opinions de comerciants d’establiments singulars establerts a la capital del Bages que, segons diu, asseguren que han rebut una major afluència de visitants d’Igualada.

Manquen relacions institucionals

Ara, «probablement el que cal és reforçar les relacions institucionals», sosté l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, «perquè la ciutadania s’ha fet seva aquesta carretera, però penso que quan a institucions encara hi ha camí per recórrer en aquests vincles que els ciutadans ja s’han fet seus». Per exemple, qüestiona el fet que «ara que estem més a prop d’Igualada que mai, l’Anoia aposta per la vegueria del Penedès», i en l’àmbit universitari, també troba a faltar «més aliances» aprofitant la Universitat de la Catalunya Central.

Sobre aquesta qüestió, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, considera que «la covid ens ha perjudicat en aquesta bona sintonia que hi havia hagut sempre entre els alcaldes» de les quatre capitals de comarca, i anima a recuperar el contacte aprofitant els deu anys de l’obertura de l’eix «com un bon moment per establir aquestes sinergies».

Reclamen serveis de bus eficients

Si en general els alcaldes estan d’acord en els beneficis que ha tingut l’eix pel territori, també troben a faltar un servei de transport públic «que ajudés a reforçar aquests vincles», tal com diu Marc Aloy. De busos n’hi ha, però per separat entre capitals i en general no acaben de satisfer ni en freqüències ni en horaris. Per això convindria valorar el servei més òptim en funció de les necessitats de cada lloc, sosté Aloy, «i més en un moment d’emergència climàtica i de necessitat de descontaminació com hi ha».

Per a Castells, «l’única ombra d’aquest eix és la comunicació amb transport públic», que considera deficient tant amb Manresa com amb Vilafranca. En el primer cas, hi ha quatre expedicions diàries, però diu que ni tan sols coincideixen amb l’horari escolar, mentre que amb Vilafranca n’hi ha dues.

Per la seva banda, també l’alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, sosté que «si cada vegada aquests territoris tenim més àmbits compartits, convindrien unes millors comunicacions amb transport públic», i posa d’exemple el Consorci Sanitari entre l’Alt Penedès i el Garraf, però apunta a la possibilitat que s’obrissin altres horitzons amb la resta de comarques, també pel que fa a oportunitats econòmiques. «Ara com ara és més fàcil anar a treballar a Barcelona perquè hi ha una connexió directa en tren, mentre que fer-ho a l’Alt Penedès, a l’Anoia o al Bages és complicat si no es disposa de vehicle propi», sosté Arnau, i per això reivindica una línia d’autobús «prou ràpida com a alternativa viable al cotxe particular».

La Generalitat està al cas de les demandes que fa el territori sobre la definició d’un model efectiu de transport públic a l’eix Diagonal «que estem oberts a valorar», apunta el Secretari d’Infrastructures, Isidre Gavín. Tanmateix, sosté que els serveis actuals, com a mínim entre Manresa i Igualada s’han anat adaptant a les necessitats. Diu que aquestes línies fan bona part dels trams per l’eix tret de la que uneix Igualada i Vilafranca «que s’adapta al territori passant per poblacions», i diu que si no hi ha un bus que circuli de punta a punta de l’eix «és perquè no s’ha detectat una demanda que ho justifiqui».

Gavín està disposat a tractar aquesta qüestió, i en la propera reunió de la taula de mobilitat posarà a disposició dels alcaldes afectats els estudis d’oferta i demanda de què disposa la Generalitat, «i a partir d’aquí analitzarem les possibilitats que hi ha sense descartar res».

Més enllà d’això, també hi ha pendent de «resoldre com es paguen aquestes carreteres», apunta l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, tenint en compte que «l’eix Diagonal es va fer amb un peatge a l’ombra que paguem tots els contribuents». Aposta per un sistema de vinyeta verda «perquè pagui qui realment en fa ús».

La inauguració va congregar una àmplia representació política

El 2 de desembre del 2011 s’inaugurava la nova carretera en un acte que va aplegar autoritats de tot el territori de l’eix, i que encapçalava l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, al centre de la foto. Entre altres, l’acompanyaven els alcaldes de Manresa (Valentí Junyent), Igualada (Marc Castells), i Sant Salvador de Guardiola (Albert Miralda).