Si el proper 23 de desembre el Parlament dona llum verda a la proposta plantejada pel Govern, la Generalitat tindrà a partir de l’1 de gener un pressupost per al 2022 que preveu 85,5 milions d’euros d’inversió a la Catalunya Central, més de la meitat dels quals (el 56%) els acaparen actuacions en l’àmbit de carreteres, infraestructures ferroviàries i tractament de l’aigua (per a la construcció del nou col·lector de salmorres).

És el 5% de l’import total en inversions previstes al conjunt del país. Són alguns dels trets principals d’una proposta per a la qual el Govern busca els suports per tirar-los endavant d’aquí a vint dies, i que el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, va presentar ahir a Sallent davant una nombrosa representació d’alcaldes i agents econòmics i socials de la vegueria de la Catalunya Central. Giró en va destacar, en l’anàlisi territorialitzada, que suposa un increment del 3,4% de la inversió en aquesta demarcació respecte dels del 2020, i del 50% en relació amb la mitjana dels últims 5 anys. També va posar en relleu que el projecte de pressupostos preveu unes obligacions pluriennals de 84,9 milions d’euros per a obres per a l’any 2023, «xifra que significa una inversió a la vegueria de, com a mínim, el 99% del pressupostat» per a l’any vinent.

D’aquests prop de 85 milions, segons va precisar, dos terços correspondran a projectes no previstos el 2022, i un terç a donar continuïtat i completar actuacions que sí que s’han d’iniciar l’any vinent.

Per projectes, aquestes números es tradueixen, entre les actuacions més rellevants per l’import, el manteniment i millora a les línies de ferrocarrils que passen pel Bages (12,8 milions); el nou col·lector de Salmorres en els trams de Balsareny-Castellgalí, Castellgalí- El Cairat i Cardona-Castellgalí (11 milions); les obres de remodelació i inversions de reposició de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa (4 milions) i al de Sant Bernabé de Berga (2,7 milions); o la construcció o ampliació de centres escolars (de primària i secundària) a diversos municipis com ara Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Fonollosa, Solsona, Oló, Castellterçol i Castellcir. En el cas de la inversió en infraestructures ferroviàries, aquest projecte de pressupost no inclou encara el milió d’euros per a la redacció del projecte del tramvia del Bages, perquè encara forma part de les peticions d’En Comú Podem i de la negociació per aprovar-los, però Giró va explicar que «no hi haurà problema per incloure’l».

D’acord amb el Projecte de pressupostos, dels 85,5 milions d’euros pressupostats per a la vegueria de la Catalunya Central, un total de 48,7 milions es destinaran a la comarca del Bages; 16,5 milions a Osona; 12,4 milions al Solsonès; 7,1 milions al Berguedà; 690.725 milions al Moianès (tot i que hi ha projectes inclosos però no quantificats territorialment); i 153.528 a l’Anoia.

Al Bages, a banda de la inversió en millores a Ferrocarrils i del nou col·lector i en escoles, hi ha també l’ampliació del CAP de Sant Fruitós i l’acabament del nou de Navarcles. Al Solsonès destaca la urbanització del polígon de Santa Llúcia de Solsona; la millora de l’accés a les pistes d’esquí de Port del Compte el condicionament del vial a la B-300 al Pinós; el desplegament de la xarxa troncal de fibra òptica entre Solsona i la Seu d’Urgell; i la finalització de l’Escola El Vinyet de Solsona; o les obres de reforma i ampliació del Parc de Bombers de Solsona. En el cas del Berguedà, a banda de la inversió a l’hospital s’hi preveu la renovació i millora dels desguassos de fons de la presa de la Baells i obres de conservació de carreteres a la comarca.

Al Moianès s’hi inclou la millora de la carretera C-59 i la B-431 (entre Calders i Artés); l’adequació i ampliació de l’institut escola de Castellterçol i de l’escola de Santa Maria d’Oló amb la supressió de les cargoleres; la construcció de l’escola La Popa de Castellcir; l’ampliació i millora de les instal·lacions de la comissaria del districte a Moià; i la construcció o ampliació de depuradores a Calders, Oló i Collsuspina. A l’Anoia (part nord) hi ha els treballs al dipòsit d’aigua de la Molsosa (Calonge de Segarra) i obres per al sanejament i la depuració d’aigua de Pujalt.

7,5 milions per a La Molina i 1,9 per a la resta de la Cerdanya

El conseller Jaume Giró argumenta que la principal inversió sigui per a l’esquí pel seu ‘efecte tractor’

El Govern de la Generalitat ha presentat a alcaldes, presidents dels consell comarcals i representants del món associatiu de l’Alt Pirineu i Aran un pressupost per al pròxim any 2022 de 44 milions d’euros, una xifra que suposa una inversió per habitant de 611 euros. Aquesta inversió, segons ha assegurat el conseller d’Economia Hisenda, Jaume Giró, davant de les autoritats locals, suposa més del doble de la mitjana nacional, que és de 218 euros per habitant.

Giró ha afirmat en el transcurs d’una trobada a l’Hotel del Prado de Puigcerdà, que es tracta d’una previsió econòmica destinada a «reactivar» l’Alt Pirineu i Aran i, alhora, «contraposar el greuge inversor que ha patit aquest territori en els darrers 25 anys». El conseller ha remarcat que el seu departament aposta amb «valentia» i «velocitat» pel desenvolupament econòmic de l’Alt Pirineu i l’Aran. La major part de les inversions van directament a les pistes d’esquí, les quals són per al Govern una eina clau que fa «efecte tractor» sobre l’economia local, generant més riquesa i llocs de treball per a la població local. En aquest sentit, les inversions a les estacions és de 12,9 milions d’euros. En aquesta línia, el 82% de les partides destinades al Pirineu ho fan a projectes relacionats amb el transport o l’esquí.

Pel que fa a la Cerdanya, el pressupost de la Generalitat preveu una inversió de 9,4 milions d’euros, dels quals 7,5 milions van destinats a l’estació d’esquí de la Molina. Això deixa en 1,9 milions la partida per a la resta de la comarca. Així, les altres grans partides del pressupost per a la comarca són 550.000 euros per a l’hospital transfronterer i 496.000 euros per a la conservació de carreteres. Quant a l’Alt Urgell, la previsió econòmica és fer una inversió de 16,9 milions d’euros, dels quals 7,9 van directament al projecte de millora de la carretera C-14 al túnel de Tresponts. També tindran una dotació de 2,2 milions d’euros l’acondicionament general de carreteres de la comarca i 1,5 milions d’euros les obres de condicionament a l’Horta de la Valira, a la Seu d’Urgell. També el Goven preveu una inversió d’1,3 milions d’euros per a l’aeroport de la Seu, 0,8 milions per a un projecte d’extensió de la fibra òptica entre Solsona i la Seu i 0,4 milions a l’adequació de set mòduls per al cos de Bombers de la Generalitat a la Seu. El conseller Giró va defensar que es tracta d’una previsió econòmica per fer del Pirineu un territori «viu» que resulti atractiu per viure-hi i visitar.