«No ha tocat res, oi?» demanava ben entrat el matí d’ahir Mari Carmen Narváez a un venedor de l’administració número 8 de Manresa, a les galeries del Carrefour. Hi havia anat a comprovar «números que ja tenia» d’altres sortejos, i ho aprofitava per posar-se al dia de la Loteria de Nadal que feien en directe i que es podia veure per la pantalla del local.
El sorteig ja s’acabava. I no, de moment no li havia tocat res. Com ella, n’hi va haver d’altres, en un degoteig constant de persones que es dirigien a finestreta a preguntar o s’apropaven al televisor per comprovar ells mateixos els números premiats que apareixien a la pantalla, fins que marxaven desil·lusionats. Aquesta gestió, la pots fer en aquesta adreça.
«Tinc 40 dècims», explicava en Jordi, de Castellgalí, que preferia no donar més detalls de la seva identitat. «Són compromisos de fa molts anys, que ja no deixes», afegia mentre repassava els números que tenia apuntats en un paper i els comparava amb els de la pantalla. «De moment, res». La Grossa ja se sabia, i faltaven quatre cinquens per sortir, però hi tenia poca fe. «Alguna vegada toca, però costa fer la pau». Tanmateix, no perd l’esperança, «que per això hi jugo cada any!».
Tant la Mari Carmen com el Jordi explicaven que s’havien aturat aprofitant que havien anat al Carrefour a comprar. Hi van trobar l’administració oberta en un dia de vaga que va mantenir bona part dels negocis de loteria amb la persiana avall. De fet, no la hi tenien en sentit estricte, però no treballaven, i a la porta hi havia penjat el rètol de «tancat per assumptes propis» amb la consigna «loters en lluita». És el cas de l’administració Bonavista de Manresa, entre moltes altres, o la Mina de la Sort de Súria, que fa dos anys va repartir 8 milions de la Grossa de Nadal i ahir era tancada.
«Jo els dono tot el suport», assegurava David Fernández, responsable de l’administració ubicada al Carrefour, que precisament justificava l’obertura del seu establiment pel fet que està emplaçat en una superfície comercial, amb qui també té contracte. Protestaven pel poc marge de benefici que diuen que tenen per cada butlleta venuda, que és del 4 % i la resta és per a Loterías y Apuestas del Estado.
Els loters en demanen el 10%. I és que, «fa 17 anys que això no es toca», lamentava Fernández, «i en tot aquest temps s’han encarit els lloguers, hem apujat els sous dels treballadors, el preu de la llum s’ha disparat, i s’han ampliat els punts de venda..., i nosaltres seguim amb aquest marge congelat».
Van decidir plantar-se el dia del sorteig de la Grossa «que és quan podem fer més rebombori». De fet, és un dels dies que es ven menys, però alhora, dels que hi ha més feina, apuntava Fernández. Fins que no s’acaba el sorteig «la gent està parada, però a mitja tarda ja es comença a moure per venir a cobrar o a comprar loteria de Reis» si amb la de Nadal no hi ha hagut sort.
El tercer premi, a tocar
Malgrat el suport, l’administració del Carrefour va viure aliena a l’aturada, però amb la decepció de no haver repartit cap gran premi. I això que s’hi van acostar. «Ha anat d’un número que no repartim el tercer», lamentava Fernández. I és que va sortir premiat el 19.517 i en aquesta administració s’havia venut el 19.917. Per la coincidència dels dos últims són cent euros per dècim quan en podrien haver estat 50.000, apuntava Fernández, que ara ja té la vista posada en el sorteig de Reis.
«Em faria molta il·lusió donar un premi gros, si pot ser amb els números íntegres o que més venem per finestreta perquè voldria dir que els diners es queden a Manresa i l’entorn». Aquest cop no ha pogut ser, però qui sap si a la propera ho poden celebrar plegats amb la Mari Carmen, el Jordi i tants d’altres afortunats.
