Arran del nou intent de requalificació a sòl industrial de part del mosaic agroforestal del Pla de Bages, en concret del Camp del Lledoner de Sant Joan de Vilatorrada, diferents entitats ecologistes han consensuat un manifest a favor de la preservació definitiva dels valors naturals d’aquesta zona. Les associacions proposen que es faci una gestió del sòl industrial vacant de la comarca amb una visió supramunicipal «per evitar així noves requalificacions dels espais oberts del mosaic agrícola i forestal del Pla de Bages».

Meandre ha presentat aquest mes de gener un recurs de reposició en contra de la modificació puntual del POUM de Sant Joan de Vilatorrada, aprovada per l’Ajuntament el novembre passat, que preveu la requalificació a sòl industrial del camp del Lledoner en considerar-la «desbaratada i innecessària». Ara, diferents entitats ecologistes han consensuat un manifest que han fet arribat als ajuntaments del Pla de Bages amb qui es preveuen entrevistar per fer-los la petició que es faci una gestió mancomunada del sòl industrial vacant de la comarca per evitar així «més ocupacions innecessàries del mosaic agroforestal».

Per ara, les entitats que signen el manifest són Meandre, El Sauquer, la delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), Matricaria i CACIS que demanen mancomunar la gestió del sòl industrial vacant del Bages «amb una clara visió supramunicipal». Els objectius són facilitar la implantació de teixit industrial al Bages dins el sòl industrial vacant i preservar definitivament el romanent de mosaic agrícola i forestal del Pla de Bages, la seva productivitat, els seus connectors biològics, els seus boscos illa, la seva biodiversitat i «el paisatge que tant ens defineix».

El manifest a favor d’una gestió del sòl industrial vacant de la comarca de Bages amb una visió supramunicipal apunta que la modificació del Pla proposada «transgredeix el planejament territorial i urbanístic vigent aplicable» i que «afecta la necessària i ja compromesa connectivitat de les planes agrícoles del Pla de Bages i fragmenta la connectivitat ecològica, concretament els espais que connecten el regadiu del Poal a Manresa, cap a les finques de les Torres del Bages i el Mas Mollet, fins al santuari de Joncadella». Aquest àmbit, exposen, és un mosaic agrícola característic del Pla de Bages i es tracta, afirmen, de «sòls de valor agrícola, mediambiental i paisatgístic, però també de lleure i d’esbarjo per molts ciutadans que utilitzen els diferents camins per anar al santuari i al nucli de Sant Martí de Torruella o al Camí de la Sal fins a Cardona».

Segons les entitats signants, la modificació que ara es pretén «es fa just quan els valors mediambientals continguts a la Llei d’Urbanisme i al planejament territorial i local, són més que mai reclamats i necessaris per a l’autogestió de la salut de la població en temps de pandèmia, l’estat d’emergència climàtica en que ens trobem i els objectius tant vitals de sobirania alimentaria i preservació de la biodiversitat».

El manifest assegura també que el nou intent de requalificació a sòl industrial de part de l’espai obert del mosaic agroforestal del Pla de Bages, quan a la comarca hi ha 124 hectàrees de sòl industrial vacant, «només pot respondre a inèrcies de temps passats i a la crònica manca de cooperació i entesa entre municipis malgrat que des de fa dècades els experts en ordenació del territori proposen una gestió del sòl amb visió supramunicipal».