El monument franquista dedicat al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, ubicat a la plaça dels Apòstols, a prop del monestir, ja no hi és. Els darrers dies s’ha retirat discretament, fruit d’una negociació entre la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i l’abadia de Montserrat, després d’anys de controvèrsia per la seva simbologia.

El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va donar suport a la rebel·lió militar de signe feixista contra el Govern de la Segona República Espanyola. Durant el franquisme, l’any 1958, es va erigir una cripta funerària, a un extrem de la plaça dels Apòstols, on reposen les restes de 319 combatents d’aquesta unitat militar franquista, juntament amb la bandera de la unitat. En el mateix espai hi havia una escultura de bronze sobre un petit túmul de pedra, representant un requetè malferit amb la mirada adreçada al monestir de Montserrat, amb la inscripció «Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939». Aquesta escultura és la que s’ha tret i ara només en resta el pedestal.

De fet, amb aquesta acció s’ha donat compliment a un acord parlamentari. L’octubre passat, la Comissió de Justícia del Parlament va aprovar la retirada del monument, amb els vots a favor de totes les forces de la cambra, a excepció de Vox, que hi va votar en contra, i de Ciutadans, que es va abstenir. Es tractava de la segona vegada que la Cambra exigia la retirada. Ja ho va fer el 2018, però l’escultura no s’havia acabat retirant.

La proposta de resolució, que va presentar el PSC, exigia la retirada en el termini màxim de sis mesos. No obstant això, ERC i Junts van presentar una esmena per eliminar el termini, apel·lant al fet que es tractava d’un procediment «complex». Finalment, s’ha fet fins i tot abans del mig any.

Després de la proposta aprovada pel Parlament el 2018, l’Abadia de Montserrat va proposar al Memorial Democràtic retirar la placa i incloure un text explicatiu més llarg apel·lant al fet que l’aixecament militar «va incitar una cruel guerra civil, de la qual en va derivar una llarga dictadura franquista» i que la cripta «ha de servir també per recordar tots els morts de la guerra civil al front i la rereguarda, així com les víctimes de la repressió del règim dictatorial». Els socialistes, però, consideraven que «resulta difícil pensar que es pugui donar una nova significació a l’escultura figurativa del requetè malferit», i per aquesta raó se’n va tornar a exigir la retirada.