Laura Garcia Garcia va néixer a Sant Llorenç de Morunys fa 30 anys i ara viu a Olius. Té Ciències Polítiques, estudia Dret, i mentre es preparava per ser funcionària d’habilitació nacional van sortir les bases per a la plaça d’interina a Calders i Castellcir, i la va obtenir. Amb experiència en el sector de l’assessoria legal «buscava places de funcionariat associades a l’assessorament, i si em permetien treballar per un ajuntament i ajudar en el dia a dia, millor». El lloc on és «m’agrada molt», tot i que manté l’aspiració d’esdevenir funcionària habilitada nacional, però per a poblacions petites.

Calders i Castellcir són dos pobles i petits. Això té un component de dificultat afegit?

Hi ha procediments que són iguals en un lloc i en l’altre, i un cop t’has format per iniciar un expedient, allò ja et serveix. També passa amb tasques anuals com l’elaboració del pressupost o l’aprovació de les ordenances, o a efectes de contractació. Això és bo perquè redueix una mica tasques que són paral·leles, però també n’hi ha de diferents i s’han d’anar fent per separat amb més feina.

Què té d’especial treballar en ajuntaments petits?

El contacte directe i constant amb els polítics, i també amb ciutadans, perquè segurament és molt més fàcil tenir una reunió amb el secretari de Calders o Castellcir que amb el d’una ciutat com Manresa. Treballar en un ajuntament petit implica estar més en contacte amb les persones i amb els seus problemes.

I això us facilita la feina?

Sempre s’ha d’aplicar la llei, però la sensibilitat personal és diferent. No és el mateix gestionar la feina quan coneixes els problemes perquè te’ls han explicat cara a cara, que si ho han fet tercers o en tens constància per la premsa, com pot passar en ciutats grans.

De tota manera, li agradaria treballar en un ajuntament gran?

De moment no m’ho plantejo, i ara per ara m’interessa més el dia a dia dels ajuntaments petits.

És una professió prou valorada i reconeguda la vostra?

Als pobles petits, normalment estem ben valorats perquè saben de la nostra existència, a què ens dediquem, i sovint fins i tot poden valorar si fem bé o no la feina. En poblacions grans a vegades la gent no sap què és un secretari, un interventor, ni les funcions que fan.

Què és el més feixuc?

El que comporta més dedicació són els temes d’urbanisme i la formació en aquest àmbit. Si els qui més s’hi dediquen, com els arquitectes de la Generalitat, ja reconeixen que és difícil de portar aquests temes, a un secretari-interventor que porta molts més assumptes, encara li costa més estar al dia de quin és el procediment a seguir o quina és la normativa a aplicar en cada tipus de sòl, per exemple. És l’àmbit en el que necessito més assessorament per part de la Diputació i la Generalitat.

Cal una formació continuada?

Totalment. Els ajuntaments ja tenim alguna eina per estar al dia. Per exemple, la Diputació t’informa, però a vegades també es contracten serveis externs perquè et mantinguin actualitzat de com s’ha de gestionar l’expedient i de les novetats de la normativa.