La falta de secretaris deixa la meitat de places en mans d’interins a la regió central

A la regió central aquesta preocupació es fa evident per les característiques rurals que té bona part del territori. «Sol ser més atractiu treballar en segons quin ajuntament amb més capacitat, amb més equip tècnic i amb més possibilitats de fer carrera», apunta l’alcalde de Moià i diputat a la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras. Assenyala el Moianès com un dels territoris més afectats, amb ajuntaments petits i allunyats de les grans ciutats, i on hi ha municipis que comparteixen plaça, com Calders i Castellcir. Però el problema ha arribat a la mateixa capital, que ara ja disposa de secretari i d’interventor unes hores a la setmana però a mitjan de l’any passat es va quedar sense. «Vam estar tres mesos sense fer plens, sense poder treure segons quines llicències o fer determinats certificats, i això comporta un endarreriment brutal en la resposta al ciutadà», lamenta Guiteras.

No disposar d’aquestes figures, ni que sigui per un temps, «et porta a un atzucac que paralitza l’administració, perquè sense secretaris no es poden fer plens, dictàmens, informes o certificats, i si no hi ha interventor no es poden fer pagaments». Tot plegat, diu Guiteras, «paralitza els ajuntaments fent plens, comissions informatives i juntes de govern cada cop més dilatats en el temps». Diu que això també comporta que depenguin cada cop més de Diputacions o fins i tot «de gestories privades que no sempre hi entenen prou de comptabilitat pública o dels procediments administratius».

Amb aquesta manca de convocatòries «l’estat està portant el país a un col·lapse administratiu», afegeix Guiteras, i fins i tot no descarta un punt de «mala fe» considerant l’existència «d’una corrent política i tècnica que pensa que hi ha massa ajuntaments, i una manera d’eliminar-los és ofegant-los», a banda d’una «voluntat recentralitzadora» que diu que hi ha per part de l’estat.

Sigui com sigui, la qüestió és que els ajuntaments han de buscar alternatives per cobrir aquestes places d’habilitats nacionals que manquen, i sovint s’opta per nomenar secretaris interins. Solen ser funcionaris, i a vegades ja treballen per l’Ajuntament. Vol dir que el coneixen bé, però per altra banda, «no tenen tota la formació d’un habilitat nacional, ni tampoc els coneixements ni la garantia de seguretat jurídica ni per a ells, ni per als càrrecs electes, ni per als ciutadans». A més, no obtenen la plaça de forma fixa perquè els ajuntaments no en tenen la competència, per més que alguns la voldrien per poder formar ells mateixos aquest personal, més proper i coneixedor de la realitat del territori que no pas un habilitat nacional que pugui venir de lluny.

Que l’examen torni a Catalunya

Que l’estat no convoqui prou places és un problema, «i una de les línies de treball que ens hem de plantejar és la recuperació d’aquests exàmens en l’àmbit català» com ja havia estat prèviament a la Llei de Racionalitat i Sostenibilitat de les Administracions Locals del 2013, apunta l’exalcalde de Solsona i actual Secretari de Governs Locals de la Generalitat, David Rodríguez. I és que, més enllà de la centralització que comporta, «en aquests exàmens n’hi ha prou amb la legislació estatal i no cal saber la catalana, la qual cosa dificulta la incorporació d’aquests funcionaris a Catalunya perquè els cal una preparació addicional», sosté Rodríguez.

Ara bé, mentre no es pugui recuperar aquesta competència, un dels fronts en què es vol incidir des de la Generalitat és la dels interins. És la fórmula que ja treballen molts municipis però la idea és potenciar-la aglutinant esforços amb un examen comú (que en aquest cas sí pot convocar la Generalitat) «i amb la creació d’una borsa que es pugui posar a disposició dels ajuntaments», encara que, en ser interins, no siguin fixes. Per fer-ho, cal «una tasca a nivell formatiu i de sensibilització a determinades carreres que poden proporcionar aquest tipus de professionals», diu Rodríguez. També es pot tibar de funcionaris que ja treballen en ajuntaments, però el problema és que «n’hi ha que en tenen molt pocs, i quan això passa hi ha un mercadeig bestial al darrere que fa que vagin allà on els paguen més». Per això, Rodríguez també faria extensible aquesta tasca sensibilitzadora a la mateixa administració, en el sentit de mentalitzar determinats ajuntaments que es dotin de més funcionaris.

Igualment, des de la Secretaria de Governs Locals es vol incidir en el suport que les diputacions tenen l’obligació de prestar als ajuntaments, especialment als més petits, davant d’aquestes mancances, ja sigui de forma directa o a través dels consells comarcals. En aquest sentit, hi ha la voluntat «d’homogeneïtzar aquestes actuacions en la mesura del possible», diu Rodríguez, per exemple, becant estudiants per incentivar aquest tipus de formacions.

Per a l’alcalde de Moià i diputat a la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, aquesta cooperació institucional també és clau per ajudar els ajuntaments, i diu que una de les possibles eines pot ser la mancomunació. «És el que estem fent des del Consell Comarcal del Moianès amb figures de l’oficina tècnica com arquitectes, aparelladors o enginyers», apunta, i entén que es podria estendre en àmbits com la secretaria o la intervenció més enllà de substitucions per vacances o malaltia que és on diu que es limita ara.

Siguin quines siguin, les solucions són un clam generalitzat en el món local, i així ho han constatat representants municipals de la regió central consultats per aquest diari. Coincideixen que la situació és delicada, i si no es prenen mesures «es pot anar agreujant els propers anys, entre altres coses perquè molts dels que ara ocupen aquests càrrecs es jubilaran aviat», conclou Rodríguez.