El runam del Fusteret de Súria ampliarà la capacitat que tenia permesa fins ara tant en alçada com en superfície. És l’altre gran canvi que farà possible la modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages aprovada ahir. I és i la solució que el Govern ha acabat donant a ICL per resoldre la manca temporal d’un espai on seguir abocant, ja que el disponible en aquest dipòsit s’està esgotant.

Finalment, el document aprovat inicialment ahir per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central aposta pel «recreixement» del Fusteret, és a dir, un augment del límit que tenia fins ara en alçada, i «l’extensió en continuïtat», el que vol dir una ampliació de la superfície actual, cap a la zona de Cererols (cap al sud). Per a les dues zones, es determina «l’ocupació en planta i l’alçada màxima», l’obligatorietat «de la impermeabilització de la base i de l’àrea en contacte amb el Fusteret vell per qüestions ambientals», així com la «garantia d’estabilitat dels dipòsits». A més de les condicions paisatgístiques, la modificació del PDU estableix que «s’haurà de retirar el material dipositat un cop finalitzades aquestes necessitats extraordinàries».

El Govern també subratlla que, com a garantia, aquests àmbits, tant el recreixement del Fusteret com l’expansió cap al sector de Cererols, «no es podran ocupar si no hi ha una autorització prèvia de la Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central, acreditant les circumstàncies extraordinàries que ho justifiquin». Tot i que, ateses les circumstàncies que motiven la modificació del PDU, es considera que «la primera autorització ja es troba acreditada», caldrà tramitar un projecte d’actuació específica que requerirà l’aprovació de la Comissió.

En l’autorització en sòl no urbanitzable que s’ha de tramitar «caldrà aportar els estudis tècnics que avalin l’estabilitat i impermeabilitat de les actuacions».

L’àmbit inicial d’estudi per decidir la localització d’aquest dipòsit temporal de sal abastava Súria i, més concretament, les immediacions de l’actual dipòsit del Fusteret. Segons ha explicat la Generalitat, en termes de viabilitat, «s’han descartat mesures com la d’incrementar el retorn de la sal a la mina (el que tècnicament es denomina back-filling)» o bé el transport fins Abrera on ja hi ha el col·lector desdoblat, per manca de viabilitat.

Segons la Generalitat, l’emplaçament d’un nou dipòsit temporal en superfície «és l’única alternativa viable per donar resposta a l’escenari actual o a eventuals escenaris de futur en què es produeixin romanents de sal de residu». En aquest sentit, ha especificat que durant aquest procés d’estudi s’han considerat dos grans grups d’alternatives possibles: unes a l’entorn del Fusteret, les altres en un espai separat, a la capçalera del torrent de la Bogatella.

El 2020, Iberpotash va sol·licitar una modificació del pla argumentant que s’havia produït un escurçament «imprevist» de la vida útil del runam del Fusteret, on es diposita la sal de rebuig del procés que no té sortida comercial, avançant-se del 2026 al 2023. I que això coincidia amb el retard de la posada en funcionament del nou col·lector de salmorres a finals del 2024, quan es preveia per al 2021-22. El nou col·lector permetrà incrementar la capacitat d’evacuació de sal, per no haver-la d’abocar en dipòsits.

Pel fet que l’actual dipòsit del Fusteret arribarà a l’esgotament entre el primer i el segon quatrimestre de 2023 i que l’ampliació del col·lector de salmorres no estarà operativa fins a final del 2024, hi ha un període de temps per al qual l’empresa ha demanat aquesta solució alternativa que ara se li ha concendit per gestionar un total de 5,6 milions de tones de sal.