Una setmana després que la polèmica dels béns immatriculats (inscrits al registre per primera vegada) a favor de l’Església tornés a l’ordre del dia, Unió de Pagesos (UP) i l’Associació de Micropobles de Catalunya n’han denunciat un nou cas a la Catalunya Central. Es tracta de l’església de Sant Andreu de Maians, la casa rectoral, el cementiri i la plaça que hi ha davant de la capella, al terme de Castellfollit del Boix. El Bisbat de Vic hauria registrat a nom de la parròquia aquest conjunt de béns el 2012, quan ja constaven com a propietat dels veïns des del 1871. Ara, per revertir aquesta situació, l’Ajuntament de Castellfollit negociarà amb el bisbat per anul·lar aquest registre i retornar la propietat al poble.

Les entitats denunciants han alertat que el Bisbat de Vic va immatricular el conjunt de propietats de Maians el 13 de febrer del 2012 al·legant el seu ús per al culte catòlic des de finals del segle XVIII. A més, subratllen, el bisbat va efectuar la immatriculació sense presentar cap mena de document, com ara escriptures o títols de propietat, sense passar per la notaria, ni comunicar-ho a l’Administració ni als afectats, com tampoc als feligresos.

El responsable d’immatriculacions de l’Església d’Unió de Pagesos, Joan Casajoana, denunciava ahir des del mateix nucli agregat de Castellfollit on hi ha els béns afectats que en aquest cas «hi ha una doble immatriculació i hi ha una irregularitat flagrant. Això no és de cap manera del bisbat, és dels veïns de Maians», tal com acredita la documentació de la qual disposa el municipi.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Castellfollit del Boix, al qual pertany el nucli de Maians, està disposat a recuperar la propietat per al poble. El regidor d’urbanisme, obres i agricultura, Eugeni Pujol, destacava ahir que aquests béns són «una part patrimonial del poble, amb una història al darrere, i des de l’Ajuntament ens posem al costat dels veïns i ajudarem amb tot el que puguem en el procediment» per recuperar-ne la propietat.

D’altra banda, Josep Rius, membre d’UP i veí de Maians, hi afegia que «el gran problema que tindrem els pobles petits és el manteniment d’aquests edificis perquè el fet d’haver-los registrat una entitat privada vol dir que no disposarem de diners públics per poder arreglar aquestes esglésies». En el cas de Maians, ja es troben amb aquest problema perquè el temple requereix una actuació urgent per les deficiències estructurals que pateix i no la poden tirar endavant per la manca de finançament, ja que el consistori no disposa de suficients recursos i el bisbat assegura que no se’n pot fer càrrec.

Aquest és un argument més per recuperar la propietat d’aquest conjunt de béns afectats que, segons consta en la documentació, era propietat dels veïns de Maians des del 30 de novembre del 1871, quan el seu propietari, el pagès Jaume Còdol i Ferrer, en va efectuar la cessió en una escriptura signada en una notaria de Manresa. La cessió, segons va quedar inscrit dos dies més tard al Registre de la Propietat número 2 de la capital del Bages, es feia a nom de l’aleshores alcalde del municipi, Antoni Moncunill Morera, que actuava com a representant d’uns veïns que, tradicionalment, han contribuït a aixecar i mantenir en condicions aquests béns immobles amb el seu treball i les seves aportacions voluntàries.

Aquest és un cas més de bé immoble immatriculat a favor de l’Església catòlica dels múltiples registrats a Catalunya. En aquest sentit, el sindicat i l’associació reclamen als governs català i espanyol que facin un recompte «seriós i professional» de les propietats afectades, atès que els llistats de béns publicats fins ara «són clarament incomplets». Per aquest motiu, ja han anunciat que reclamaran de nou al Parlament català la publicació de les notes simples dels registres de la propietat per descobrir la dimensió real de les immatriculacions.

Dimecres vinent, en el marc d’un conjunt de protestes que es faran arreu de l’estat per denunciar aquesta problemàtica, Maians serà la localitat catalana que acollirà una concentració sota el lema «No són 1.000, sinó 100.000». Aquestes protestes arriben després que es fes públic el treball de la comissió mixta formada per la Conferència Episcopal i l’executiu espanyol, on l’Església només va reconèixer que hi havia un miler d’errors en la llista de més de 35.000 béns immatriculats que havia elaborat l’estat i es va comprometre a col·laborar en la seva regularització. No va reconèixer, però, cap apropiació indeguda, ni va mostrar la intenció de retornar cap bé.