Disset ajuntaments del Bages i el Moianès van denunciar ahir que la multinacional Aigües de Barcelona, Agbar, i la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES) els assetja i intimida perquè estant fent una gestió pública de l’aigua a través de l’empresa municipal Aigües de Manresa. 

Alcaldes i regidors de tots els municipis, representants dels grups municipals de l’Ajuntament de Manresa -tret de Ciutadans-, del Consell Comarcal del Bages, membres del consell d’administració d’Aigües de Manresa, de la junta i de la direcció, es van reunir ahir al Museu de la Tècnica per denunciar el que consideren coaccions, i definir una estratègia conjunta per fer-hi front. 

La interpretació de la llei

El conflicte sorgeix a l’hora d’interpretar la llei. Agbar considera que hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que invalidaria l’expansió d’Aigües de Manresa cap a altres municipis. L’empresa pública, en canvi, defensa que compleix tots els requisits legals i que els municipis tenen autonomia i són sobirans per decidir quin model de gestió apliquen. 

Actualment, Aigües de Manresa gestiona l’aigua a 18 municipis del Bages i el Moianès. També a Manresa. Tots són accionistes de l’empresa pública. Per tant, en són propietaris. En conjunt té més de 68.000 abonats.

Ahir l’empresa pública va fer una demostració de força per denunciar el que consideren una ofensiva d’Agbar i la CCIES per judicialitzar la gestió pública de l’aigua. A la trobada al Museu de la Tècnica hi van assistir una seixantena de persones. 

Va presidir la trobada l’alcalde i president d’Aigües de Manresa, Marc Aloy, i el gerent de l’empresa, Antoni Ventura. El secretari de l’Ajuntament de Manresa, José Luís González Leal, va intervenir per comentar els aspectes més tècnics i jurídics del cas. 

Manifest conjunt

De la trobada en va sortir un manifest conjunt que va llegir el mateix Aloy envoltat dels càrrecs electes que van assistir a la trobada, entre els quals els alcaldes de Sant Joan, Sant Fruitós, Navarcles, Santpedor o Navàs. Al manifest denuncien una «estratègia agressiva» d’Agbar i CCIES amb la voluntat de «posar en qüestió la potestat autoorganitzativa de l’administració local per prestar el servei públic essencial de l’aigua». Acaba dient que «no podem permetre que els interessos d’empreses privades posin en dubte les decisions democràtiques i l’interès general, i reclamem la necessitat de mantenir el servei de l’aigua en el terreny públic».

Al final de l’acte Aloy va declarar que «no podem permetre que hi hagi ningú que faci negoci amb un servei tan essencial com escàs», i va recordar que Aigües de Manresa no és una empresa de l’Ajuntament, «sinó de tots els municipis que són accionistes de la companyia». Aloy es va demanar «quin problema té Agbar amb la gestió de l’aigua de 130.000 o 150.000 habitants, quan és una multinacional que opera a tot el món?». El problema no és el Bages, sinó que la gestió pública de l’aigua «s’escampi com una taca d’oli» arreu del país.

El mandat dels ajuntaments

El gerent d’Aigües de Manresa, Antoni Ventura, va assegurar que és legítim que els ajuntaments triïn fer una gestió directa, «i l’instrument pot ser un servei municipal o participar d’una empresa supramunicipal com Aigües de Manresa». Va dir que Aigües de Manresa «no fa cap competència deslleial. Compleix el manament dels seus ajuntaments». 

Els assenyalats asseguren que només demanen informació pública

Aigües de Barcelona, Agbar, de la multinacional francesa Suez, no va voler fer cap declaració, ahir, en relació amb la trobada d’alcaldes i càrrecs electes de municipis pels quals treballa Aigües de Manresa. Sí que ho va fer la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), de la qual forma part Agbar juntament amb grans empreses com Abertis, Alsa o Saba.

A través d’un comunicat va negar qualsevol tipus d’intimidació o coacció als municipis que fan una gestió pública de l’aigua. «Exercir el dret d’accés a la informació pública no pot ser considerat en cap cas com una actuació intimidatòria».  

La CCIES considera que Aigües de Manresa només podria obtenir encàrrecs directes de gestió de serveis públics de l’Ajuntament de Manresa, però «en cap cas de cap altre municipi» sense un concurs de licitació. Afirma que «així ho ha indicat l’Autoritat Catalana de la Competència, la Comissió Jurídica Assessora i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya». 

És per això, continua dient, que CCIES «ha demanat informació sobre els procediments administratius seguits pels municipis» que han encarregat la prestació del servei d’abastament d’aigua a Aigües de Manresa «a l’empara de la normativa de transparència i d’informació pública i de bon govern». Informació, recalca, que les administracions haurien de posar a l’abast de tota la ciutadania.