Una cinquantena de persones i una desena de tractors s’han concentrat aquest matí davant de l’església de Sant Andreu de Maians (Castellfollit del Boix) per tal d’exigir el retorn dels béns històrics i culturals immatriculats per l’Església. Es tracta d’un acte reivindicatiu convocat pel sindicat Unió de Pagesos i les entitats municipalistes Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC) pel que consideren que són apropiacions indegudes que haurien estat formalitzades bàsicament per bisbats.

«A Déu el que és de Déu i als pobles el que és dels pobles»

L’acte s’ha fet sota el lema «A Déu el que és de Déu i als pobles el que és dels pobles». El punt escollit per la mobilització era especialment representatiu ja que, com van denunciar els convocants a finals de la setmana passada, aquest és un dels nombrosos béns de la Catalunya Central que els convocants consideren indegudament immatriculats, en aquest cas pel Bisbat de Vic.

L’acte ha comptat amb veïns i representants de diversos ajuntaments i dels consells comarcals del Bages i el Solsonès. Durant la concentració, el responsable d’Immatriculacions de l’Església d’Unió de Pagesos, Joan Casajoana, ha denunciat que el govern central no està complint el seu compromís de resoldre la problemàtica i que ha intentat tancar-la en fals, un fet que considera «impresentable».

Per això, les entitats demanaran a les administracions catalanes i estatals un recompte «exhaustiu i professional» dels béns immatriculats, atès que els llistats publicats fins ara «no serveixen per a res», alertava Casajoana. En aquest sentit, el sindicat i les tres entitats, que representen tots els ajuntaments d’arreu del país, reclamaran de nou al Parlament català, com ja es va fer el 2018, la publicació de les notes simples dels registres de la propietat «per descobrir la dimensió real de les immatriculacions a casa nostra». Creuen que a Catalunya hi pot haver entre 7.000 i 8.000 immatriculacions irregulars.

Per la seva banda, el vicepresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Oriol Serrà, ha denunciat que el llistat d’un miler d’immatriculacions irregulars que la Conferència Episcopal va acordar amb el govern espanyol «és irrisori i més aviat és un rentat de cara per tancar el tema». Per això, ha reclamat «es tornin els béns als seus propietaris legítims».

Aquesta concentració s’ha fet dins del seguit d’actes de protesta arreu de l’Estat convocats per la Coordinadora Recuperando al llarg d’aquest mateix dimecres per tal de reclamar el retorn dels béns immobles immatriculats per l’Església arreu del territori espanyol.

Ara fa una setmana, Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya denunciaven aquest nou cas a la Catalunya Central de l’església de Sant Andreu de Maians, la casa rectoral, el cementiri i la plaça que hi ha davant de la capella, al terme de Castellfollit del Boix. Segons argumentaven, el Bisbat de Vic hauria registrat a nom de la parròquia aquest conjunt de béns el 2012, quan ja constaven com a propietat dels veïns des del 1871. Per revertir aquesta situació, l’Ajuntament de Castellfollit va anunciar que negociaria amb el bisbat per anul·lar aquest registre i retornar la propietat al poble.

Les entitats denunciants van alertar que el Bisbat de Vic va immatricular el conjunt de propietats de Maians el 13 de febrer del 2012 al·legant el seu ús per al culte catòlic des de finals del segle XVIII. I subratllaven que el bisbat va efectuar la immatriculació sense presentar cap mena de document, com ara escriptures o títols de propietat, sense passar per la notaria, ni comunicar-ho a l’Administració ni als afectats, com tampoc als feligresos.

Per la seva part, el bisbat de Vic deia que està disposat a negociar i a resoldre qualsevol possible error que hagi pogut donar lloc a confusions en aquest registre. «Si hi ha una doble immatriculació o és incorrecta es negociarà a veure com es resol», apuntava el delegat de mitjans de comunicació del bisbat de Vic i rector de l’església en litigi, Xavier Bisbal. Tanmateix, sostenia que des de fa més de 150 anys que els terrenys en litigi han tingut un ús religiós i que l’església s’ha gestionat i pagat a través del rector i els seus feligresos. Assegurava que la mantenen amb els seus donatius, i que també es fan càrrec de pagar la llum, l’aigua i tots els rebuts sense que això surti de cap partida municipal. En aquest sentit, Bisbal adduïa que «el dia a dia» des de fa 150 anys és que era propietat del bisbat i no del municipi, i si ara passa a mans municipals «significarà un canvi de funcionament de la parròquia i l’Ajuntament haurà de sufragar totes les despeses, però això s’haurà de negociar i parlar amb respecte».