Que hi ha una pandèmia que va impedir celebrar el Carnaval l’any passat és cert i que quasi ho torna a impedir aquest any, també. Però al final no ha estat així. Els carrers i places de Sallent es van tornar a omplir, ahir, per celebrar, com si no hagués passat res, la festa més boja de l’any. I és que de la covid , si algú l’esperava en les disfresses, no n’hi va haver cap rastre. Únicament el cap de la rua, el rei Carnestoltes, va mostrar una referència carnavalesca al virus amb una mascareta feta de llana.
Olga Gili, membre de la junta del Carnaval de Sallent, es va mostrar, ahir, molt emocionada de poder tornar a viure un carnaval en condicions normals. «Fa un mes encara no sabíem ni si el podríem fer». Ara bé, admet que des de l’octubre van estar treballant per a la celebració d’una festa que ja van batejar amb el nom de «Carnaval Normal».
Tot i així, Gili estava sorpresa de la «tranquil·litat amb què els ciutadans de Sallent» vivien la festa. Després d’un any sense poder-la celebrar, «hi havia la possibilitat que la gent es tornés boja i hi pogués haver, fins i tot, algun incident», explica Gili. Ahir, a l’hora de tancar edició, no en constava cap. I tot i les ganes de gresca, tant el volum de gent com el nombre de xarangues, que es col·locaven en diferents trams al llarg de la rua, va ser inferior a les darreres edicions d’abans de la pandèmia, explicava Gili. Normalment hi solia haver unes 11 xarangues i aquest any n’hi va haver 7, provinents de diverses poblacions com ara Tarragona, Castelló, Vila-real, Vilanova i, evidentment, la de Sallent.
Les disfresses més originals
La típica imatge de la rua del Carnaval de Sallent amb les grans comparses formades per una trentena de persones i que ocupaven un gruix important de la rua semblava haver-se esvaït. I així ho confirmaven des de la junta del Carnaval, que explicaven que aquest any, «no sabem per quin motiu, les comparses són més petites». Això no obstant, implicava una diversitat de disfresses més gran.
I és que els assistents es van guarnir de totes les maneres possibles. Començant per les ja típiques granotes de cos sencer que representen animals diferents; les disfresses més habituals, com ara la de viking, militar i els tutús de colors, continuant pels vestits amb referències cinematogràfiques com els personatges de Star Wars, Pirates del Carib, La Casa de Papel, Alícia en el país de les Meravelles... I, finalment, les disfresses més treballades que no desentonarien en una desfilada a Rio de Janeiro. Indumentàries vistoses i exagerades, amb maquillatges i perruques molt aconseguides. Aquestes últimes van ser les que van atreure més els espectadors de la rua, que els aturaven per fer-los fotografies.
Un cop acabada la rua, tots els assistents es van trobar a la plaça de la Pau, on totes les xarangues van anar pujant, una per una, a l’escenari per fer una darrera representació. En aquest moment, el públic ja estava totalment entregat i preparat per al sopar popular i els concerts que s’estaven celebrant anit.
