Abraçades, somriures i molt divertiment. És l’ambient que es respira a l’escola l’Olivar de Castellnou cada cop que rep la visita dels joves migrants sols del centre d’acollida Sant Martí que hi ha al municipi. Són trobades que es fan en el marc del projecte Tots fem Poble a través del Servei d’Inclusió Social, Acollida i Envelliment del Consell Comarcal del Bages amb l’objectiu de crear vincles entre uns i altres i combatre possibles prejudicis respecte al fet migratori. Després de quatre mesos, l’experiència convenç tothom perquè tant petits com grans «han congeniat molt ràpidament», assegura el director de l’escola, Antoni Franch.

El centre Sant Martí acull des del 2018 cap a mig centenar d’estrangers no acompanyats, majoritàriament menors, tutel·lats per la Generalitat, i actualment n’hi ha sis d’entre 16 i 20 anys que participen en el projecte. «La immigració a les escoles és positiva, però aquí no n’hi ha», apunta la cap d’estudis de l’Olivar, Meritxell Barat, i per això diu que aquest programa els va motivar de seguida com a eina per explicar la realitat de la immigració «d’una forma directa, aprofitant que tenim aquests joves aquí».

Des de l’octubre, s’organitzen activitats conjuntes a l’escola una setmana al mes amb propostes adequades a cada grup d’edat. De cara als més grans, el projecte s’ha enfocat molt en l’àmbit de l’educació física i en jocs cooperatius, explica Franch. Al cicle mitjà s’ha integrat en l’espai de projectes, amb sessions de música i caminades, i amb els petits s’han fet sortides i activitats d’acompanyament i jocs. També s’ha fet teatre, tallers i trobades puntuals.

L’escola valora «la facilitat d’adaptació d’uns i altres», sosté Franch. Recorda que «el primer dia els de 4t ballaven una sardana a l’hora de música i van acabar ballant tots junts». I és que «són alumnes molt acollidors, que no estan contaminats pel que a vegades passa amb els adults», afegeix Barat, «i això s’ha vist de seguida. Quan arriben s’abracen, i és en els espais que comparteixen que se senten més còmodes». Els feia patir el català «i no hi ha hagut cap problema» per comunicar-se.

De fet, «el català els motiva», assegura la psicòloga del centre Sant Martí, Anna Font, amb referència als joves migrats. I és que, més enllà de la bona entesa, hi ha hagut reciprocitat, i els beneficis han estat mutus. «Per a aquests joves és molt positiu veure la realitat d’aquestes escoles perquè està molt allunyada de la seva, i n’hi ha que ni tan sols han estudiat». Al mateix temps, aquesta experiència «permet a la gent del poble acostar-se a les realitats d’aquests joves i trencar estereotips». Uns estereotips que s’ha vist que en els nens no hi eren «però al darrere hi ha adults», afegeix Barat, tot i que està convençuda que aquesta mirada oberta acabarà traspassant les parets de l’escola.

En el que resta de curs es volen estrènyer encara més els llaços i es demanarà als joves migrats que expliquin als alumnes contes, jocs, tradicions i realitats del seu país, i així completar un cercle de coneixença mútua.

No se sap si es podrà repetir l’experiència, però en tot cas l’Ajuntament en vol recollir el testimoni amb propostes al poble que fomentin la interculturalitat.

Quim Martínez, alumne de sisè de l’escola l’olivar

«Fem activitats molt xules, i amb ells encara ho són més»

Quim Martínez té 11 anys i és de Manresa però bona part dels amics són de Castellnou, on estudia sisè de primària. Entre ells ja hi considera els joves del centre de migrats Sant Martí que participen en el projecte Tots fem Poble. Assegura que han establert molt bones relacions, especialment amb en Fati (que ja no hi és perquè ha trobat feina), de qui explica rient haver descobert que el seu menjar preferit és la xocolata. «M’agrada com són», explica, i que col·laborin amb les activitats de l’escola. «Són molt xules, i amb ells encara ho són més». Entre altres coses, d’ells ha après «una mica més de bàsquet».

Marta Iglesias, alumna de cinquè de l’escola l’olivar

«L’any que ve voldria repetir el projecte i que tornessin a venir»

D’entre les activitats que han fet fins ara amb els joves del centre de migrats, «m’ha agradat molt una escape room i un dia que fèiem figures de paper», explica Marta Iglesias, que té 10 anys i és de Castellnou. Assegura que a l’escola han congeniat «molt bé» amb els nois del centre perquè «són molt oberts», i gaudeixen molt de les activitats conjuntes, que també els serveixen per coneixe’s millor. «Parlem de tot una mica, i jo els explico coses de l’escola». Com que fa 5è, té l’esperança que el curs que ve es repeteixi el projecte i hi pugui participar. «M’agradaria que es tornés a fer i que ells vinguessin».

Moha Abi i S. Doukoure, residents del centre d’acollida Sant Martí i voluntaris de Tots fem poble

«Veiem els nens contents, i ens va bé per oblidar-nos de problemes»

Moha Abi i Souleimane Doukoure formen part del grup de sis joves del Centre Sant Martí que actualment participen en el projecte Tots fem Poble, que els ha permès apropar-se a la realitat de Castellnou a través del seu contacte amb els alumnes i el personal de l’escola l’Olivar, amb qui comparteixen activitats periòdiques.

«Al meu país també vivia en un poble petit, però no hi havia escola, i aquí he pogut veure què és i treballar amb els nens», explica satisfet Souleimane Doukoure, que té 18 anys i és originari de Mali. De tot plegat, el que més li agrada diu que és «veure els nens contents quan fem esports, i a nosaltres això també ens serveix per passar-ho bé i oblidar-nos de problemes». El seu company, Moha Abi, que té 20 anys i és del Marroc, també destaca la complicitat que diu que ha trobat amb els alumnes de l’escola malgrat la diferència d’edat que els separa. «M’agrada jugar amb ells a futbol i a bàsquet, i crec que els en puc ensenyar», explica, i assegura que ell també aprèn de l’experiència, sobretot amb l’idioma, tant de castellà com de català, «que ja entenc una mica però encara no em veig capaç de respondre a la gent». Ho fa en castellà, però admet que hi ha hagut un salt d’un temps ençà: «A poc a poc he anat perdent la vergonya, i amb aquesta experiència estic aprenent a comunicar-me».

Moha Abi fa 3 anys que va arribar a Castellnou «i em sento molt bé amb la gent i al poble», que ha pogut descobrir amb passejades per l’entorn que ha fet amb els alumnes de l’escola. Doukoure fa 8 mesos que hi és, i tots dos diuen que tornaran de visita quan en marxin.