La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central tindrà l’última paraula per validar el projecte que ICL acabi presentant per instal·lar plaques solars al runam del Cogulló. Tot i que el mes de febrer passat aquest organisme va obrir la porta, amb la modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages, a la instal·lació d’energies alternatives en aquest i altres dipòsits salins, aquell només era un primer pas perquè aquesta sigui una opció viable. És a dir, amb aquella modificació es permet plantejar projectes com el del parc fotovoltaic del Cogulló, que l’empresa ja va posar damunt la taula en forma d’estudi previ i avantprojecte ara fa un any i mig. Fins ara era inviable, ja que la idea topava directament amb el que estipulava el PDU.

Ara bé, a partir d’aquí ICL haurà de desenvolupar i concretar la proposta en un projecte executiu que haurà de presentar, i que haurà de definir molt bé un aspecte clau: el de la durabilitat d’aquesta instal·lació perquè sigui rendible. Perquè el que marcarà aquesta temporalitat serà la seva compatibilitat amb el pla de restauració del runam, ja que cal tenir en compte que el lloc on es posaria el parc solar, en el cas que el projecte prosperi, és un terreny (el vessant sud de la muntanya salina) que l’empresa té l’obligació d’acabar eliminant.

Fonts de la Comissió d’Urbanisme han deixat clar que amb la modificació del PDU el que es fa és permetre l’ús per a aquestes instal·lacions, que fins ara no hi tenien accés, però que «és molt important assenyalar que les característiques tècniques del projecte en concret que s’hi vulgui implantar s’hauran de presentar a posteriori i, evidentment, nosaltres, com a Comissió d’Urbanisme, haurem de valorar quan arribi aquest projecte com es fa compatible la seva instal·lació amb el procés de restauració». Per tant, la comissió haurà de valorar i considerar si dona llum verda al projecte concret i, segons han reiterat les mateixes fonts, «un dels aspectes essencials perquè el rebi és que aquest deixi molt clar com es fa aquesta compatibilitat entre la vida útil del camp solar, que és d’uns 25-30 anys, i el compliment dels terminis de restauració del runam, que és de 50 anys. La filosofia de base és que el pla de restauració s’ha de complir escrupolosament. Però que si, mentrestant, en paral·lel, hi ha un part de la superfície que mentre no sigui objecte de restauració es pugui aprofitar, és una valor afegit».

Tal i com ja ha anat explicant aquest diari, el projecte batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant planteja omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria, segons els estudis previs que ara caldrà concretar en un projecte executiu, d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

De fet, la modificació introduïda en el pla director no afecta només el Cogulló, sinó que obre la porta a que els dipòsits salins en general puguin ser espais on s’instal·lin infraestructures d’energies renovables sempre que no comprometin ni retardin els plans de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit ha de ser la seva extinció. El parc fotovoltaic que es vulgui impulsar haurà de seguir el procediment ordinari de tramitació d’aquest tipus d’infraestructures.