L’Ajuntament de Monistrol de Montserrat es proposa afrontar en breu la restauració de l’ermita de Sant Antolí, declarada Bé Cultural d’Interès Local per la seva rellevància identitària i històrica, tenint en compte que es troba en un estat de degradació permanent. La Diputació ja ha completat la diagnosi actual del temple que li va encarregar fa un any el consistori, i ha plantejat una intervenció per fases que costaria prop de mig milió d’euros, per bé que l’Ajuntament per ara només n’afrontaria la part que n’assegurés l’estabilització.

L’ermita de Sant Antolí és una de moltes esglésies medievals que es van fer a l’entorn del monestir, amb restes del segle XIV però que possiblement s’haurien aixecat sobre una altra construcció religiosa més antiga de la qual hi documents dels segle anterior. Ha adquirit una rellevància especial perquè algun historiador hi situa l’origen de Monistrol, i a més, és un indret de passeig molt freqüentat i s’hi celebra un aplec cada Onze de Setembre.

Són 85 m2 construïts de planta i presbiteri rectangulars i té un altar elevat en dos graons. La façana principal és feta de carreus de pedra amb un arc central i un campanar d’espadanya, mentre que les parets són de tàpia, però les cantonades també tenen carreus de pedra per donar-li solidesa. També es conserva l’arc central a l’interior on reposava la coberta, totalment ensorrada.

La diagnosi es va presentar en un acte públic dilluns al vespre per part del director del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, José Luís Sanz, i de l’arquitecte redactor de l’estudi, Roger Guitart, que van apuntar la necessitat d’intervenir en el monument perquè «pateix un lent i progressiu deteriorament constructiu» que precisament ve molt propiciat per les filtracions d’aigua que s’accentuen al no haver-hi coberta.

L’estudi de la Diputació proposa una intervenció en cinc fases. Primer caldria fer algunes cates arqueològiques per acabar de conèixer l’edifici i evitar el risc que amb les obres es malmetin elements a conservar, i també una neteja i desbrossament. La segona fase serviria per donar més rigidesa a l’estructura i que pari de cedir, a banda de fer les restitucions volumètriques que calgui, mentre que la tercera se centraria en la consolidació de l’edifici i la restauració del paviment i la pedra. Amb això «quedaria estabilitzada l’ermita», apuntava l’arquitecte en la seva exposició, però quedarien pendents dues fases més per completar la restauració, com són la restitució de la coberta «per protegir l’ermita i allargar més la seva conservació», i l’adequació i senyalització de l’entorn.

Tot plegat es calcula amb un pressupost «de màxims» d’uns 495.000 euros. L’alcalde, Joan Miguel, diu que l’Ajuntament s’acollirà a una línia d’ajuts de la Diputació per a la conservació d’elements patrimonials de fins a 200.000 euros, amb què confia que «podríem arribar a la tercera fase» encara que l’Ajuntament hi hagués de fer alguna aportació addicional.