La Generalitat ja té en marxa el procediment administratiu per poder construir el nou col·lector de salmorres en els dos ramals del Bages. L’Agència Catalana de l’Aigua ha fet públic el llistat de finques que es veuran afectades pel pas de la nova canalització que ha de portar les aigües salobres provinents de l’activitat minera potàssica fins al mar, que es preveu construir paral·lela a l’actual. Es tracta de prop de 300 finques distribuïdes entre 22 municipis, 18 dels quals al Bages. El que es fa ara és el tràmit en què se cita els propietaris per a les actes prèvies a l’ocupació per poder executar el projecte dels trams que arrencaran des de Cardona i Balsareny fins a unir-se en un de sol a Castellgalí i connectar amb el d’Abrera, que ja està renovat.

Just ara fa un any va tenir lloc l’acte de signatura de l’acord de finançament de l’obra entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa ICL, en què la Generalitat va agafar el compromís de tenir del tot acabat el 2025 el nou col·lector, amb què renovarà l’actual xarxa obsoleta.

La nova canonada tindrà una longitud de 122 quilòmetres i transcorrerà per 22 municipis del Bages i el Baix Llobregat, amb una capacitat de transport de 1.683 litres per segon. Es farà per trams, d’Abrera a Castellgalí, i d’aquí cap a Balsareny i cap a Súria i Cardona, de manera que es donarà continuïtat als 32 quilòmetres de col·lector que ja es van renovar els anys 2007 i 2008 entre Abrera i el Prat de Llobregat.

Tanmateix, a l’extrem sud també queda pendent un petit tram des del Prat fins arribar al mar on ara també s’actuarà, i a banda del que és pròpiament el col·lector, s’haurà de construir la conducció que anirà des de la depuradora de Manresa fins a Súria per impulsar aigua regenerada que ajudi a diluir la salmorra i faciliti la restauració del dipòsit salí del Cogulló. Tot plegat té un cost de 110 milions d’euros, dels quals 98 milions seran aportats directament per l’empresa minera ICL com a principal beneficiària.

El projecte preveu començar a treballar pel tram que va d’Abrera fins a Castellgalí, perquè en aquest cas les expropiacions ja estaven fetes, que es finalitzaria el 2024, i paral·lelament es treballa en la finalització dels projectes i l’expropiació de la resta de terrenys per anar prosseguint amb l’obra, amb la idea d’intervenir al tram del prat de Llobregat fins al mar entre el 2022 i el 2023; al tram Balsareny-Sallent-Abrera entre el 2022 i el 2024; i en el tram cap a Súria i Cardona del 2023 al 2025, any en què s’acabaria l’obra.

Igualment, el 2025 haurà d’estar acabada la conducció d’aigua entre l’estació depuradora de Manresa i Súria. Aquesta conducció, que comportarà una menor aportació de l’aigua depurada al riu Cardener, es regularà amb l’aigua que s’alliberi dels embassaments de La Llosa i Sant Ponç. Això ha fet que l’ACA hagi establert els mecanismes de compensació per mantenir les garanties d’abastament. La detracció de l’aigua de la depuradora de Manresa del sistema comportarà la repercussió a ICL del cost de modificar el règim de producció dels diferents recursos hídrics de la xarxa Ter-Llobregat, amb la finalitat d’incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en un volum equivalent a les detraccions d’aigües depurades.

El cost total de l’obra que s’haurà d’executar puja a 110 milions d’euros, dels quals ICL, com a principal beneficiària, n’assumirà pràcticament el 90%, tenint en compte que hi aportarà 98 milions.

En concret, el cost de construcció pròpiament del nou col·lector és de 94 milions d’euros, dels quals 82,5 repercutiran a ICL Iberia. D’aquests, 30 milions l’empresa minera els anirà pagant a certificació a mesura que es vagin desenvolupant les obres, i la resta (52 milions d’euros), els avançarà l’Agència Catalana de l’Aigua, que els finançarà a 25 anys i a un interès del 3,5%, segons es va detallar quan es va signar l’acord de finançament. Pel que fa a les obres de construcció de la canonada que ha de bombar aigua entre l’estació depuradora de Manresa fins a Súria per ajudar a diluir la salmorra, tindran un cost de 15 milions d’euros, que en aquest cas seran finançats en la seva totalitat per ICL Iberia.

L’actual col·lector de salmorres, fet de fibrociment, es va començar a constuir el 1982, després de dècades d’intencions i projectes, i va entrar en funcionament al 1988.