La comunitat de l’abadia de Montserrat acomiadarà aquest dimarts el monjo i destacat intel·lectual Josep Massot i Muntaner, que va morir la matinada de diumenge a l'edat de 80 anys. La cerimònia es farà a les 10.45 hores, i finalment no podrà ser presidida pel pare abat Manel Gasch com era previst perquè està confinat per covid.

Massot feia 57 anys que era monjo i 50 que era sacerdot. Entre altres facetes destacades, era el director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, va col·laborar amb l'edició de la Gran Enciclopèdia Catalana i va dirigir el Diccionari de Literatura Catalana. L'any 1996 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. També va rebre, el 2012, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Massot va néixer el 1941 a la ciutat de Palma. Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya. També es va formar de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació. Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, era conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa.

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l'any 1994 fou guardonat amb el Crítica Serra d'Or de Recerca en Humanitats. És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1999) i la Universitat de València (2016). El 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'any 2018 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats i l'any 2019 la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el 2021 es va publicar una miscel·lània en honor seu, ‘El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner’ (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Així mateix, la Institució de les Lletres Catalanes li va retre un homenatge a l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a monjo, ingressà a l'orde benedictí del Monestir de Montserrat l’any 1962, i fou ordenat prevere el 1972. Des de 1971 va ser nomenat director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Va ser un dels monjos que va acompanyar la tancada d'intel·lectuals a Montserrat de 1970, germen de l'Assemblea de Catalunya. Entre d'altres coses, s'hauria ocupat d'amagar les agendes de molts dels participants per evitar que fossin intervingudes per la Guàrdia Civil quan els participants tornaven a casa. L'any 2010 va publicar una edició actualitzada de la "Història de Montserrat".