Sallent té comptabilitzats i inventariats des d’ara un total de 252 elements del seu patrimoni arquitectònic, històric i ambiental considerats d’interès per protegir. El catàleg, que parteix d’un treball de camp d’un any i mig a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, es va presentar ahir en públic per part de membres de l’equip que l’ha elaborat, en un acte que gairebé va omplir la sala de plens de l’Ajuntament.

Tant per la seva història com per la seva idiosincràsia, l’estudi ha identificat «molts elements d’interès, que fan de Sallent un municipi particular». És una de les conclusions que va exposar ahir Adela Geli, una de les arquitectes que ha participat en l’elaboració del Pla Especial de Protecció, i d’aquí ve que hagi sorgit un catàleg tan extens. De fet, amplia el llistat d’elements que ja s’havien identificat anteriorment, però ara s’ha fet un anàlisi més exhaustiu, amb una fitxa descriptiva de cada un. Ja està a disposició de l’Ajuntament, que l’haurà d’aprovar, i a partir d’aquí li servirà d’eina «per conservar, incentivar, embellir, gestionar o legislar...» quan convingui, segons va apuntar al final de l’acte el regidor d’Urbanisme, Obres Públiques i Patrimoni Municipal de Sallent, Miquel Estruch. Abans l’alcalde, Oriol Ribalta, havia destacat la necessitat de disposar d’aquest nou catàleg «per tenir ben comptat el patrimoni del municipi, que és ple de riquesa».

El catàleg és divers, i inclou de d’elements històrics, edificis religiosos, monuments, o el llegat fabril del municipi, fins cases particulars, horts o rescloses. S’hi han inclòs pel seu valor arquitectònic, arqueològic, històric, natural o ambiental, i segons la seva categorització o estat, se’n proposa una protecció més o menys elevada. El castell de Sallent, per exemple, es considera un element de màxima protecció, però n’hi ha d’altres en què fins i tot es renuncia a la preservació perquè els valors que conserven ja no són significatius, i tan sols se’n proposa una protecció documental.

El Pla Especial recull una llista que abasta elements de tots els temps, des del dolmen de Cornet (del paleolític) fins al Fortí de la Rampinya (de l’època moderna i contemporània), passant per les tombes del Graner (d’època romana), o les muralles, els castells de Cornet i Sallent, o el pont vell de Cabrianes (de l’edat mitjana). Tampoc no hi falten l’església de Santa Maria, documentada als segles X i XI i que va donar origen al nucli urbà; les de Sant Ramon, Sant Pere de Serraïma, Santa Maria de Cornet i Sant Miquel de Serrasanç; les fàbriques Vella i de cal Berenguer; o la casa Torres Amat.

L’estudi també recull elements naturals, ambientals i paisatgístics, alguns «en greu perill de desaparició», com l’alsina d’Argelaguers o el lledoner de la Carrera. Altres exemples són el bosc de Cal Gríful, el serrat del Xipell, la séquia, o els forns de guix de cal Garrell, a banda de camins històrica, miradors, o canals i rescloses, en aquest cas «fruit del ric patrimoni industrial».

En la tria dels béns catalogats s’ha tingut en compte la preservació d’«elements singulars de l’arquitectura sallentina», des de la quantitat de cellers que s’han conservat pel fet d’estar soterrats fins a porxos, entrades, plantes nobles, portals, finestres com la de cal Terradalleta, revestiments i badius com els de la rectoria vella; «i capelles, fornícules, tines o pous que hi havia en moltes cases».