Quatre dels sis valors d’anomalia de temperatura més elevats de Catalunya aquest mes de maig han estat a la Catalunya central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). De fet, l’organisme assegura que el maig que vam deixar enrere dimarts es pot considerar el més càlid mesurat mai al conjunt de Catalunya.
Les estacions en qüestió són les de la Quar (+4,8ºC), el santuari de Queralt (+4,7ºC), Montserrat-Sant Dimes (+4,6ºC) i Lladurs (+4,6ºC), on la temperatura mitjana del darrer mes ha estat gairebé cinc graus superior a la mitjana climàtica del període que el Meteocat pren com a referència i que va del 1961 al 1990.
És important destacar aquesta última circumstància temporal perquè fa que les diferències siguin més contundents, ja que amb l’escalfament global les temperatures han estat molt més altes els últims trenta anys que en el període anterior.
Segons dades a les quals ha tingut accés Regió7, si els valors d’aquest maig a les estacions ja esmentades es comparen amb el període de l’any 91 al 2020, l’anomalia es redueix més d’un grau en tots els casos, i fins i tot en el cas de la Quar gairebé dos. Per exemple, aquesta última estació –només– presenta una anomalia de 3 graus, el santuari de Queralt de 3,4, Montserrat de 3,1 i Lladurs de 3,6.
El mes de maig és un bon exemple que les temperatures no deixen de pujar els últims anys. Si aquest es pot considerar el més càlid des que es tenen registres, els últims quinze anys n’hi hagut tres més amb temperatures extraordinàriament elevades, tot i que inferiors a les del 2022. Es tracta dels anys 2009, 2015 i 2020. Ara bé, dels informes del Meteocat es desprèn que el maig tampoc és un mes de tendència especialment càlida, sobretot si es compara amb els últims estius.
El maig d’enguany va començar més aviat amb fresca i amb precipitació general, però amb el pas dels dies es va anar imposant l’estabilitat, el sol i la calor, que es va fer molt intensa durant la setmana del 15 al 22, i sobretot en aquell cap de setmana. Les jornades no només van ser de ple estiu, sinó pròpies d’una onada de calor estiuenca.
En estacions com la del santuari de Queralt (a més de 1.100 metres d’altura), la Quar i Lladurs, que es troben en les primeres estribacions de la serralada prepirinenca, es van vorejar els 25ºC de temperatura mitjana el diumenge 22 de maig. A més, a Montserrat, a uns 900 metres, el valor mitjà d’aquesta mateixa jornada va ser de 25,5ºC.
A escala catalana, el Meteocat informa que es van superar els valors extrems i l’extensió de la calor dels episodis del 13-14 de maig del 2015 i 28-31 de maig de 2001. De fet, un total de 90 dels 152 punts de mesura de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura més alta de la seva sèrie de maig, i l’estació de Castellbisbal va batre el rècord absolut a Catalunya amb 38,5ºC, que fins aleshores ostentava Vinebre amb tres dècimes menys.
La temperatura mitjana s’ha situat aquest mes per sobre dels 18ºC a gran part de l’interior de Catalunya, i fins i tot ha superat aquest valor en valls del Prepirineu i el Pirineu, com ara a l’Alt Urgell. Aquesta és una de les comarques amb anomalies més marcades, juntament amb el Berguedà, el Solsonès i punts elevats de la serralada Prelitoral com Montserrat.
Un mes sec
El maig ha estat un mes sec a gran part del país i molt sec a l’extrem nord-est, ponent i Prepirineu occidental, com ara una àmplia zona de l’Alt Urgell. En canvi, al nord del Bages i en un petit punt a l’extrem sud del Berguedà es pot considerar normal. Gran part de les estacions gestionades pel Meteocat han recollit menys de 50 mm, quantitats insuficients per superar la precipitació mitjana d’un mes que climàticament pot superar perfectament els 50 mm a bona part del país i més de 100 mm en àmplies àrees del Pirineu i del Prepirineu.
La collita de cereal pot arribar a caure un 50% al Berguedà
El coordinador d’Unió de Pagesos al Berguedà, Toni Bascompte, assegura que un 50% del conreu de cereal es podria veure afectat per la calor en algunes zones del Baix Berguedà, mentre que al nord seria d’entre un 30 i 40%. Tot i això, Bascompte puntualitza que no són xifres més dolentes que les de 2020, quan l’excés de pluja també va afectar la collita.
Pel que fa als farratges, que s’han de recollir a finals d’estiu, Bascompte apunta que cal que plogui les properes setmanes perquè encara no s’han pogut plantar.
