Té 91 anys, a punt de fer-ne 92, i des de fa 10 anys Montserrat Grau només s’ha perdut dos dies les caminades que es fan a Sant Vicenç. No només hi participa, sinó que lidera un dels grups. Amb una gran vitalitat, Grau és molt estimada entre els participants.

Participa a les caminades des dels seus inicis. Per què s’hi va apuntar?

Jo vaig venir de Barcelona perquè el meu fill vivia aquí i vaig anar a l’ambulatori i van dir que farien aquestes caminades i com que no coneixia res, m’hi vaig apuntar. Hi he anat des del primer dia i en els 10 anys només he fallat dos dies perquè se’m va torçar un peu.

Doncs deu haver fet molts quilòmetres?

Molts! Perquè com a mínim en fem sis cada dia...

Què li aporta aquesta activitat?

Més que res la companyia. No els deixo parlar de mals, ni malalties i canten o expliquen acudits i jo vaig escoltant-los i m’ho passo tant bé que no ho canviaria per res del món. A més, al matí tens l’al·licient de llevar-te perquè ja saps que t’esperen per anar a caminar.

Per tant, també ha enfortit les relacions socials?

Sí, perquè jo vaig venir aquí i no coneixia a ningú i ara tinc amigues i em sento estimada i això és molt maco.

I nota una millora de la salut?

I tant! Vaig a l’ambulatori només a buscar la gent per caminar, no per visitar-me! Estic molt bé.

Quin és el secret de la seva vitalitat?

Tothom em diu que vol ser com jo i em demanen què faig per estar així. Doncs vaig a caminar, a ioga, a gimnàstica i miro què menjo.