A Sant Vicenç de Castellet hi havia fam de ball de gitanes. Ho han posat de manifest aquest diumenge al migdia els prop de 300 dansaires que, després de dos anys d'absència, han pogut tornar a omplir la plaça de l'Ajuntament per donar vida a una dansa que en aquest municipi és una tradició que complia 115 anys des de la primera. També se’n celebraven 30 anys de la seva recuperació (el 1992), després de dècades que s'havia deixat de ballar. S’ha fet amb l'empenta de sempre, però amb una energia renovada, la que atorgava als balladors el fet de poder tornar a la plaça, en definitiva, de poder retornar a la normalitat després del parèntesi forçós dictat per la pandèmia.
Tantes ganes hi havia que, malgrat la intensa calor, bona estona abans de l'arribada de les colles l'espai ja era ple de públic, que buscava els millors racons (i també les millors ombres) per poder seguir les evolucions dels tres centenars de dansaires quan es repartissin per tota la plaça. De fet, una de les novetats logístiques d’enguany ha estat la instal·lació d’uns tendals per matisar la força del sol allà on no arriben l’ombra dels edificis o dels quatre plataners centenaris que presideixen el centre de la plaça.
Dansaires repartits entre un total de 15 colles que han arribat a l'escenari de la ballada en cercavila pel centre del poble des de l'església, precedits pels gegants Marià i Paula, barons de Castellet, i la colla de grallers. Ells han estat els primers a entrar a la plaça, en solitari, per donar el tret de sortida a l'acte. Com marca el protocol, ho han fet amb el seu ball cerimoniós, el Vals dels Castellet, seguit ja per les autoritats des de la balconada de l’Ajuntament (on sí que hi tocava el sol de ple), entre les quals eren presents, a banda de l’alcaldessa Adriana Delgado i els regidors del consistori, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit; el delegat de Cultura, Francesc Serra; el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández; i la portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, entre altres.
Proclamació de la núvia i record per als balladors absents
Amb el ball de Caldes s’ha ofert el pròleg de la ballada, que ha esclatat de ple quan els integrants de totes les colles han acabat ocupant la plaça amb el galop d'entrada. Tot seguit, s’ha donat pas a un dels primers moments emotius de la festa, la proclamació per sorteig de la núvia de les gitanes del 2022 entre les noies que participaven en el ball, del que n’ha sortit escollida Àngels Vendrell, integrant d’una colla debutant, la Vallhonesta. Amb ella i la seva parella al capdavant, s’ha procedit a la repetició del galop, sempre acompanyat per la rítmica picada de mans dels nombrosos espectadors. Sota una calor intensa, els 300 dansaires han mostrat cada setmana d'assajos que porten al darrere en l'execució del nucli del ball de Gitanes, els anomenats entremesos: el xotis, les catxutxes, les contradanses, la jota i el sempre punt àlgid del vals-jota. Els grups han omplert la plaça amb moviments sincronitzats que es convertien, amb els colors de la indumentària tradicional, en un calidoscopi humà. Prèviament, hi ha hagut espai per a un altre moment emotiu, la interpretació del solemne ball d’homenatge, en record dels balladors traspassats en l’últim any, però també de tots aquells que ho han fet al llarg d’aquests dos anys de parèntesi per la pandèmia, a qui Lluís Oliveras, mestre danser i conductor de la festa, s’ha referit com «la colla número 16, que ens mira des d’allà dalt». Acabats els entremesos, els espectadors que contemplava les danses es va afegir a la festa en el galop final.
Encara com a cloenda hi va haver repetició del ball de Barons, en què els passos dels gegants van tenir la rèplica multiplicada en parelles de dansaires i públic, i d'una sardana que va enllaçar una enorme rotllana, abans de la tradicional foto final de tots els balladors. Durant la ballada encara hi ha hagut un altre moment emotiu, un petit homenatge, amb lliurament de record, al director de la cobla Ciutat de Terrassa, Jordi Núñez.
Aquests prop de 300 dansaires formaven part de les colles Antics Dansaires, Exdansaires, Escola Bressol El Niu, Catalana, Castellet, Escola Sant Vicenç, Escola FEDAC, Colla de Geganters, Club Natació Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí, Picapoll, Vallhonesta, Nova, Coral Nou Horitzó i Escola Puigsoler.
Ballada del patrimoni festiu català
Des del 2019, el ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. És una tradició de més de cent anys d'història, fins llavors declarada festa d'interès local. Se celebra cada diumenge de la segona Pasqua a la plaça de l'Ajuntament.
L'esdeveniment que marca l'inici d'aquesta tradició a Sant Vicenç de Castellet, on fins a principi del segle XX aquest ball era absolutament desconegut, se situa en l'any 1907, quan una colla de picapedrers procedents de Caldes de Montbui (Vallès Occidental) que treballaven a Sant Vicenç van convèncer un grup de noies santvicentines per escenificar davant de tot el poble un ball típic de la seva localitat d'origen. L'acte va tenir lloc el diumenge 10 de febrer del 1907 a l'actual plaça de l'Ajuntament. En anys posteriors se'n van fer ballades esporàdiques. L'Esbart Dansaire Santvicentí el va incorporar al seu repertori, però com a ballada popular al carrer la recuperació es va fer el 1992, i ja s'ha fet i ha anat creixent ininterrompudament fins ara, amb l'excepció dels dos anys trastocats per la pandèmia.
