La CUP Bages i el grup municipal Fem Poble de Sallent han presentat al·legacions a la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages en què demana que s’aturi, no el conjunt del canvi, sinó específicament el que faria possible la instal·lació d’un camp fotovoltaic al runam del Cogulló, per a la qual hi ha una proposta presentada per part d’ICL.
Per als cupaires, segons el seu portaveu comarcal, Guillem Cabra (regidor de Fem Poble Sallent), aquest canvi en el document urbanístic és un «vestit a mida» de l’empresa per «donar-los la possibilitat de continuar traient un benefici privat, instal·lant un parc solar damunt del problema que ells han generat». Afirmen que això «topa amb l’interès general i amb les sentències judicials. I ens sembla que podria ser constitutiu de delictes de corrupció i de tràfic d’influències, amb la qual cosa la Generalitat hauria d’anar amb molt de compte».
Hi ha tres punts principals sobre les quals se sustenten les al·legacions que la CUP ha presentat a l’aprovació inicial de la modificació del PDU referents a aquest punt. D’una banda, plantegen un aspecte tècnic, segons el qual entenen que s’està produint una «tergiversació» de «l’objecte» amb que es va promoure aquesta modificació del document. En concret, la formació exposa que quan es va iniciar la tramitació del canvi va ser únicament per permetre un nou dipòsit temporal, pel qual s’opta per permetre ampliar tant en perímetre com en alçada el del Fusteret de Súria. Aquesta tramitació es va engegar el febrer del 2020, i a final d’aquell any es va promoure un procés de participació ciutadana per recollir valoracions sobre diferents opcions.
El juny del 2021 és quan s’engega el procediment per a la modificació del Pla Director Urbanístic en el que fa referència a la possibilitat de posar instal·lacions d’energies renovables als runams. Per aquest motiu, la CUP sosté que hi ha un defecte de forma, «ja que s’evidencia que aquest acord fou posterior a l’inici de redacció de la modificació del PDU i del procés de participació ciutadana». De fet, argumenten que «és tan flagrant aquesta tergiversació que, en la documentació sotmesa a aprovació inicial, la part relativa a la compatibilització de les energies renovables amb l’ús miner queda pràcticament oculta, no és analitzada degudament en l’avaluació ambiental estratègica, no s’hi aporten alternatives, no es cartografia i, en definitiva, només és considerada com un simple afegit en la normativa del PDU». Per tot plegat, la CUP considera que la Generalitat incorrerà en una il·legalitat si no treu aquesta part de la modificació, o si no la torna a començar de zero.
Cost-benefici
La segona al·legació incideix que el canvi per permetre la instal·lació d’un camp fotovoltaic va en contra de l’«objectiu essencial» del mateix Pla Director i de les sentències que hi ha hagut sobre el runam del Cogulló, «que el que requereixen precisament és la retirada d’aquest dipòsit». Aquesta al·legació va molt estretament lligada amb la tercera, que fa una anàlisi del cost-benefici d’aquest projecte, del qual en conclou que «el benefici seria per a l’empresa», però que en canvi suposaria costos «per a l’interès general».
Cabra argumenta que «no es pot comprar el relat de l’empresa en el sentit que aquest parc solar és una millora mediambiental per a Sallent o per al país, perquè és al contrari. Perquè el que no podem donar per bo és que aquest parc solar només estarà actiu deu anys». En aquest sentit, addueix que és evident que tardarà coma mínim deu anys a amortitzar-se, i una empresa no retirarà un parc solar en el moment que en comença a treure’n beneficis, el mantindrà tant com pugui. I qualsevol parc solar té una vida útil de 25-30 anys. Això atura o retarda la restauració i topa amb les sentències judicial i amb l’interès general».
Per a la CUP, es posa el focus on no toca, «perquè el que caldria és analitzar i determinar com es pot restaurar el runam de la manera més ràpida i amb el menor cost mediambiental. I determinar també com s’hauria d’ampliar la fiança de l’empresa en relació amb el Cogulló perquè respongui a la quantia econòmica que cal per retirar aquest runam, ja que segons l’estudi que va fer Ramon Folch la que hi ha dipositada (7 milions d’euros) equival al 10% del cost que suposaria la retirada d’aquest runam».
