L’empresa Cedinsa assegura que la resolució per part de la Generalitat de la concessió que té atorgada des de fa 15 anys sobre l’eix Transversal no suposarà un estalvi per al Govern català, i reclama poder-ne mantenir la gestió.

En un comunicat que ha fet públic, la companyia afirma que disposa d'informes d'experts independents que posen de manifest que la resolució anticipada de la concessió (que es va fer pública a final de maig) amb posterior gestió de la infraestructura per la Generalitat implica un estalvi pràcticament nul en relació amb els costos que per a la Generalitat suposaria el manteniment de la concessió durant els 18 anys de vigència de la concessió pendents, i que fins i tot «en certes hipòtesis, la gestió per la concessionària és fins i tot més favorable econòmicament per a la Generalitat que la resolució anticipada».

En aquest sentit, concreta que «la Generalitat deixarà d'ingressar 175 milions d'euros pel refinançament del Grup Cedinsa. Quan la Generalitat va comunicar a la companyia l'inici del procediment de resolució anticipada de la concessió de la C-25, Cedinsa es trobava en un procés de refinançament (que la Generalitat va autoritzar amb data 11 de febrer de 2022), en el qual intervenien entitats de diferents països, que apostaven per Catalunya com a lloc per realitzar inversions amb una perspectiva a llarg termini». I concreta que aquest procés, «pendent únicament de la seva signatura, ha quedat suspès amb l'inici del procediment de rescat. El refinançament, si es completa, suposaria un ingrés per a la Generalitat d’aproximadament 175 milions, derivat del pagament pel Grup Cedinsa a la Generalitat de certs crèdits associats a les concessions».

La companyia també posa en relleu que fins ara «no hi ha cap exemple a Espanya ni a Catalunya de finalització anticipada d'una concessió contra la voluntat del concessionari. Aquesta circumstància podria determinar que el rescat de la concessió C-25 fos percebut com un canvi de paradigma, és a dir, com un abandonament per part de la Generalitat de la col·laboració privada en la gestió de les infraestructures públiques». I en subratlla que tot això passa en un moment en què Catalunya necessita inversions en infraestructures».

Cedinsa posa de manifest que en el concurs de l'expedient que ha iniciat la Generalitat, ha aportat «tota la documentació i els arguments, amb la voluntat de preservar la concessió i segellar el futur d'un model concessional que ha representat una manera de crear infraestructures per a la millora de la vida dels ciutadans de Catalunya i la competitivitat de les empreses catalanes».

Un contracte de fa 15 anys

El contracte amb Cedinsa, participada majoritàriament per la francesa Vauban Infraestructure Partners, es va signar el 2007 i preveia una possible resolució anticipada els anys 2017, 2022 i 2027, i l'import correspon a l'actualització amb la taxa del 5% anual de l'import del contracte el juliol del 2007, que va ser de 221,09 milions.

El Govern estima que aquesta operació permetrà un estalvi en termes corrents fins al 2040 de 810,4 milions d'euros, tenint en compte tots els pagaments que s'han de fer i el cost de la gestió i del manteniment de la via, que recaurà en la Conselleria de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori a partir de l'1 de gener del 2023.

El 2010, la concessionària va demanar un préstec de 50 milions a la Generalitat, el saldo viu del qual és de 32 milions, que s'haurien de deduir de l'import màxim previst. L'operació, segons els càlculs de la Generalitat, tindrà un impacte en el dèficit de la Generalitat d'aquest any de 128,4 milions, ja que la Intervenció General de l'Administració de l'Estat ha valorat la via en 354,2 milions, que passen a ser un actiu de la Generalitat.

Cedinsa, però, exposa que les hipòtesis en què es basa el suposat estalvi de 810 milions d'euros parteix de la premissa «que no es produiran canvis rellevants en l'entorn econòmic durant els pròxims 18 anys, entre el 2022 i el 2040. La Covid-19, la guerra d'Ucraïna, la pujada de costos energètics, la crisi de subministraments i la crisi econòmica que, segons els experts, s'acosta porten a la conclusió que el càlcul d'un estalvi basat en l'absència de canvis rellevants durant 18 anys no és realista, ja que són molt improbables les hipòtesis en què es basa».

D'altra banda, també argumenta que la Generalitat «no té en compte els riscos inherents en una infraestructura que a data d'avui assumeix el concessionari. Això significa que les contingències relacionades amb la construcció i explotació de la infraestructura que puguin sorgir al llarg dels 18 anys que queden de concessió (aquestes contingències solen aparèixer en un període tan llarg de temps i poden arribar a ser molt costoses) les haurà d'assumir el concessionari. Per això es diu que la concessió és "a risc i perill" del concessionari».