Les cabres salvatges de Montserrat són a un pas de tancar el cercle. La reserva natural dels Ports de Tortosa i Beseit es planteja la possibilitat d’introduir nous ramats d’aquesta espècie portades de fora del territori, i en concret del massís montserratí, per pal·liar la pèrdua de població que aquell espai natural situat al sud de Catalunya ha patit els darrers anys com a conseqüència d’una epidèmia de sarna.
I és que les cabres que han assentat plenament la seva població al parc natural de Montserrat provenen d’una reintroducció feta ara fa 27 anys, quan estava completament desapareguda, amb exemplars portats dels Ports. Un viatge d’anada i tornada a través de generacions.
El que motivaria aquest retorn és que, des de l’entrada del paràsit de la sarna a la part catalana del massís dels Ports l’any 2015, la població de cabra ibèrica s’hi ha reduït el 85%. El cens més baix es va registrar l’any passat (504 exemplars), però enguany se n’han censat 540 i des de la reserva nacional de caça es considera un indicador «d’estabilització» de la població. Per alentir l’expansió de la malaltia entre les cabres dels Ports es va aplicar «un buit sanitari» i altres mesures. En altres reserves o territoris com Andalusia, la sarna pràcticament ha extingit la cabra salvatge. La malaltia no s’erradicarà, però les cabres generen immunitat a l’àcar que la provoca i la incidència ha baixat molt, enguany amb només el 3% de les cabres (17) del cens amb símptomes de sarna. Tanmateix, i per ajudar en aquesta recuperació, es planteja traslladar-hi exemplars de Montserrat.
Ara fa 25 anys, la cabra salvatge va tornar a enfilar-se per les roques montserratines. Un paratge que del qual ja n’havia estat pobladora, però del qual n’havia desaparegut sengles enrere per diverses causes. La reaparició va començar amb menys de deu exemplars a través d’un pla de reintroducció progressiu, calculat i amb uns objectius molt clars. 27 anys després, és una espècie totalment consolidada, que es deixa veure molt sovint a ulls dels excursionistes, que ha esdevingut un símbol afegit del massís i que ha tingut tan bon arrelament que, fins i tot, des de ja fa uns anys se’n fa un control a través d’una caça limitada per evitar que arribi a una proliferació que es considera que li seria contraproduent.
El pla de reintroducció va començar el 13 d’abril del 1995, quan se’n va alliberar un únic exemplar, una femella, i els dos dies posteriors, tres més. El 1996, vuit més, i altres vuit el 1997, i sis el 1999. En total, 26, totes procedents dels Ports de Tortosa. Actualment, la cabana que hi ha al massís es mou a l’entorn dels 250 exemplars.
La reintroducció que es va promoure ara fa un quart de segle va tenir un triple motiu: de recuperació d’un valor, de conservació de l’espècie a Catalunya i d’element de prevenció. El de la conservació va ser un dels pilars centrals de la iniciativa. I és que a principi de la dècada dels 90 va aparèixer la sarna a la serra de Cazorla, entre Andalusia i Múrcia, que va fer que en molt poc temps morís més del 95% de les cabres en aquella zona, i que ja llavors va saltar al sector dels Ports de Tortosa i Beseit, on també va tenir afectació. Davant d’aquesta situació, es va decidir crear un altre nucli reproductor separat d’aquest àmbit per motius de conservació. En el moment de seleccionar el lloc, com que el massís de Montserrat era zona de caça controlada, parc natural de la Generalitat i hi havia constància històrica de la presència de la cabra salvatge, es va considerar que era idoni per crear aquest nucli amb cabres de l’estirp dels Ports de Tortosa i Beseit que van sobreviure.
I hi havia un tercer factor ecològic, que és que feia pocs anys que s’havien produït un dels grans incendis que van afectar Montserrat, i en aquell moment es va pensar que com que al massís s’havia perdut la ramaderia, i un angulat salvatge propi d’aquest paisatge com és la cabra, ajudaria a disminuir la combustibilitat del bosc.
25 anys després de l’alliberament dels primers exemplars, la reintroducció de la cabra salvatge a Montserrat es considera un èxit: s’hi ha establert, es reprodueix amb facilitat i la població es multiplicaria molt si no es controlés.
S’ha determinat que la població de cabres es mantingui estable al voltant d’uns 250 exemplars, i actualment, per aquest control, una part es caça i una altra es destina a recuperar o millorar poblacions de cabra en altres llocs de Catalunya, i un d’aquests nuclis és precisament d’allà on van sortir els primers, els Ports de Tortosa.
