Quiosc Regió7

Regió7

Sallent encara el buidatge final de l’Estació 25 anys després de les esquerdes

L’Ajuntament preveu fer efectiva els propers mesos la cessió a l’Incasòl del terreny amb les parcel·les per als veïns que encara queden al barri

Imatge actual del barri, del tot desolat JORDI ESCUDÉ

Just quan fa 25 anys que va confirmar el risc real d’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent per les esquerdes aparegudes en alguns edificis degut a l’activitat minera del subsòl, el procés per al trasllat definitiu dels últims veïns que encara hi queden comença a veure el final. L’alcalde, Oriol Ribalta, confia que d’aquí a un any, a tot estirar, s’hagi efectuat l’entrega de les parcel·les a les famílies que n’esperen una per poder-s’hi construir la nova habitatge, i que la situació quedi resolta.

Es tracta de les tres famílies que, com la resta, han d’abandonar el barri, però que es van acollir a l’opció de rebre una parcel·la urbanitzada i una indemnització en metàl·lic per compensar la pèrdua del seu habitatge. Aquesta alternativa, que ja es va preveure en un acord marc signat el 2009 entre veïns, Ajuntament i Generalitat (que gestiona el reallotjament a través de l’Incasòl), és la que més s’ha demorat en el temps per les dificultats de trobar un emplaçament públic indicat i per la tramitació que implica, si bé ara ja és a la recta final a l’espera que es pugui tancar tot el procés en els propers mesos

La solució passa per una permuta que l’Ajuntament i l’Incasol ja tenien acordada (amb un acord avançat) però que van formalitzar definitivament en el darrer ple, segons la qual l’Ajuntament cedeix a l’Incasòl un solar del carrer Verge del Pilar d’uns 4.000m2 que encabirà 5 parcel·les. D’aquestes, 3 són inicialment per als veïns, tot i que n’hi ha un que està pendent d’una resolució judicial, i a canvi, l’Ajuntament obtindrà uns terrenys del carrer del Molí i molt propers al consistori, fins ara de l’Incasòl.

La portada del 24 de maig de 1997 en què s'explicava que les cases del barri de l'Estació de Sallent s'enfonsaven Redacció

L’acord ha anat acompanyat d’una modificació de planejament que ja s’ha efectuat, però abans de poder fer efectiu el traspàs, l’Ajuntament haurà de reubicar l’envelat del carrer Verge del Pilar, i completar alguns treballs d’urbanització, que bàsicament consisteixen en una ampliació de la vorera i l’adequació d’un carreró de sortida per la part posterior, apunta Ribalta. 

La intenció és traslladar l’envelat darrere les pistes de tenis aquest mateix 2022, i en paral·lel es treballaria en l’adequació del carrer. Un cop completades les dues actuacions ja es farà efectiva la cessió a l’Incasòl, i de l’Incasòl als veïns, que ja estarien en disposició de començar a construir. «Tot dependrà de quant s’allarguin» els terminis de licitació, adjudicació i execució, diu Ribalta, però confia en un any com a màxim. «Volem que sigui el més ràpid possible», afegeix l’alcalde, «perquè d’una vegada per totes, aquests veïns puguin deixar enrere tot aquest procés».

Edificis que encara queden al barri de l'Estació de Sallent JORDI ESCUDÉ

Desallotjaments i enderrocs

El declivi del barri de l’Estació de Sallent té els seus orígens a la dècada dels 90, quan es van detectar les primeres esquerdes a les parets de façanes i d’interiors de cases, que diversos estudis van constatar que eren deguts a un esfondrament del subsòl pel qual no es va veure cap altra solució que el seu desallotjament.

Va ser progressiu, començant per l’anomenada zona zero, la més castigada, amb els veïns dels blocs del carrer de Comamala Poal. A partir d’aquí s’anirien succeint altres desallotjaments, però amb un moment de màxima alerta el 2008, quan es va detectar una situació de perill que va obligar a evacuar d’urgència més de 40 famílies (pràcticament un terç del barri).

El procés es va anar fent en paral·lel als acords amb els veïns afectats, que es van poder acollir a alguna de les tres opcions possibles que la Generalitat va posar sobre la taula: un canvi directe de pis per pis, una indemnització, o una combinació de les dues, o sigui, una indemnització més baixa però acompanyada d’una parcel·la (en aquest cas sense construir). Aquesta darrera opció és la més minoritària i la que queda per completar amb les famílies que encara hi ha al barri i que tindran una parcel·la al carrer Verge del Pilar. En època de bonança econòmica s’havia parlat d’ubicar-los en una promoció a la zona del Puigbò, però la crisi va frenar les expectatives de creixement i l’alternativa va quedar descartada a favor dels nous terrenys on ara hi ha l’envelat. Allà l’Incasòl hi habilitarà cinc parcel·les, d’entre 160 i 180 m2 cadascuna, dues de les quals quedaran lliures, possiblement per al lloguer o la venda.

Bancs i una font que encara es conserven al barri de l'Estació de Sallent JORDI ESCUDÉ

Paral·lelament, durant tots aquests anys s’ha estat treballant en els enderrocs dels habitatges desallotjats, que també s’han anat fent per fases, amb les posteriors escampades i compactació de terra, esbrossades i reparació amb formigó dels forats que hi havien quedat, a càrrec de l’Incasòl. 

Tot plegat ha donat lloc a un solar desolat allà on hi havia hagut un barri ple de vida, amb habitatges, comerços, bars, restaurants, i parcs infantils. El futur, quan s’hagin resolt les evacuacions pendents, hi preveu una àmplia zona verda.

L'estat actual del barri de l'Estació de Sallent JORDI ESCUDÉ

Un dels trasllats està pendent d’una sentència del TSJC

De les tres famílies que estan pendents de reallotjar (dues comparteixen parentiu), n’hi ha una que es resisteix a marxar del barri i va optar per la via judicial. Fa uns anys va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Incasòl, que el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona va fallar a favor de l’Incasòl. Tanmateix, la família va recórrer contra aquesta resolució, i ara el cas és al TSJC, encara pendent que dicti sentència. 

Compartir l'article

stats