De ser vistos com un problema, a convertir-se en una eina indispensable per garantir el reciclatge en l’àmbit municipal. És el procés que ha seguit la progressiva implementació de nous sistemes de recollida selectiva com el porta a porta o el de contenidors tancats (vegeu-ne més informació al desglossat), que ja s’han estès, o ho faran aviat, a més de la meitat dels municipis del Bages. La percepció generalitzada entre veïns consultats per aquest diari és molt favorable als nous models, i admeten que les reticències inicials que hi havia en alguns casos han derivat cap a graus elevats de satisfacció. La principal queixa és la poca freqüència en la recollida i les limitacions per llençar la brossa.
El model del porta a porta, que assigna uns dies determinats per a la recollida casa per casa de cada fracció de brossa, és el que es va implementar primer a la comarca, començant per Santpedor el 2005 i ampliant-se progressivament cap a Artés, Navarcles, Navàs, Avinyó, i des d’aquest maig, a Cardona. Però el sistema de contenidors tancats, que s’obren en dies determinats amb una targeta personalitzada, és el que s’ha estès més, i ja l’han adoptat (o ho faran aviat) una dotzena de municipis, entre els quals hi ha Balsareny, que va ser pioner la tardor del 2018 juntament amb els nuclis de Torroella de Baix i la Rosaleda, a Sant Fruitós.
A Balsareny, doncs, ja fa temps que tenen aquest sistema, «i és molt còmode perquè no cal tenir la brossa a casa esperant el dia que es pot llençar», apunta Maribel Rodríguez, que el compara amb el porta a porta. «Podem treure la brossa cada dia en el moment que vulguem», excepte la fracció resta, que en el cas de Balsareny, el contenidor només es pot obrir el diumenge. «És l’únic inconvenient que hi trobo», diu Josefina Basany, «i encara que jo no n’acumuli gaire, estaria bé poder obrir el contenidor també entre setmana». Una opinió que comparteix Josep Roldan, satisfet amb el sistema de recollida malgrat la brutícia que diu que a vegades es genera a la zona dels contenidors per l’actitud incívica de gent que deixa les bosses a fora «per descuit i per mandra d’anar a buscar la targeta».
Sallent es va adaptant
Aquestes situacions es donen més sovint a Sallent, on l’aplicació del model de contenidors tancats és molt recent (del març) «i potser hi ha gent que encara no ho ha acabat d’entendre, no ha anat a recollir la targeta, o no s’hi ha acabat d’acostumar», diu Josep Bernal.
En general, a Sallent aquest nou sistema convenç. «No en tinc cap queixa», apuntava fa uns quants dies Laura Franch mentre volia llençar una bossa amb fracció resta en un contenidor que ja era ple. «Això sí que és un problema», deia. D’aquesta fracció «jo en genero molt poca i la llenço cada quinze dies, però segurament hi ha gent que amb un sol cop per setmana no en té prou».
A vegades «et trobes que aquest contenidor ja està ple de bon matí», afegia Rosa Caballol, que es va trobar amb el mateix problema que Franch. «La fracció resta s’hauria de poder llençar cada dia», i apunta que també es podria donar més flexibilitat horària en dies puntuals «en què queda tot més brut; quan hi ha mercat, per la Fira de la Ganga, o com ha passat ara amb les Enramades». De tota manera, la situació «ha millorat molt respecte de com es recollia abans, el poble està més net i, a la llarga, això ajudarà a reduir costos a l’Ajuntament». Poc després, aquell mateix dia arribava Alejandro Jiménez, i també es trobava el contenidor ple: «Si vas amb temps no passa res perquè pots anar a buscar un contenidor que no n’estigui, però no sempre és possible i sovint la gent opta per deixar la bossa a sobre o al costat».
Torroella ja no és l’alternativa
«De tant en tant encara ve gent de fora a deixar les escombraries aquí, però ja no passa tant com abans», expliquen Josep Maria Aguilera i Valentí Ocaña, del barri de Torroella de Baix, al terme de Sant Fruitós.
I és que hi va haver un increment de deixalles quan poblacions del voltant com Artés (el 2014), i sobretot Navarcles (el 2017), van implementar el porta a porta. Torroella es va convertir en la diana perfecta per deixar-hi residus sobrants per part de veïns d’aquestes poblacions que en tenien d’acumulats perquè encara no s’havien adaptat al nou sistema. «Si no els podien llençar perquè aquell dia no els passaven a recollir la fracció en qüestió, com que al seu poble no hi ha contenidors i no sabien on deixar la brossa, per no tenir-la a casa la portaven aquí perquè els venia de pas», apunten. Diuen que algunes vegades encara passa, «i fins i tot jo, que sempre porto la targeta a sobre, alguna vegada que he vist gent de fora que baixa del cotxe i deixa la bossa amb la brossa al carrer m’hi acosto i els obro el contenidor», apunta Ocaña.
El 2018 Torroella va implementar el sistema de contenidors tancats, i des d’aleshores «està tot més net, no fa pudor com abans i hem guanyat qualitat de vida», expliquen. Tanmateix, alguns són tan vells que ja no tanquen bé.
Sense contenidors al carrer
Amb l’opció del porta a porta ja no calen contenidors al carrer (tret dels de vidre), i sense contenidors «el poble és més net i no hi ha bosses estripades a terra», explica Victòria Floriach, d’Artés. Fa uns quants dies comentaven amb una altra veïna, Maria Gómez, que «al principi va ser una mica complicat saber cada dia què tocava llençar, però ara que ja hi estem acostumats, si algun dia no passessin a recollir la brossa ho trobaríem a faltar. Per res del món tornaria a la manera d’abans, sense el porta a porta», deia Gómez.
Totes dues coincideixen que el porta a porta «és molt pràctic», i, a diferència dels contenidors amb xip, «aquí ni tan sols ens hem de desplaçar per llençar-ho nosaltres» perquè la brossa que toca aquell dia es deixa davant de casa i ja la passen a recollir. La pega «és que a casa costa una mica trobar el lloc adequat on deixar la fracció orgànica, i potser convindria que passessin a recollir-la més sovint», sosté Floriach.
Rose Mery Gutiérrez és boliviana però fa una dècada que viu a Artés i també veu grans beneficis al porta a porta. «Va perfecte, i sobretot per a la gent gran o amb problemes de mobilitat és molt còmode perquè ni tan sols s’han de desplaçar per llençar les deixalles».
A Navarcles el porta a porta hi va arribar un any més tard. «Jo era dels reticents, no hi creia i em semblava una bestiesa», admet Antoni Bendicho, «però m’hi vaig adaptar i ara no el canviaria per cap altre sistema». Diu que «és una manera d’obligar la gent a reciclar. Jo no ho feia, i ara sí».
Maria Pérez, també de Navarcles, assegura que «amb el porta a porta s’hi ha conegut molt». De tota manera, «encara hi ha gent que no mira gaire prim i barreja coses, però amb el temps la situació ha millorat molt perquè al principi sí que hi havia una mica de desordre».
Dues alternatives que obliguen a separar els residus
Els models de porta a porta i de contenidors tancats fomenten el reciclatge perquè forcen l’usuari a separar els residus, amb mesures de control per si es fa malament.
En el cas del porta a porta, un cop separats en origen els residus es deixen davant de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció segons un calendari preestablert, perquè l’Ajuntament els passi a recollir. A Catalunya es va començar a implementar l’any 2000 a Tiana, Tona i Riudecanyes, i el 2005 va arribar a Santpedor.
El sistema de contenidors tancats es va importar del País Basc, i consisteix a tancar els contenidors d’orgànica i resta (allò que no es pot aprofitar i ha d’anar a l’abocador), de manera que només s’hi pot accedir amb una targeta personalitzada que, a més, registra l’ús que en fa cada llar. Els d’orgànica es poden obrir cada dia, però els de resta, un cop per setmana.
