Els veïns de River Park, la urbanització més afectada en l'incendi forestal del Pont de Vilomara, han començat a tornar a casa. No tots. N’hi ha que no es veuen amb cor. Altres s’han hagut d’enfrontar a la terrible realitat que no quedava res del que havia estat la seva llar. Ahir, el que hi havia era cendra, esgotament i ràbia.
El foc ha deixat dinou cases amb afectació total, és a dir, completament cremades. A més, n’hi ha vint-i-vuit que han estat parcialment afectades. Com a mínim hi ha vuit persones que necessitaran un allotjament temporal que s’està buscant des dels serveis socials municipals.
Eduardo Guerrero és veí del River Park, té 80 anys i ha passat bona part de la seva vida construint i arreglant la casa que ara ha quedat completament calcinada. A la mateixa finca hi tenia diferents animals,: un paó, coloms i un poni. No n’ha sobreviscut cap. Els cuidava cada dia, els donava menjar, s’hi entretenia. «Quan vaig veure el foc vaig agafar el cotxe, vaig cridar la dona i vam marxar», no va poder endur res.
La seva esposa, Maria Dolores Sánchez, que té 73 anys, se'l mirava i mirava al voltant buscant vida inútilment.
Va cridar al seu home i tots dos buscaven explicacions sense trobar respostes. L’escena de la desolació es barrejava amb una calor asfixiant, el fum i les cendres. «La roba que porto me l’ha deixat la meva germana, ja no tenim res», va deixar anar com en un suspir.
Mari Carmen Mora és una amiga de la família de tota la vida. Els ha acompanyat en el frustrant retorn. «Són molt grans i no sabíem com reaccionarien» davant la desgràcia i en comprovar que havien perdut moltes de les il·lusions construïdes amb les seves mans al llarg de tota una vida.
També hi havia personal de la Creu Roja i dos agents dels Mossos d’Esquadra que van fer l’acompanyament, sense, en principi, haver d’intervenir.
Mari Carmen Mora a dia d’avui viu a Sant Vicenç de Castellet, però ha passat quinze anys a la urbanització del River Park. «Jo sabia que tard o d’hora un incendi afectaria la zona» assegurava. Segons Mora, hi havia parcel·les que estaven abandonades i ningú no feia res perquè estiguessin en bones condicions. «Tot això era un tresor preciós i no el van cuidar».
La Núria Ferrer també és veïna del River Park, viu a Sabadell i té la casa a la urbanització com a segona residència. «Vaig estar dos anys posant queixes i denúncies a l’Ajuntament i l’únic que em deien era que enviarien una notificació al propietari». La tanca que separava casa seva amb la del costat estava a punt de caure abans de l’incendi pel pes de tota la brutícia i la vegetació acumulada.
Quan es va produir l’incendi estava a casa i va marxar amb el que portava posat, gairebé entre les flames, «va ser un moment molt tens i complicat».
Juntament amb les restes de fum i cendra, a River Park s’hi respirava ahir un clima de descontentament general amb les actuacions de l’Administració durant l’incendi, però també abans que es declarés. En el temps en què, segons Ferrer, no s’atenien com calia les reclamacions dels veïns.
L’ajuntament ha creat una oficina d’atenció als afectats i s’està estudiant la possibilitat de declarar el municipi com a zona catastròfica. Poc consol per a les persones que han perdut tot el que tenien en aquest incendi i, ara, es troben de cop i volta desolats davant un futur incert.
Hi ha afectats que no es veuen amb cor de tornar
La Maria Cristina Pop encara no ha pogut tornar a casa seva perquè té un problema mèdic als pulmons i el metge li ha aconsellat que eviti al màxim l’exposició al fum. Sap que l’interior de casa seva està bé perquè el seu marit li ha dit, però tant l’exterior com els dos cotxes han quedat calcinats. Va poder salvar els gossos «però no els ocellets ni els pollets» es lamentava. Viu a River Park des del 2016 i està completament devastada pel panorama, «ara és com un desert. Quan hi ha anat el meu marit no ha trobat ningú, perquè hi ha veïns que no volen pujar, no sé què farem en un futur».
