Incendis com el que es va originar diumenge al Pont de Vilomara, però també el de dilluns prop de Bufalvent o el de fa uns dies a Sant Vicenç, han posat en evidència que l’actual model de gestió forestal és caduc, i que cal un canvi de plantejament que torni la rendibilitat al bosc i a l’activitat agrària. És l’aposta majoritària entre polítics de la regió central consultats per aquest diari, que reclamen més recursos cap a l’administració local i cap als propietaris per fer efectiu aquest canvi, que requereix rapidesa perquè l’amenaça de grans focs és cada cop més elevada.
«És evident que la massa forestal que teníem fa 20 anys no és la que tenim ara, ni tampoc hi ha tants pagesos ni es treballa tant el camp», apunta el coordinador de Junts per Catalunya al Bages, Toni Massegú. Parla d’un «tornar als orígens» en la mesura que sigui possible, i de facilitar el repoblament de les àrees rurals. És a dir, «que la gent pugui viure de la terra i ocupar àrees no urbanes», i això implica «més recursos i una llei d’acompanyament dels pressupostos», entre altres coses per fer arribar la fibra òptica i facilitar el teletreball.
Més pes per als Ajuntaments
El primer secretari de la Federació XI del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno, va més enllà i reclama «més competències als ajuntaments en matèria de gestió de boscos», i un acompanyament per part de la Generalitat «tant pel que fa als recursos amb una dotació pressupostària anual, com de col·laboració». En aquest sentit, apunta a modificacions de la llei que permetin «tràmits més àgils i ràpids i facilitin les coses als propietaris forestals» a l’hora de fer plans de gestió i repoblament o franges perimetrals... A més, «cal afrontar-ho amb urgència», sosté.
Per a Josep Joan Roda, regidor de Navarcles En Comú, l’incendi del Pont «ha estat un avís», tenint en compte que el volum de massa boscosa «és més gran que mai i no podem actuar igual que fa 50 anys». Diu que es poden repetir situacions similars en qualsevol punt i en qualsevol moment, i per això és partidari de repensar el model de gestió forestal centrant esforços en la prevenció «perquè parar l’incendi quan ja crema és molt costós a nivell de vides humanes, de pèrdua d'habitatges, o econòmic...».
En una línia similar es pronuncia la republicana Àdria Mazcuñan. És alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, un dels municipis directament afectats per l’incendi que es va declarar diumenge al Pont, i alerta que hi ha zones superpoblades de vegetació «que s’han convertit en una bomba de rellotgeria». En aquest sentit, defensa una gestió «sostenible i segura», i diu que lluny de fer plantacions massives sense cap planificació, «no ens ha de fer por tallar arbres allà on n’hi hagi en excés». A més, aposta per plantacions d’espècies autòctones que prioritzin les alzines i els roures, entenent que el pi blanc «no és l’opció més assenyada» de cara a evitar la propagació d’incendis.
Una implicació col·lectiva
Mazcuñan remarca la necessitat de «planificar bé» aquesta gestió , i per això «ha d’implicar diversos agents i s’ha d’acompanyar d’ajudes i de recursos als propietaris forestals. Sabem que són polítiques a llarg termini, i per això no podem badar». Massegú, de Junts per Catalunya, també reclama «un plantejament col·lectiu de tots els sectors implicats», des de polítics a tots els nivells, fins a pagesos i propietaris «per posar en comú les noves necessitats de gestió forestal que tenim i quins recursos cal que hi destinem».
Per la seva banda, el regidor navarclí dels Comuns, Joan Josep Roda, sosté que «estem davant d’un problema de país», per la qual cosa reivindica «plans supracomarcals» que involucrin des de polítics fins a pagesos, propietaris, bombers i ADF, i també dotacions pressupostàries de la Generalitat, per netejar boscos cremats, però sobretot diu que han de servir per a «tallafocs, tales, o per marcar camins... perquè quan arribi el foc la feina ja estigui feta». També reclama la implicació de l’ACA per arranjar lleres i marges, tenint en compte que «ara ha estat un incendi, però un altre dia pot ser un aiguat».
Finalment, el conseller comarcal de la CUP al Bages, Guillem Cabra, també és partidari d’aconseguir «que el bosc sigui rendible per als propietaris, i això s’ha de promoure des de les administracions».
Parla de l’abandonament de l’activitat agrària com una de les potes de les quals es deriven grans incendis com el del Pont, i davant d’això sosté que «cal reimpulsar aquest sector amb mesures com la ramaderia ecològica extensible, bancs de terres comunitaris que garanteixin el relleu generacional, o fins i tot mitjançant la regulació de preus de productes perquè les explotacions ramaderes siguin rendibles». A més, al costat d’aquest nou model des gestió i d’aquesta dotació de recursos, reivindica una millora de serveis i del transport públic a les zones rurals «perquè s’hi pugui treballar».
Cabra és igualment crític amb la manera com s’ha anat construint durant anys al mig del bosc, i per això és partidari de reorientar els futurs planejaments urbanístics a escala municipal per evitar «creixements desordenats i poc protegits» que diu que hi ha hagut fins ara en urbanitzacions. Pensant més a llarg termini, també demana mesures orientades en la lluita contra el canvi climàtic, tant en la línia de fomentar les energies renovables, com de reduir el consum i la producció.
