Regió7

Regió7

«La gent cada cop és més urbana i no té la consciència del risc de viure a la muntanya»

Elsa Pastor Ferrer, que forma part del Centre d’Estudis del Risc Tecnològic del Campus Diagonal-Besòs de la UPC, va visitar ahir El Pont de Vilomara per veure in situ i amb finalitat de recerca els efectes de l’incendi, especialment en els habitatges

Material d’una casa afectada a l’incendi de la urbanització de River Park, a El Pont de Vilomara | ALBERT SEGURA/ACN

Una de les persones que ahir van voler veure in situ els efectes de l’incendi a la urbanització de River Park d’El Pont de Vilomara va ser Elsa Pastor Ferrer. Ho va fer amb finalitats de recerca. Pastor és professora del Departament d’Enginyeria Química de la UPC i forma part del grup de recerca del Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), situat al Campus Diagonal-Besòs de l’esmentada universitat. Juntament amb Eulàlia Planas és la responsable del programa de recerca en incendis forestals del CERTEC. Ahir, posava l’accent en el fet que «la gent no té consciència del risc que té viure a la muntanya» pel fet que la societat «cada vegada és més urbana» i això fa que la seva «percepció del risc sigui molt baixa».

L’enginyeria remarcava que la gent no fa vida al bosc treballant explotacions agràries i forestals, que «brillen per la seva absència», sinó només per residir-hi amb la mentalitat d’un urbanita i sense tenir en compte que les parcel·les estiguin preparades per si hi ha una sobrevingut com el de diumenge. En aquest sentit, feia notar que a River Park «he vist molts elements combustibles al voltant de les façanes», com «arbres, arbusts i mobiliari», sense els quals les cases no haurien patit tant. També, parcel·les no edificades descuidades. Recordava que la normativa estableix que a les urbanitzacions cal adequar una franja tractada per tal que, si hi arriba el foc, el freni i sigui més fàcil d’extingir. «A El Pont de Vilomara n’he vist de no tractades».

L’experta té molt clar que el canvi climàtic té «un gran efecte en l’impacte i en el comportament dels incendis. Abans, l’època dels incendis era a l’estiu i ara pràcticament n’hi ha tot l’any. L’onada de calor del juny ha comportat que tinguem els primers grans incendis en un període anòmal. No passava des de feia 30 anys». La raó, «la sequera i uns boscos estressats que fa que siguin molt inflamables perquè hi ha molta energia disponible». El resultat, focs «més virulents, amb més quilowatt per metre», que és la intensitat lineal de l’incendi i, per tant, «més ràpids». En definitiva, uns «comportaments extrems que ara veurem més freqüentment» i de difícil control, tot i posar de relleu que tenim «un dels serveis de bombers més preparats del món, amb una intel·ligència per lluitar contra el foc brutal» i que fins «formen altres cossos de bombers del món».

Compartir l'article

stats