Quiosc Regió7

Regió7

L’incendi del Pont va assolir velocitat de tres quilòmetres per hora

Les flames avançaven a un ritme molt ràpid amb espurnes que es propagaven entre dos-cents i tres-cents metres de distància

Vista de la zona afectada pel foc des de les Brucardes | ALEX GUERRERO

Unes temperatures molt elevades i durant molts dies seguits, una humitat relativa molt baixa i una sequera estructural que fa mesos que s’acumula. És la combinació perfecta perquè qualsevol incendi s’escampi ràpidament tal i com ha passat amb el del Pont de Vilomara, que amb espurnes que saltaven distàncies d’entre 200 i 300 metres, li van permetre avançar, de mitjana, un quilòmetre i mig per hora, amb puntes de tres. «És molta velocitat en línia recta: la gent veu el foc dalt la muntanya i en un moment el té a sobre», explica Assier Larrañaga, sotsinspector del Grup de Recolçament Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

5

Així ha quedat la zona forestal del Pont de Vilomara afectada per l'incendi del Bages ALEX GUERRERO

També en relació a l’incendi del Pont, Larrañaga alerta que «els propers dies seran molts durs i hem d’estar alerta de qualsevol punt latent que pugui aparèixer en qualsevol moment però sobretot en les hores centrals del dia». Pel que fa a la situació de risc que hi ha actualment, no és nova i recorda episodis passats com els que es van viure el 2005, amb incendis a Castellnou, Rocafort i Cardona, també a l’any 2012, quan al Bages hi havia una important situació de sequera.

Una persistència excepcional

Mario Beltrán, especialista en gestió forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), detalla que la situació d’enguany «és excepcional no tant en la magnitud absoluta com poden ser els rècords històrics de temperatura, sinó per la seva recurrència, en la intensitat i el número de dies continuats. Aquesta setmana s’ha batut el rècord de temperatura als Pirineus, això és una dada puntual però quan la dada puntual és extrema diversos dies és quan això és realment preocupant». També recorda que el que ara passa ja es va predir fa més de 20 anys i recorda que no tot és només calor: «encara que la mitjana de les temperatures vagi a l’alça, també tenim nevades i gelades molt intenses i extremes». També detalla que aquests canvis fan que la vegetació «sigui més vulnerable i cada vegada estigui més temps disponible per cremar-se». Un exemple en són els incendis provocats el passat més de juny per llamps. Beltrán diu que no és que ara n’hi hagi més, però si que quan fa 50 o 70 anys hi havia una tempesta seca, si era en un dia amb molta humitat, l’incendi no prosperava. Ara, en canvi, per una qüestió de probabilitat, amb un clima més sec, és més fàcil que prosperi.

Més risc per tres factors

L’investigador del CREAF Eduard Pla assenyala diversos factors per explicar l’actual risc d’incendi i que «està augmentant de forma sostinguda en les últimes dècades». Per una banda, l’increment de temperatura amb independència del règim de precipitacions fa que el terreny es torni més àrid. A més, la vegetació, amb la temperatura regula també els fluxos d’aigua, i com que és més elevada fa que les plantes perdin més aigua causant una situació d’estrès hídric. I a tot això s’hi suma el fet que les pluges siguin cada vegada més concentrades amb uns períodes eixuts més llargs que accentuen l’estrès hídric i «empenyen a una situació de més risc». Larrañaga també insisteix en què «hi ha pluges torrencials» que precedeixen llargs períodes sense precipitacions, i que això fa que les fulles de la vegetació es tornin marrons, deshidratades i seques, creant una gran quantitat de biomassa seca disponible per cremar, si passa «la combustió és molt més virulenta». En aquest punt, el director de la Pau Costa Foundation, Jordi Vendrell, assenyala que l’estrès hídric també es tradueix en què en aquests moments al Bages ja hi ha arbres amb colors propis de la tardor perquè es preparen per deixar anar les fulles abans de morir.

45

La urbanització River Park arrasada per les flames: veïns desolats i paisatge negre Redacció

Més enllà del clima i la meteorologia, Pla posa com a factor de més risc l’augment de superfície de bosc i l’augment de vegetació que hi ha hagut els darrers anys. «Que hi hagi més vegetació no és una mala notícia perquè tenim més superfície de bosc, però en un escenari de risc climàtic, el que pot acabar sent un bosc amb més continuïtat pot acabar portant grans incendis forestals amb una gran superfície afectada que s’escapa de qualsevol capacitat humana d’extinció amb els mitjans convencionals».

I el tercer factor al qual fa referència Pla és la presència humana al territori. «No sé si ara és més greu o no que fa una dècada però els altres dos factors per si sols no expliquen que hi hagi incendis», tot afegint que «un foc depèn d’una font d’ignició». En aquest sentit posa de manifest que «la interfase entre la zona urbana i forestal cada cop es va aprimant més i cada cop hi ha més activitats potencialment iniciadores de foc. D’aquí venen totes les limitacions que tenim aquests dies per poder circular lliurement pel territori» i avança que és possible que «això que ara sembla molt extraordinari, segurament en determinats períodes de l’any serà més habitual».

També opina que en el cas del foc del Pont de Vilomara, «la valoració de la seva afectació es fa per l’impacte en els béns humans i aquest mateix foc, al Prepirineu o en un altra zona, hauria comportat una percepció de risc molt diferent encara que l’afectació forestal hagués estat la mateix».

La situació de risc es pot estendre al Moianès si no plou

El sotsinspector dels GRAF, Asier Larrañaga, alerta que si no plou en els propers 10 o 15 dies, de manera que l’actual situació de sequera persisteix, l’elevat risc d’incendi es pot estendre cap a zones forestals de comarques com el Moianès i l’Osona, on fa anys que no hi ha un elevat risc de foc. També posa de manifest que si es manté la situació de sequera, sense pluges a la tarda, la campanya d’incendis forestals és més global, al llarg de tot l’any, encara que és a l’estiu quan es concentren els «períodes més durs».

Compartir l'article

stats