El gerent de Boscat, Jordi Tarradas, qualifica la situació de risc actual com a «excepcional» per la sequera acumulada, la calor i l’estrès de la vegetació. Explica que els boscos del Bages «són molt joves» i que els més vells són de mitjan dels anys 80 arran dels successius incendis que han anat afectant la comarca.
Destaca que es tracta de «boscos molt joves, molts de pi blanc que s’han regenerat de forma espontània» però amb el problema de què ho han fet amb una alta densitat on l’ideal seria fer una aclarida al cap d’uns 15 anys. El problema, però, ve per la falta de rendibilitat econòmica d’aquestes accions ja que es tracta d’una inversió a molt llarg termini, ja que fins al cap de 25 o 30 anys no se’n pot extreure fusta. Això fa que el bosc vagi creixent, acumulant biomassa i es converteixi en una «olla a pressió». En aquest sentit remarca que mentre creix, els boscos joves acumulen una gran quantitat de CO2 però quan hi ha un incendi «s’escapa tot de cop».
En el cas concret de l’incendi del Pont de Vilomara, Tarradas destaca que part de la superfície afectada estava gestionada forestalment a través de l’Associació de Propietaris Forestals de la Valls del Montcau, creada arran de l’incendi que el 2005 hi va haver a Talamanca. En la seva opinió, el fet que hi hagués part de la superfície gestionada va evitar que l’incendi encara hagués anat més enllà. De la gestió de la zona afectada destaca que en una de les finques, la d’Uristrell, se’n feia una gestió forestal del seu centenar d’hectàrees.
Una de les possibilitats per a la gestió forestal és l’extracció de biomassa. Tarradas explica que el preu ha augmentat «una mica» però no de forma proporcional a la resta de l’energia de manera que ara «una instal·lació de biomassa seria molt més rendible». Tot i això, també posa de manifest que un dels problemes, més enllà del cost de l’extracció de la biomassa del bosc, és la falta de personal especialitzat, tot i que des de l’associació estan treballant per formar joves.
D’altra banda, sobre la gestió forestal, Mario Beltrán, del CTFC, destaca que «hi ha un consens» en què aquesta és necessària però remarca que «s’ha de definir quin tipus de gestió s’ha de fer i a on» perquè «fer-la a tot el territori no és viable ni tampoc necessari» de manera que «s’ha de fer de la forma més eficient possible».
