Quiosc Regió7

Regió7

El parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac compleix 50 anys aquest cap de setmana

És el primer parc natural que va crear-se a l'estat espanyol, al final de la dictadura franquista

Vistes des del cim del Montcau del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt CARLES FORTUNY

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac compleix demà 50 anys de vida. De fet, és el primer parc natural que es va crear a tot Espanya, al final de la dictadura franquista l’any 1972, gràcies a la iniciativa dels tècnics de la Diputació de Barcelona, que volien dotar aquest espai natural d’una protecció que, fins llavors, no tenia.

Fins llavors hi havia hagut altres parcs de característiques similars a Espanya, com els parcs nacionals de Covadonga, Ordesa i el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, però el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac va ser el primer que va ser promogut i gestionat per una administració local, en aquest cas la Diputació de Barcelona, a partir de la legislació urbanística vigent. 

Vall d'Horta, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Diputació de Barcelona

D’aquesta manera, el 24 de juliol del 1972 una resolució del Ministeri de l’Habitatge va aprovar el Pla especial de protecció de 2.655 hectàrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès. El parc va anar creixent amb la incorporació de nous municipis i més hectàrees a través de la revisió dels diferents plans especials d’Urbanisme fins arribar a les 13.693 hectàrees actuals i amb la incorporació de Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages).

Així, actualment són 12 municipis, del Bages, Moianès i Vallès Occidental, els que formen el parc. Segons les dades del 2020, dins dels límits del parc hi viuen 110 persones de 34 cases diferents i el 59% de l’espai és de titularitat privada. Aquestes dades contrasten amb el que pot pensar molta gent que dins d’un parc natural no hi viu ningú o que els espais són de propietat pública. 

El parc té 13.693,7 hectàrees en total

decoration

Els tràmits per crear el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac van començar a finals dels 60, quan es va generar una certa tendència de protecció dels espais perquè hi havia molts moviments especulatius entorn de la urbanització disseminada creixent que s’estava produint arreu del país. Això va alertar els tècnics de la Diputació i van començar a treballar l’any 1969 en propostes de planificació de l’entorn aprofitant la llei d’Urbanisme d’aquell moment. De fet, van fer un pla especial urbanístic precisament perquè no s’hi pogués urbanitzar. Donaven unes pautes tan limitades que no cabia cap urbanització en aquest espai. Això finalment va derivar en la creació del parc natural. A més, en aquell moment part de la societat civil, especialment els grups excursionistes locals, també demanava que es protegís l’espai per evitar les operacions urbanístiques i per destacar els valors singulars del paisatge.

El parc inclou sòl de 12 municipis del Bages, Moianès i Vallès Occidental

decoration

Un cop creat el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Diputació va continuar treballant en la protecció d’altres espais naturals com és el cas del Montseny, on van realitzar la mateixa acció. A partir de llavors, i ja amb la Generalitat, es van anar posant altres parcs naturals en marxa. Actualment la Diputació de Barcelona gestiona 12 espais naturals d’alt valor paisatgístic, ecològic i cultural, que abasten 102.587 hectàrees.

«Té molt mèrit que el 1972 algú tingués aquesta pensada i que el primer parc natural de l’Estat estigui a Catalunya i part d’ell al Bages», apunta el diputat provincial delegat d’espais naturals, Valentí Junyent. Pel que fa als reptes futurs, assegura que s’ha de continuar treballant perquè l’ampliació del parc  que s’està estudiant sigui «acceptada i efectiva» i també «perquè la gent que hi viu i que té intenció de continuar vivint en aquests municipis i espais protegits tinguin alguns avantatges perquè necessitem que hi siguin per afavorir la conservació d’aquest espai». Per altra banda, Junyent destaca el vessant turístic del parc i la seva aposta pel turisme sostenible.

«Els parcs han de servir per fer turisme sostenible tenint en compte que ha de donar vida als vilatans d’aquests municipis per tal que tinguin recursos per desenvolupar-hi la seva activitat econòmica. Si ens queixem del despoblament que pateixen molts municipis rurals de Catalunya, la millor manera d’evitar-ho és que el turisme sostenible pugui donar vida als municipis del parc i això alhora també és una mesura de conservació de l’espai», apunta el diputat.

Una celebració que s’estendrà fins al 2023

Malgrat que els 50 anys del parc arriben en un moment delicat per l’incendi que ha afectat la part més occidental de l’espai aquesta setmana, la fita es commemorarà. Però no serà fins després de l’estiu. L’acte més destacat serà la 10a Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a Sant Vicenç de Castellet, durant la qual és previst fer un acte institucional a la segona part del matí del dia 23 de novembre. L’acte consistirà en una taula rodona, moderada pel director del parc natural, Àngel Miño, amb presència dels promotors de l’espai protegit o directors que ha tingut el parc en aquest anys, com ara Lluís Paluzie. La primera trobada d’estudiosos del parc es va fer el 18 de desembre del 1987 a Matadepera.

Vista des d'un helicòpter de la zona afectada per l'incendi del Bages

Vista des d'un helicòpter de la zona afectada per l'incendi del Bages Roger Junyent

Altres activitats previstes són una acció de voluntariat amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, que es farà el 17 de setembre, i també una jornada divulgativa sobre l’accessibilitat als espais naturals amb tallers, rutes i itineraris amb cadira de rodes dissenyada per fer senderisme. Aquest acte es farà el 3 de desembre, Dia Internacional de la Discapacitat, als entorns de la Casa Nova de l’Obac. La cloenda dels actes per celebrar el 50è aniversari del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es preveu el 2023 amb la inauguració d’una exposició permanent al Centre d’Informació del Coll d’Estenalles.

Amb cinc dècades a l’esquena, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac posa la vista en el futur per millorar-ne la gestió buscant equilibrar la conservació de l’espai natural amb el creixent turisme, sobretot en punts com la Mola i el Montcau.

El parc natural podria créixer unes 300 hectàrees

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac actualment treballa amb diversos municipis per ampliar els límits de l’espai protegit, que creixeria en unes 3.000 hectàrees. Entre les poblacions que afectaria l’ampliació hi ha Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara, que farien créixer el seu perímetre de protecció, i Castellbell i el Vilar, que entraria a formar-ne part. Ara, s’estan fent els estudis per a la futura ampliació i la Diputació de Barcelona treballa conjuntament amb els municipis per definir una proposta, que, un cop tancada, es presentarà a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la potestat d’ampliar els límits del parc natural.

La Diputació de Barcelona i els municipis de Vacarisses, Sant Vicenç de Castellet, Rellinars, Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara, Matadepera i Terrassa treballen en una proposta d’ampliació del perímetre del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Els ajuntaments estan formalitzant, a través d’acords de ple, la inclusió de les parts dels seus termes municipals a la xarxa Natura 2000, així com altres àrees properes, dins els límits de l’espai natural.

En conjunt, es tracta de fer una proposta homogènia territorialment que permeti incloure una àmplia zona d’aquests espais situats a cavall de les comarques del Vallès Occidental i el Bages, sota una única figura de protecció de parc natural. Per consensuar aquests acords, l’any passat es van fer diverses reunions entre representants de la Diputació de Barcelona i cadascun dels municipis, i durant el primer trimestre d’aquest any s’han iniciat reunions entre l’equip tècnic del parc natural i els diversos ajuntaments per consensuar una proposta de límits, abans d’iniciar els estudis previs.

El director del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Àngel Miño, explica que es tracta d’una ampliació que ve donada per qüestions normatives i socials. D’una banda, el parc natural, que va ser el primer de crear-se de tot l’Estat, té actualment diferents figures normatives en un espai que s’està gestionant de la mateixa manera: la de parc natural, una altra derivada de l’ampliació del pla especial i la de la Xarxa Natura 2000 creada al voltant. L’ampliació del parc «permetria englobar amb una sola delimitació aquests altres espais i seria el nou parc natural amb la llei d’espais protegits» que permetria endreçar l’aspecte normatiu i d’usos. D’altra banda, en el vessant social, es donaria resposta a la inquietud dels municipis d’ampliar o formar part de l’espai protegit. 

Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara preveuen ampliar els límits i Castellbell entraria a formar part del parc

decoration

Segons Miño, l’ampliació del parc, que seria d’unes 3.000 hectàrees (el 20% més), «és un procés llarg que requerirà un o dos anys de treballs i estudis previs per elaborar la proposta final» i que, per tant, és l’inici d’un camí que, «en el millor dels casos, s’allargaria 3 o 4 anys». De moment s’han fet «unes previsions inicials i tot just estem fent les reunions prèvies per acordar les limitacions exactes», explica. Un cop es tinguin els estudis que avalin la proposta caldrà instar la Generalitat de Catalunya a formular i aprovar les propostes d’ampliació del parc natural. 

Entre els municipis bagencs que han sol·licitat l’ampliació hi ha Sant Vicenç de Castellet, que juga un paper important en la connectivitat ecològica entre el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de Montserrat. Actualment té 229 hectàrees del seu terme (el13% de la superfície municipal), l’extrem oriental, dins el parc natural, mentre que tota la part oriental, concretament 892 hectàrees (el 52%), va quedar inclosa dins la Xarxa Natura 2000. Amb l’objectiu d’incloure aquesta part dins la figura de protecció del parc natural, l’Ajuntament ha formalitzat la petició a través d’un acord de ple. L’alcaldessa de Sant Vicenç, Adriana Delgado, destaca «la situació privilegiada» del municipi, que és una «porta d’entrada al parc natural», i reconeix que si hi ha una ampliació, «ens permetrà potenciar la part natural i l’interès turístic d’aquesta zona».

La Diputació de Barcelona treballa conjuntament amb els municipis per definir la proposta de creixement

decoration

L’Ajuntament del Pont de Vilomara, una altra de les portes d’entrada al parc, també està treballant amb la Diputació per definir els espais d’ampliació de l’espai protegit. Segons l’alcalde del Pont, Enric Campàs, «el més rellevant seria ampliar-lo per la zona de les tines de la Vall de Flequer per dotar-la de més protecció, ja que només una part hi està integrada». De fet, precisament aquesta zona és la que ha quedat afectada per l’incendi d’aquesta setmana. La figura del parc «crea unes sinergies que beneficien tots els municipis que en formem part», apunta el batlle bagenc.

Per la seva banda, Castellbell i el Vilar fa temps que reivindica la seva posició geogràfica com a corredor natural entre els parcs de Montserrat i Sant Llorenç. Segons l’alcaldessa, Montse Badia, a la part limítrofa amb Sant Vicenç el municipi disposa d’una zona «d’anidament d’aus, com el duc o el bernat pescaire, de flora autòctona en vies d’extinció que cal protegir i amb una sèrie d’elements geogràfics d’interès geològic que justifiquen que el parc de Sant Llorenç creixi en aquest àmbit». En aquest sentit, Castellbell ja ha formalitzat per ple la petició per adherir-se al parc, un aspecte que, segons Badia, pot beneficiar el municipi «des del punt de vista turístic, pel perfil de turista que busquem familiar i enoturístic, que vetlli pel nostre entorn», alhora que serà «una manera de protegir i conservar el nostre entorn».

No seria la primera ampliació del parc, ja que en els seus inicis tenia menys de 3.000 hectàrees i amb aquest creixement en podria arribar a tenir gairebé 17.000.

Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Regió7

Un territori on la natura i l'arquitectura es fusionen

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac destaca per la seva riquesa geològica i pels indrets o camins en els quals la natura és protagonista. Hi destaquen els cims més alts, que són la Mola (1.103 m) i el Montcau (1.056 m), però el primer s’ha convertit en el principal reclam turístic del parc gràcies també al monestir romànic de Sant Llorenç que hi ha al cim i que dona nom al massís. 

El paisatge del parc és pedregós i agrest i està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc de gran bellesa. Aquest és un dels motius pel qual forma part del Geoparc de la Catalunya Central. Aquestes roques contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que dominen els vessants i les canals de la muntanya. Però a més de la natura, alguns dels punts d’interès del parc natural també són protagonitzats per elements de patrimoni arquitectònic, que fan que l’espai aconsegueixi fusionar la riquesa de la natura amb la majestuositat d’algunes estructures construïdes per l’home. 

N’és un exemple la vila de Mura. El petit poble rural és conegut per les seves cases i carrers empedrats envoltats de bosc. A més, sovint és el punt de sortida d’alguns dels itineraris que s’indaguen a l’interior del parc. Precisament al terme de Mura hi ha un dels atractius del parc que ha anat guanyant importància en els últims anys, la cova de Mura. Es tracta d’una de les més boniques i amb més anomenada del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i té una galeria principal d’uns 180 metres de fondària. A més, es té constància de presència humana entre el 1500 i el 1000 aC. Després de fer-ne una actuació de preservació que la va tenir tancada fa set anys, des de l’any passat s’hi poden fer visites guiades. També al terme municipal de Mura s’hi troba un clar exemple de la relació entre arquitectura i geologia. Es tracta del Puig de la Balma, una masia del segle XII construïda sota la balma que hi ha ubicada al mig del parc natural i que actualment acull un museu i una residència-casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.

Un carreró de Mura Arxiu/Regió7

Un altre nucli interessant és el de Talamanca. Tot i que queda lleugerament fora del parc, aquest poble també crida l’atenció per les seves cases i carrers i, sobretot, pel seu castell. El castell de Talamanca formava part de la xarxa de castells medievals per a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns. Enderrocat per les tropes borbòniques el 1717, més endavant els Castellbell van construir el casal senyorial actual.

El castell de Talamanca també és un dels atractius Mireia Arso

A l’àmbit del Bages també hi ha un altre punt d’interès turístic que havia guanyat molta força en els últims anys. Es tracta del conjunt de tines de la Vall del Flequer, al terme del Pont de Vilomara i Rocafort. Els grups de tines del Ricardo i de l’Escudelleta formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquestes tines, però, han quedat afectades per l’incendi que hi ha hagut en aquesta zona del parc aquesta setmana. Les estructures han aguantat, però tot l’entorn s’ha cremat i ha deixat un paisatge gris per culpa de la cendra. L’itinerari senyalitzat que recorria algunes d’aquestes tines atreia entorn de 3.500 visitants l’any. En aquest sentit ara ja s’està treballant per recuperar-lo després de l’incendi. 

Més enllà dels punts d’interès turístic, entre els quals també hi ha l’església de Sant Pere de Vallhonesta, els castells de Pera i de Granera, el Marquet de les Roques i la Casa nova de l’Obac, entre d’altres, el parc destaca pels seus camins i itineraris i pels seus elements naturals. La vegetació dominant és l’alzinar, així com el pi blanc a la banda del Vallès Occidental i el Bages i el pi roig a la del Bages i el Moianès, però el més característic són les codines, que es troben al Montcau, la Mola i els Cortins, entre altres indrets.

També destaquen els boscos de pinassa com a hàbitat d’interès comunitari prioritari. Pel que fa a les espècies, n’hi ha més de 4.000 de recollides en el catàleg de cites de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada. Entre aquestes destaquen dos endemismes que es troben a les codines: el cargol Xerocrassa montserratensis i la planta Arenaria fontqueri subespècie cavanillesiana, coneguda popularment com a arenària del Montcau i que, de fet, serà en el nou logotip del parc. Pel que fa a l’àmbit geològic, el massís càrstic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac té més de 280 cavitats inventariades, com balmes, avencs i coves. Són diversos atractius que fan del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac un lloc que val la pena visitar.

L’incendi que va afectar el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac fa uns dies

Aquest reportatge surt publicat només uns quants dies després que s’estabilitzés i controlés l’incendi originat al Pont de Vilomara que va deixar sense casa a desenes de veïns de les urbanitzacions de River Park i de les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages. Aquest foc també va afectar el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, va cremar 464,90 hectàrees del seu espai natural, segons van apuntar els Agents Rurals. Però no és l’únic foc que ha afectat la zona en els últims 20 anys. De fet, l’any 2003 un altre incendi, originat en aquest cas a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), va cremar el 10% de les gairebé 13.700 hectàrees que formen el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La gran majoria del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format per vegetació, i això fa que un incendi sigui un dels principals temors a l’hora de gestionar aquest espai. 

5

Així ha quedat la zona forestal del Pont de Vilomara afectada per l'incendi del Bages ALEX GUERRERO

L’incendi del 2003 va començar el 10 d’agost i va ser especialment greu perquè es va cobrar la vida de cinc persones d’una mateixa família que vivia a la masia la Cabana d’en Felip, a Sant Llorenç Savall. L’àrea cremada va afectar tres comarques: el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Bages. El foc va cremar quatre milions d’arbres i uns nou-cents veïns van haver de ser evacuats a causa del foc.

En aquest sentit, l’incendi d’enguany, tot i no emportar-se cap vida, també ha tingut un gran impacte en la població de dins o dels voltants del parc, en aquest cas els del Pont de Vilomara, ja que alguns d’ells han perdut completament les seves cases a causa del foc. Pel que fa al parc, va quedar afectada la zona del Pont de Vilomara, que és la més occidental de l’espai. L’únic punt d’interès que va quedar malmès són les tines de la Vall del Flequer. Així doncs, tot l’entorn que abans de l’incendi era ple de colors i ben viu ara està protagonitzat pel color gris de la cendra. Per sort, però, les tines han aguantat bé l’incendi.

19

El foc envolta de cendra les tines de la Vall del Flequer

Ara, la direcció del parc i la Diputació de Barcelona haurà de treballar per tal de trobar i destinar recursos a la recuperació d’un dels punts de més interès turístic del parc, sobretot per a la població bagenca, que hi feien visites.

Compartir l'article

stats