Quiosc

Regió7

«Bevem molta aigua i busquem els llocs on hi ha ombra»

Treballadors a peu de carrer expliquen com han conviscut amb les altes temperatures

Elbakabure i Mohammed treballant a les obres de la plaça de la Bonavista de Manresa | OSCAR BAYONA

«Amb calor, molta calor i més calor», diu Khaffou Mohammed quan se li pregunta com han passat aquest mes de juliol, marcat per diferents onades de calor, treballant en unes obres a Manresa. Una calor que per a ells encara es fa més intensa perquè a l’obra, seguint la normativa de prevenció de riscos laborals, han de dur casc, protectors per a les orelles, màniga llarga i pantalons llargs, unes pesants botes de seguretat i, a més a més, com que estan treballant amb cablatge elèctric, també porten guants per evitar possibles accidents elèctrics. Tot plegat, diu, juntament amb el seu company de feina Lahca Elkabure, que és «millor treballar amb fred que amb calor», encara que la roba d’estiu sigui més prima i transpirable que la d’hivern.

Tornant a aquest calorós mes de juliol, expliquen que «bevem molta aigua i busquem els llocs o n hi ha ombra». Pel que fa a les pitjors hores per treballar, detallen que són a partir de les 10 del matí i també al migdia i a primera hora de la tarda, cap a les dues o les tres. Si més tard fa més calor o menys, ja no els afecta perquè pleguen i no hi tornen fins a l’endemà al matí. També remarquen que aquesta darrera setmana ha estat millor que les de mig mes, quan es van encadenar les diferents onades de calor provinents del sud.

Xavi Valero també treballa a l’obra i assegura que ja va viure un episodi de temperatures extremes per calor a Pamplona, però «a Manresa és més humit» i ho porta pitjor. Per suportar la calor, la seva recepta també és «beure molta aigua» i, «quan es pot, treballar allà on hi ha ombra i buscar alguna font per refrescar-se una mica». En el seu cas, detalla que l’horari és de dos quarts de vuit del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda, amb una pausa al matí.

De totes maneres asseguren que estan subjectes a les inclemències meteorològiques, «és el que passa per treballar al carrer. Hi estem acostumats i només parem si plou molt». A més, més enllà de si fa fred o de si fa calor, asseguren que, fent obres en les quals cal aixecar les voreres i remoure terra, «la pluja és el pitjor perquè després també hi ha molt fang i costa més treballar».

Tot i que els paletes són dels que fan una de les feines més dures a l’aire lliure, els treballadors de la construcció no són els únics que han de conviure durant tota la seva jornada laboral amb la forta calor que ha fet durant aquests dies. Un altre exemple de treballadors que pateixen tot l’any les inclemències meteorològiques són els vigilants de la zona blava.

Una de les treballadores de la zona blava de Manresa és Carme Genescà. Fa 29 anys que hi treballa i durant aquest temps recorda també que ja fa anys un juliol també va ser molt calorós perquè a la ciutat s’hi van ajuntar altes temperatures i incendis que van fer que l’ambient fos molt dur. A l’hora de treballar, per conviure amb la calor del carrer, explica que «anem per l’ombra, ens hem d’hidratar molt i l’empresa també ens proporciona crema solar. La gorra també ens va bé perquè no ens toqui tant el sol. I hi ha altres consells, com fer un menjar lleuger». Més enllà de la gorra, explica que, amb els anys, l’uniforme també s’ha anat alleugerint, amb polos més transpirables i «una ratlla reflectora més lleugera, que no fa suar tant».

En el seu horari, les hores més dures són entre les 12 i dos quarts de dues del migdia, i també les quatre de la tarda. A més, voltant pels carrers constata que quan fa tanta calor també hi ha menys gent que s’atreveix a sortir.

Compartir l'article

stats