L’Ajuntament de Cardona ha reactivat la comissió creada l’any 2000 per planificar la recuperació progressiva de la Vall Salina i vetllar perquè aquesta es fes efectiva. En els darrers anys, però, alguns dels compromisos adquirits per les diferents parts implicades han quedat encallats, i el consistori vol que no quedin en l’oblit. Amb aquest objectiu, s’ha tornat a convocar la comissió que n’havia de fer el seguiment i ja s’han establert dos objectius principals. D’una banda, completar d’una vegada per totes la restauració de l’antiga llera del Cardener al seu pas per la Coromina, que l’any 2000 va quedar seca perquè l’aparició de bòfies (enfonsaments del subsol) van fer que la Generalitat optés per fer-ne un desviament per fora del nucli.
Des de llavors, l’Ajuntament ha anat assumint intervencions, com ara fer-hi arribar aigua damunt d’una superfície impermeabilitzada i habilitar algunes instal·lacions lúdiques al seu entorn, però considera que resta pendent «una rehabilitació integral, sobretot a nivell de vegetació, prèvia conducció de les aigües que encara hi van parar de la vall, i la connexió entre la Coromina i Cardona recuperant el camí de la costa», segons ha detallat l’alcalde, Ferran Estruch, intervencions que hauria d’assumir l’Agència Catalana de l’Aigua.
La recuperació de l’entorn de l’antiga llera a la Coromina, la captació del riu salat i la solució al runam vell són objectius prioritari
L’altre gran objectiu a curt i mitjà termini que el consistori veu prioritari és el de fer un estudi geotècnic del runam vell i buscar-hi una solució, ja que l’empresa Ercros, que durant anys en va extreure la sal, va aturar l’activitat i va quedar a mig explotar i, per tant, a mig retirar. En paral·lel, Estruch veu urgent, ja que aquest runam continua allà, analitzar i determinar com es pot fer la captació i control de l’anomenat rierol salat, que passa per sota d’aquesta terrera, «per tal de treure l’aigua dolça de la Vall Salina perquè no hi provoqui distorsions».
La Comissió de la Vall Salina es va crear en virtut d’un conveni signat l’any 2000 per a la restauració d’aquest espai, després de la desviació del Cardener, i en formen part l’Ajuntament, la Generalitat i les empreses explotadores. L’última reunió, abans de la represa, havia tingut lloc el 2016. L’alcalde de Cardona subratlla que, malgrat tot, en aquest temps s’ha seguit negociant i treballant, però que ara «calia reactivar-la per veure on estem i com seguim», perquè «l’objectiu de segueix sent el mateix perquè no s’ha completat: recuperar la Vall Salina i donar-li un futur, ja que és un espai natural protegit».
El primer acord al que s’ha arribat és el de fer una revisió de l’estat d’execució del pla vigent per determinar «què és el que s’ha fet i el que no i cap on cal anar». En aquest sentit, Ferran Estruch detalla que d’aquest primer anàlisis «veiem, per exemple, que el pla marcava la conducció de les aigües fluvials per tal que la menor quantitat possible vagi a parar a la vall i que d’aquest aspecte se n’ha executat la major part, com ara les rases perimetrals de les terreres, la del sector sud, la del Castell... Tot això s’ha anat executant. I també la restauració del runam nou està molt avançada».
Però el pla recollia dos grans aspectes que no s’han complert: la restauració del runam vell, que ha quedat aturada, i la restauració de la llera del Cardener que va quedar seca pel desviament de l’any 2000, «que mai no s’ha acabat de completar com caldria».
A la pràctica, subratlla Estruch, «el que estem fent és una renovació del conveni per recuperar la vall. Això vol dir renovar el compromís de totes les parts i concretar què falta fer i qui se’n fa càrrec, i això ho estem treballant».
En relació amb la restauració de la llera del riu que queda pendent, el batlle exposa que «parlem sobretot d’una recuperació de l’entorn, del que ara és un espai sec, tret de la làmina d’aigua que s’hi va fer arribar artificialment» I concreta que «el que prioritzem és que el riu, des de les colònies Manuela fins als horts, passat el pont de la Coromina (on nosaltres ja hi hem anat actuant fent-hi arribar l’aigua, posant-hi taules de picnic, jocs...) l’ACA prevegi en el seu pla d’inversions una partida per fer realitat un projecte més amb cara i ulls que recuperi en la mesura del possible la morfologia del riu. Es tracta sobretot d’una intervenció de recuperació de vegetació. Una actuació adaptada a la morfologia de la vall, que permeti habilitar un camí amb un entorn agradable, no amb l’aspecte desert que té ara. Perquè això també és per nosaltres l’avantsala per poder recuperar el camí de la Costa, que ha de facilitar la connexió a peu entre Cardona i la Coromina».
Què passa sota el runam vell?
En el cas del runam vell, a mig explotar, el consistori demana, d’una banda, que l’empresa assumeixi fer-ne un estudi geològic per saber què hi ha a sota. «Nosaltres sostenim que ha d’acabar desapareixent i que la responsabilitat és d’Ercros, i ens hem emplaçat a treballar per un pla de restauració que ens permeti avançar en els objectius de restauració màxima. Però no acabem de trobar el punt d’acostament. Ells consideren que no l’han de treure, però tenen disposició a fer coses».
Estruch hi afegeix que «el que ens preocupa molt és que no sabem que està passant a sota pel que fa a cursos d’aigua, perquè cal tenir en compte que allà hi tenim el pas del rierol salat, que va menjant-se la sal i sospitem que ens genera moviments en aquest antic runam, com ens denota alguna bòfia. I per això demanem, i creiem que hi ha voluntat, de fer-ne un estudi geotècnic».
Segons el càlcul del consistori, «del pla actual queda una execució pendent encara d’uns 5 o 6 milions d’euros, sense comptar amb el que cal fer en el runam vell». Pel que fa al runam nou, està encara en procés de restauració però és el que ha avançat més adequadament. Actualment ja no n’extreuen sal, però es treballa encara en el condicionament dels terrenys i queda pendent la conducció d’aigües i la plantació de vegetació, amb un calendari previst fins al 2028.
