Quiosc

Regió7

La falta d’aigua posa sobre la taula l’ús del reg de suport als conreus de vinya

Hi ha cellers del Bages que ja han posat en marxa sistemes de regadiu per pal·liar els efectes de la sequera Els productors també aposten per les varietats tardanes, com la mandó, resistents a les altes temperatures

La instal·lació del sistema de reg de suport a la finca del Collbaix Celler el Molí | ARXIU PARTICULAR

Davant de les altes temperatures i la manca de pluges que s’ha viscut aquest any, els productors de vi del Bages busquen fórmules per pal·liar els efectes d’uns episodis de sequera que consideren que cada vegada seran més severs a conseqüència del canvi climàtic. Les diferents mesures que promouen consisteixen a llaurar més sovint les vinyes per tal d’aprofitar la saó, apostar per la plantació de varietats més tardanes que són més resistents a la secada o instal·lar sistemes de reg de suport puntual per garantir l’abastament d’aigua. Aquesta última estratègia és una novetat a la comarca, on la vinya sempre ha estat un cultiu de secà, però les precipitacions escasses han fet que molts cellers es plantegin aquesta possibilitat.

El president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, posa de manifest que «l’agricultura de regadiu s’haurà de tenir en compte molt seriosament si en el futur es van repetint aquests anys de secada». Tradicionalment, al Bages la vinya ha estat un cultiu de secà, «però hi ha llocs al món, com al sud d’Austràlia, en què la vinya es considera un cultiu de regadiu perquè tenen un clima més sec i calorós». Fins ara, aquesta opció no s’havia plantejat a la comarca, «però el fet de pensar que els episodis de sequera cada vegada seran més insistents i repetitius fa que molts cellers obrin l’interrogant de cara al futur». Tot i això, Soler puntualitza que el que es planteja és un reg de suport, amb sistemes com el gota a gota, que subministra aigua de forma eficient.

Un exemple és el cas del Collbaix Celler el Molí, on han impulsat una prova pilot per instal·lar un reg soterrat en una parcel·la de vinya. «Fa temps que estem patint sequera, ja fa dos desembres que hem tancat l’any amb uns registres de precipitació molt baixos i irregulars», fa notar el responsable del celler, Josep Maria Claret. Davant d’aquest fet, enguany ha decidit instal·lar un sistema de reg soterrat en una de les parcel·les «amb l’objectiu de poder regar de forma eficient en els moments que més convingui, tenint en compte que la vinya no és una planta que necessita un excés d’aigua». Fins al moment, Claret valora de forma positiva els resultats d’un sistema de reg, que complementa amb altres treballs en el sòl per mantenir l’aigua de la pluja.

De fet, l’enòleg del celler Abadal, Miquel Palau, apunta que si bé en els últims anys s’ha evolucionat molt en la tecnologia dels cellers, ara els episodis de sequera «han retornat l’atenció en el sòl, en la vinya, que és la base de tot el procés». En el celler on treballa, afirma que fa temps que estudien «com treballar la terra, com aconseguir mantenir al màxim l’absorció de l’aigua en el sòl». L’enòleg afirma que com «més viu estigui el sòl, amb més nutrients, amb més matèria orgànica, més actuarà com una esponja». Tot plegat fa que els viticultors hagin d’estar més pendents que mai de la vinya i que «estiguem reaprenent contínuament, ja que ens queden molts coneixements per adquirir tant dels cultius, com del sòl, de la microbiologia, de la biodiversitat i de tot allò que engloba aquest món complex del vi, que no és mai una ciència exacta», considera l’enòleg.

En aquesta actitud d’estar amatents als canvis en la meteorologia que influeixen directament en la vinya, molts cellers es comencen a plantejar quines són les varietats que resisteixen millor els efectes del canvi climàtic. «En els últims anys, hem tendit a apostar per les varietats tardanes, que solen suportar millor les inclemències de la sequera», explica Aleix Solergibert, del celler Solergibert d’Artés. A tall d’exemple, parla de la mandó, com una varietat autòctona «que és tardana, aguanta millor l’acidesa i es crema menys amb la calor». Solergibert també destaca que, tant per als viticultors com per a la vinya, «és més agraït i respectuós collir el fruit en fred per evitar les calorades que poden accelerar la fermentació del raïm, però en els últims anys fins i tot al setembre costa que les temperatures donin una treva».

Compartir l'article

stats