La mongeta de Castellfollit del Boix s’ha quedat per primera vegada sense producció per la venda a causa de la sequera. Els conreadors d’aquest llegum autòcton, molt distingit i apreciat i un dels primers productes del Bages amb segell propi, destaquen que normalment començaven el període de collir a mitjan agost, però enguany les plantacions s’han assecat després d’haver viscut una primavera amb escasses precipitacions i altes temperatures. Davant de la pèrdua de la collita, els pagesos es plantegen noves vies per salvar la producció en els pròxims anys, com ara la introducció d’una llavor més resistent al clima, la possibilitat d’endarrerir el temps de plantació o l’ús de sistemes de rec de suport.

El president de l’Associació de Productors de Llegums de Castellfollit, Josep Rius, afirma que «és el primer any que la sequera afecta de forma tan dràstica la collita, inclús hem perdut la llavor». En total, són catorze productors al municipi que en una bona temporada poden arribar a produir fins a cinc tones de mongetes. L’any passat encara van poder salvar part de la producció, malgrat les pluges escasses, «però aquesta vegada no ha quedat res». La principal diferència, explica, és que enguany «la calor va arribar abans d’hora i va neular la planta just en el moment que començava a florir». Ara, l’esperança dels productors és trobar una llavor més resistent al clima.

De fet, la Fundació Miquel Agustí, especialitzada en la recerca de les varietats agrícoles tradicionals catalanes, lidera un projecte de millora de la mongeta de Castellfollit del Boix, finançat pel departament d’Acció Climàtica, amb l’objectiu de cercar una llavor més resistent a les temperatures extremes, a partir de l’estudi de les varietats que s’adapten millor a les condicions climàtiques de la zona. De fet, la mateixa fundació ja va introduir una modificació genètica en la mongeta de Castellfollit del Boix l’any 2018 per tal de crear una nova varietat més homogènia i resistent a la sequera. La investigadora de la fundació Ana Rivera destaca que durant els últims anys han continuat treballant sobre el terreny «per millorar el rendiment i l’adaptació del llegum autòcton al clima». També esmenta que estan estudiant la possibilitat de mecanitzar el procés de collita de la mongeta, que fins ara es du a terme de forma manual, amb varietats de mata més baixa per facilitar la feina als productors.

Mesures per hidratar la planta

Una de les mesures per evitar els efectes de la sequera que els productors es plantegen a curt termini és endarrerir el temps de plantació fins a principis d’estiu. Normalment, comencen a plantar per Sant Marc, a l’abril, de forma que la florida es produeix entre el mes de maig i juny, «però en els últims anys, les calorades més avançades han afectat el procés de maduració de la planta», assenyala Rius, que assegura que el cicle de la mongeta és tan curt que «qualsevol imprevist provoca que la collita se’n vagi en orris». D’aquesta forma, considera que plantar entre el juny i el juliol els donaria la possibilitat d’allargar el procés, aprofitant les pluges de l’agost i el setembre, fins a collir a mitjans d’octubre. «També hi ha la possibilitat de plantar en diferents temps, per assegurar almenys una part de la collita», afegeix el president.

En paral·lel, els productors de mongeta de Castellfollit també posen sobre la taula la possibilitat d’introduir sistemes de rec de suport. «En un context de pluges escasses, la utilització de sistemes de regadiu permetria evitar que la planta es neulés», posa en relleu Rius, que considera que una de les solucions més eficaces seria la instal·lació d’aspersors que permetessin regar el conjunt de plantacions. El president remarca que és una opció que cada vegada convenç a més cultivadors, malgrat que tradicionalment la mongeta s’ha conreat en terra de secà, «perquè potser a la llarga serà una forma de garantir la subsistència d’una mongeta amb història».

La primera referència sobre la seva presència a Castellfollit és de l’any 1787 de la mà de l’escriptor anglès Arthur Young en el seu llibre Viatge per Catalunya, que testifica que el cultiu d’aquesta varietat que dona llavors petites, de color blanc i sense pell presenta una llarga tradició al municipi. Rius celebra que després de tants anys el conreu del llegum autòcton continua generant interès entre els pagesos de la zona, tot i que posa en relleu que «la demanda és més alta del que som capaços de produir». En total, el municipi compta unes cinc hectàrees de conreus d’una mongeta que s’ha popularitzat entre el públic amb iniciatives com la Fira de la Mongeta de Castellfollit. «Enguany, però, no en vendrem ni una. Malgrat això, tenim l’esperança de recuperar la producció l’any vinent», apunta.