«Encara em costa de creure que tots els records s’hagin cremat per sempre», assegura Raúl Martínez, veí de River Park, mentre contempla les restes del que un dia havien estat unes estances espaioses d’una casa amb vistes a un entorn boscós, on ara només es troben arbres reduïts pel foc. El sentiment de frustració encara es fa palès un mes després de l’incendi entre uns veïns que, a poc a poc, van refent tot allò que les flames es van endur amb poc temps. La recuperació la pronostiquen lenta, però no perden l’esperança i treballen per reconstruir el seu paisatge, tallant els arbres cremats, rehabilitant els seus habitatges i fent-se costat els uns als altres per fer una mica menys pesada la tristesa.
«Passaran anys fins que la casa torni a ser el que era, ja que l’estructura perilla i s’han d’apuntalar les parets», constata Martínez, que de moment viu a casa dels seus pares, a l’espera de tramitar l’assegurança per començar a reconstruir la seva llar, «tot i que sembla que anirà per llarg». De fet, el president de l’associació de veïns de River Park, Jaume Almirall, explica que moltes de les famílies estan pendents de saber quines pèrdues els cobriran i quines no, un fet que suma angoixa a la situació d’haver perdut la casa. La majoria s’allotgen en cases d’amics o familiars, en pisos de lloguer facilitats per l’asseguradora o en habitatges de lloguer social. «Els més afectats són els que no disposen d’assegurança», posa en relleu. En aquest sentit, reclama que no s’hagi de pagar l’IBI d’una casa cremada i que el consistori faciliti la llicència d’obres als que no tenen coberta l’assegurança.
Un dels casos és el del veí José Picó, que va arribar a la urbanització ara fa trenta anys, però comenta que no va assegurar l’habitatge perquè li demanaven una quota molt alta. La seva és una de les cases que ha resultat danyades pel foc, en la major part de les estances no s’hi pot fer vida. Mentrestant, ha decidit instal·lar una tenda de campanya al costat de la seva llar a l’espera de trobar una solució. «El nostre cas és diferent perquè estem empadronats a Barbarà del Vallès, i aquí tenim la segona residència, però, hi passem la major part del temps, i desitjaríem no haver de marxar», manifesta Picó, que també assenyala que ha sentit l’escalf per part de la resta de veïns, sobretot els primers dies després de l’incendi.
«Al principi, ens sentíem molt desprotegits, teníem por de possibles robatoris, i per això els veïns ens vam organitzar per fer torns de vigilància», destaca. De fet, durant les primeres setmanes es va incrementar la presència dels cossos de seguretat a la zona, i ara els veïns es mantenen en contacte en tot moment a través d’un grup de WhatsApp per tal de controlar que no robin la ferralla dels habitatges cremats. «Sembla mentida que hi hagi persones capaces d’aprofitar-se del nostre dolor», lamenta.
La gestió de l’entorn cremat
Els veïns posen en relleu que els primers dies després de l’incendi les tasques es van concentrar en la neteja de la brutícia que va generar l’incendi. El president de l’associació de veïns lamenta que l’Ajuntament va tardar setmanes a retirar els residus dels contenidors cremats, un fet que va generar males olors als carrers. «Finalment, després d’insistir, es van treure de la via», apunta Almirall, que afegeix que el mateix va passar amb la recollida de voluminosos. «La gent treia de les seves llars arbres sencers i trossos de ferro que no sabien on posar i ho deixaven en parcel·les buides, esperant que el consistori se’n fes càrrec, però també van passar setmanes fins que la brigada els va venir a buscar», denuncia. D’aquesta forma indica que la sensació general «és de deixadesa per part de l’Ajuntament».
L’alcalde del Pont de Vilomara, Enric Campàs, reconeix que «la quantitat de feina a fer és enorme». En aquest sentit, afirma que «treballen amb la màxima celeritat possible, centrant els esforços a oferir un suport als veïns que ho han perdut tot, mirant els ajuts disponibles, i procurant de fer tasques de neteja a la zona, sobretot amb la retirada dels arbres cremats». En aquesta qüestió, hi ha veïns que han agafat la iniciativa pròpia. És el cas del veí Toni Ruiz, que amb la seva filla i el seu gendre, han començat a tallar els pins completament calcinats que envolten la seva finca. «Tenim feina per dies, hi ha una gran quantitat de pins cremats que poden caure», explica mentre talla les branques seques amb una motoserra.
El verd dels arbres que abans envoltava la urbanització s’ha convertit ara en un paisatge inhòspit ple de branques seques. Mentre observa les vistes deplorables, el veí Vicente Larrea, que va perdre les gallines que guardava en el seu corral durant l’incendi, fa notar que hi ha una quantitat de parcel·les desocupades i abandonades, «amb una gran densitat de vegetació, que van acabar convertint la urbanització en un polvorí». Per aquest motiu, reivindica la necessitat d’un pla de gestió forestal que protegeixi la urbanització davant de futurs incendis. L’alcalde afirma que ja s’està treballant en la redacció d’un projecte per part de la Diputació de Barcelona per recuperar la zona cremada.
