Les places per a residents, els professionals sanitaris en l’últim període de formació, han incrementat enguany a la Catalunya central amb l’objectiu de revertir la manca de personal, especialment, a l’atenció primària. L’any passat es van incorporar 60 residents als centres sanitaris de la regió i aquest any han estat 79. Malgrat l’increment promogut pel departament de Salut, han quedat places vacants, ja que de les 104 places ofertes en atenció primària i hospitalària se n’ha cobert 75, que representa el 73% del total, segons les dades de la regió sanitària que agrupa les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. Davant d’aquest fet, els professionals de la salut assenyalen la necessitat de definir una estratègia per fomentar la formació de professionals a les comarques centrals.
La gerent de la regió sanitària de la Catalunya central, Imma Cervós, posa en relleu l’aposta clara per incrementar el nombre de places a la regió per afavorir el relleu als centres sanitaris, però lamenta que no s’ha arribat a cobrir el global de l’oferta. En el cas de l’atenció hospitalària, de les 54 places ofertes en diferents especialitats, se n’han cobert 45. El nombre de vacants, però s’accentua en l’àmbit de l’atenció primària, on s’han ofert 54 places (39 per a metges i 15 per a infermers) i se n’han cobert 34 (20 de medicina i 14 d’infermeria). En aquest punt, subratlla que «cal posar èmfasi en l’especialitat de medicina familiar i comunitària, una de les més descobertes»
De fet, la mancança de metges de família és una situació que es viu en els diferents centres primaris de Catalunya davant del pic de jubilacions i l’increment de la pressió assistencial dels últims anys de pandèmia. Tanmateix, Cervós afirma que, en el cas de la Catalunya central, s’hi ha d’afegir un segon hàndicap, que té a veure amb «la desconeixença per part de molts joves dels avantatges de quedar-se a treballar en centres sanitaris circumscrits en un entorn rural, ja que la majoria tenen la concepció que per aprendre és necessari accedir en un gran hospital per poder tractar diferents patologies».
Cervós també assenyala que un dels obstacles a l’hora de captivar més residents a la regió és el sistema d’adjudicació de places, «que és completament asincrònic», pel fet que els examinats desconeixen què escolliran els que estan per davant seu en el moment d’omplir la sol·licitud amb l’ordre de preferència. Per tant, l’elecció no es produeix a temps real. En aquest sentit, considera que «conèixer d’entrada les possibilitats reals permetria que alguns professionals del territori poguessin redefinir els seus interessos i contemplar l’opció d’agafar plaça en un hospital que estigui a la vora de casa».
Amb tot, també esmenta la necessitat de «definir una estratègia, sumant esforços entre les universitats, els centres de recerca i diferents proveïdors de salut, per tal de fer més atractiva la regió per retenir el talent local i, al mateix temps, situar-la en el mapa per donar-la a conèixer entre professionals d’altres punts del país». En aquesta línia, ressalta que un dels factors claus és «oferir perspectives laborals al personal sanitari a través de la seva participació activa en programes de recerca o del treball en xarxa amb altres hospitals de dimensions més grans, per tal de donar-los l’oportunitat d’avançar professionalment des d’un territori com la Catalunya Central».
"Cal dignificar la figura del metge de família"
La gerent de la regió sanitària de la Catalunya Central, Imma Cervós, apunta que davant la dificultat de cobrir les places de residències en l’especialitat de medicina familiar i comunitària cal equilibrar els interessos dels estudiants amb les necessitats reals de la salut. D’aquesta forma considera que és interessant tornar a dignificar la figura del metge de capçalera a les universitats.
«En els currículums universitaris, s’hauria de posar èmfasi en aquest tipus de professional que té una visió holística de la salut», remarca. Per a Cervós és necessari despertar l’interès entre els estudiants per aquesta assistència primària, «que és la peça clau del sistema sanitari», així com «evitar que les seves perspectives de futur se centrin només en el tractament de patologies en un entorn hospitalari». Existeix un pas previ en l’atenció primària, afirma, capaç d’intervenir en la prevenció de la malaltia.
En aquesta línia, fa notar que actualment la nota d’ingrés a la carrera de medicina «és altíssima, un fet que propicia l’entrada de persones amb una gran capacitat per estar al capdavant de la recerca puntera». De la mateixa forma que és necessari aquest perfil, defensa l’accés als estudis «de les persones que mostren interès per aquest apropament i per la capacitat d’acompanyar les persones al llarg de la vida».
