Un de cada tres símbols franquistes de la regió central es manté a l’espai públic

La Catalunya central continua tenint reminiscències franquistes a l’espai públic. L’últim cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic que ha actualitzat el Departament de Justícia posa de manifest que dels 528 símbols registrats a les comarques de l’àrea de Regió 7, n’hi ha 176 (33,3%) que no han estat objecte de cap intervenció posterior al franquisme, mentre que 334 (63,2%) han estat retirats i 18 (3,4%) senyalitzats, modificats o bé reinterpretats. En la seva majoria, els que continuen a la via pública són plaques d’habitatges de promoció pública, així com monuments, tombes i làpides, inscripcions, retolació de carrers o grafits.

El cens, que va néixer com una eina pionera l’any 2010 per recollir dades sobre la simbologia franquista a l’espai públic, s’ha anat ampliant en els últims anys. En una primera etapa, va incloure només símbols ubicats en capitals de comarca, municipis de més de 10.000 habitants i poblacions d‘un especial interès històric. Tanmateix, des del 2019, el cens ha incrementat el nombre de símbols registrats, ja que també recull dades dels municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants. D’aquesta forma a la regió central s’ha passat d’un total de 446 símbols censats l’any 2010 a 528 l’any 2022.

Si s’analitza comarca per comarca, el Baix Llobregat és la que agrupa més símbols franquistes, amb un total de 400. Tot i això, s’ha de tenir en compte que, en el cens, també es comptabilitzen aquells municipis que no formen part de l’àmbit de cobertura d’aquest diari, el Baix Llobregat Nord. Del total d’elements detectats en aquesta comarca, n’hi ha 149 (37,2%) que no han estat intercedits, mentre que 238 (59,5%) han estat retirats i 13 (3,2%) senyalitzats, modificats o reinterpretats. Destaca el cas d’Olesa de Montserrat, on apareixen 16 símbols censats, dels quals 15 estan retirats i 1 resta a l’espai públic. Es tracta d’una creu feta al paviment de marbre de la capella del cementiri vell, on apareixen els noms dels caiguts d’Olesa de Montserrat del bàndol nacional en la Guerra Civil.

Per darrere segueix la comarca del Bages, amb un total de 75 símbols registrats, dels quals 66 (88%) han estat retirats de la via pública. Alguns es conserven al Museu Comarcal de Manresa, com ara l’escut amb l’àguila imperial que hi havia a la façana de Correus o unes peces de ferro del jou i les fletxes que formaven part del monument als caiguts de la plaça de la Reforma. A la comarca, també hi ha 3 elements franquistes que han estat modificats o senyalitzats i 6 que es mantenen a la via pública. En la seva majoria són plaques d’habitatges de promoció pública, però també es troba un monòlit de pedra en un marge de la carretera d’Avinyó a Balsareny, que conté una inscripció gravada que recorda víctimes del bàndol nacional.

En el cas de l’Anoia, del total de 30 símbols registrats, només n’hi ha tres on no s’hi ha intervingut, que majoritàriament corresponen a plaques d’habitatges públics. El mateix succeeix en les altres comarques de la regió central, que presenten un nombre significativament menor de símbols franquistes, en bona part, perquè contenen diversos municipis que no estan inclosos al cens en ser de menys de 3.000 habitants. Al Berguedà, per exemple, se n’han quantificat 4 i se n’ha reinterpretat 1; al Solsonès n’hi ha 11 i se n’ha retirat 1; a la Cerdanya n’han esborrat 1 dels 5 que tenen; a l’Alt Urgell n’hi ha 2 i no n’ha intervingut cap; per últim, al Moianès, ha estat retirat l’únic símbol que hi havia.

En els pròxims anys, el Departament de Justícia preveu tirar endavant l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, que permetrà abordar els municipis de menys de tres mil habitants amb l’objectiu de registrar la totalitat de símbols i, en un termini de dos anys, esborrar definitivament el rastre del franquisme als carrers.

Subscriu-te per seguir llegint