Castellbell i el Vilar, paradigma del creixement dispers i descontrolat que sovint hi ha hagut fora dels nuclis en diversos municipis de la comarca, reclama canvis normatius a nivell autonòmic que facilitin als ajuntaments poder intervenir a les urbanitzacions.
Actualment Castellbell en té tres; la Vall de Montserrat, fruit de la fusió de Mas Astarrós, Gall Pigat i El Prat, i amb unes 470 parcel·les en total; Mas Enric-Can Prat, que en té prop de 400; i La Riereta, on hi ha mig centenar d’habitatges. Totes es van desenvolupar cap als anys 60 quan la falta de planificació i la normativa poc restrictiva que hi havia «pràcticament permetia edificar a tot arreu», apunta l’alcaldessa de Castellbell, Montse Badia, de manera que molts propietaris es van vendre els terrenys sense parcel·lar per a segones residències, moltes de les quals s’han convertit en residència habitual.
Les limitacions d’intervenció per part de l’Ajuntament per poder legalitzar aquestes finques i la normativa «feta des d’un despatx i sense tenir en compte el territori», han agreujat els dèficits urbanístics d’aquestes urbanitzacions per falta de manteniment. Després d’«un llarg viacrucis» per definir aquests espais i adequar-los a la normativa «amb unes edificacions molt complexes», s’han pogut fer els projectes de la Vall de Montserrat i Mas Enric-Can Prat, que l’Ajuntament preveu haver completat urbanísticament d’aquí a uns cinc anys.
La Riereta, fora d’ordenació
En canvi, La Riereta queda fora d’ordenació perquè la Generalitat la manté com a sòl no urbanitzable sense possibilitat de modificació, de manera que «no s’hi podrà realitzar plenament un projecte d’urbanització, i això vol dir que els carrers no es podran asfaltar, i que hauran de continuar amb fosses sèptiques i microdepuradores per falta de clavegueram», lamenta Badia. S’hi ha pogut posar enllumenat i es poden fer obres de manteniment bàsic en les edificacions ja existents sense ampliar la volumetria, però les actuacions en el conjunt de la urbanització queden molt limitades, assegura Badia.
Una normativa que surt cara
La Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística del 1981 «intenta protegir els nous espais perquè no es continuï edificant sense control i les urbanitzacions no proliferin», apunta Badia, però sosté que ni aquesta llei ni les successives legislacions urbanístiques que s’han anat fent, ni de bon tros han facilitat les coses als ajuntaments.
L’actual normativa es vincula a un projecte de reparcel·lació del qual se’n deriva una reserva per compensació de zones verdes, equipaments i espais lliures, que comporten una indemnització als propietaris per afectació de la parcel·la, «i això suposa uns costos milionaris als ajuntaments», lamenta Badia. Entén que sovint són uns sobrecostos «innecessaris» tenint en compte que es tracta d’urbanitzacions ja consolidades «amb gent que ja fa 40 o 50 anys que hi viu, i que simplement necessiten que s’hi pugui fer el clavegueram, s’hi puguin asfaltar els carrers, donar-los un servei d’aigua potable en condicions, i l’enllumenat..., sense que calguin aquestes reserves d’equipaments i de zones verdes».
L’alcaldessa insisteix en la necessitat d’una llei expressa per a aquestes urbanitzacions que permeti als ajuntaments donar-los els serveis bàsics sense haver de fer els tràmits d’afectacions i compensacions que es requereixen a una nova promoció. I és que, més enllà del cost que comporten, diu que són uns processos llargs i complicats per ajuntaments com el de Castellbell, «amb pocs recursos tècnics, humans i econòmics, i que tan sols voldríem poder donar un mínim de qualitat de vida a aquestes urbanitzacions, i no podem perquè no tenim les eines suficients».
Tot plegat, fa que a hores d’ara urbanitzacions com la Vall de Montserrat o Mas Enric-Can Prat encara no s’hagin pogut recepcionar i tot just estan en vies de ser urbanitzades. «Portem anys a remolc d’aquesta normativa, i no tenim prou recursos», lamenta Badia, de manera que «hem d’externalitzar la redacció i la gestió dels projectes quan n’hi hauria prou aplicant el sentit comú perquè poguéssim asfaltar o posar-hi el clavegueram. Hem de fer una normativa efectiva, justa i que tingui en compte el territori, i no redactada des d’un despatx». Parla de la nova Llei de Territori «que fa temps que està aturada en una comissió al Parlament».
Cinc anys per al final
Amb els projectes de reparcel·lació i urbanització aprovats i les indemnitzacions pagades, l’Ajuntament de Castellbell prepara ara la licitació per a les obres d’urbanització de la Vall de Montserrat i de Mas Enric-Can Prat, que preveu tenir completades en uns 5 anys.
En aquesta darrera ja s’havien fet tasques d’urbanització per part de les associacions de veïns, però sense els projectes de reparcel·lació i d’urbanització l’Ajuntament mai no va poder recepcionar les obres fetes i no s’hi ha pogut fer un manteniment adequat, explica Badia. Això sovint ha obligat a haver de fer filigranes «per agafar-nos a allò que la llei ens permet justificar» per poder-hi intervenir, com ara un manteniment de paviments que s’han justificat per temes de seguretat. Sigui com sigui, la urbanització no compleix els paràmetres legals exigits per poder ser recepcionada, i per això ha calgut seguir el mateix procediment que a la Vall de Montserrat.
Un cop fetes les corresponents urbanitzacions, ja es podran recepcionar «i seran municipals al cent per cent», diu Badia, amb la qual cosa el manteniment ja passarà a mans de l’Ajuntament.
L’Ajuntament fa una crida a la neteja periòdica de parcel·les pel risc d’incendi
El govern local denuncia que sovint es veu abocat a fer requeriments per incompliments
L’alcaldessa de Castellbell, Montse Badia, apel·la a la responsabilitat dels propietaris en les tasques de neteja de les parcel·les de la seva propietat privada. «Nosaltres complim amb la normativa quants a les franges de protecció que hem de realitzar, però el risc zero no hi és mai», i per això diu que s’han de complementar amb les actuacions que es facin a nivell particular. El perill hi és cada estiu, però enguany l’alerta s’ha fet especialment evident amb els incendis en urbanitzacions del Bages.
Badia explica que hi ha propietaris que les mantenen al dia «i les cuiden molt bé, i casos que són totalment el contrari, amb branques a tocar de les finestres de les cases que converteixen aquestes finques en un autèntic polvorí». Així mateix, assegura que «hem de fer moltes notificacions» a propietaris de parcel·les que estan buides «i que l’Ajuntament no pot netejar pel seu compte o estaria prevaricant». Això implica fer-los requeriments, però hi ha casos en què els propietaris no responen, i és llavors quan pot actuar subsidiàriament i amb un expedient sancionador. Tanmateix, segons Badia, això no sempre resol el problema perquè alguns propietaris es declaren insolvents, i és l’Ajuntament qui ha d’acabar assumint els costos. Per això també demana «una política global de la gestió forestal» que no deixi tan desemparats els municipis.
