La seva vida ha girat al voltant de la mecànica. El navarclí Esteve Currius Castillo, ànima de l’associació dels Amics del Tren Bages Club, va traslladar la seva professió i la seva extensa experiència en el camp de la mecànica a la que amb el temps s’ha convertit en la seva gran passió: el modelisme ferroviari. Des que fa prop de 30 anys va fabricar artesanalment la seva primera maqueta, un locomòbil (la màquina de vapor precursora del tractor modern), no ha parat de fer petits trens, camions o tractors, ja sigui amb mecanisme de vapor o elèctric, a més d’altres enginys que tenen en comú la tracció mecànica. Bona part de la col·lecció particular de maquetes que ha anat nodrint al llarg de pràcticament tres dècades ara es pot visitar fins a final de mes a la biblioteca Sant Valentí de Navarcles.
La relació de Currius amb els trens i el modelisme comença fa 27 anys, quan, aprofitant el taller de la seva empresa (dedicada a la fabricació de tubs de niló), es va aventurar a reproduir a petita escala un antic enginy (el locomòbil) que veia aparcat al Pont de Cabrianes. «Passant per allà veia la màquina i me la mirava, i un dia vaig decidir agafar paper i llapis i amb els meus fills, que aleshores eren petits, vam començar a prendre mides i a dibuixar les peces i en va sortir això», recorda. Es tracta d’una maqueta «que no és funcional i que té la particularitat que és una màquina amb el motor de vapor que anava tibada amb cavalls o bous i es feia servir per treballar al camp».
El navarclí va ensenyar aquella primera maqueta a un modelista que tenia un taller a Terrassa, Josep Julià, «a qui considero el meu mestre», que quan la va veure el va animar a fer-ne una altra, però que fos funcional, i li va proporcionar uns plànols a partir dels quals va fer la seva primera màquina que es podia posar en funcionament. Així va néixer la que va anomenar La Navarclina, que és una de les peces a les quals té més apreci perquè «és la que vaig fer amb més ganes i la resta ja anar venint sol». Explica que «me la vaig fer jo al meu aire. Només tenia plànols del motor i dels cilindres i la caldera la vaig treure d’un altre lloc i, a partir d’allà, vaig anar fent tot el xassís, les rodes...». I des d’aquell moment ha estat un no parar.
Des d’aquell primer locomòbil i La Navarclina fins a la màquina de vapor que està acabant d’enllestir (una reproducció de la primera locomotora de vapor de la història construïda per Richard Trevithick el 1802) han passat gairebé 30 anys, durant els quals no ha parat de construir nous models i ha viatjat per tot l’Estat i mig Europa per participar en trobades d’aficionats al modelisme ferroviari o «vaporistes», com ell els anomena. Explica que la gent li comenta: «Estàs boig pels trens», i que sempre els respon el mateix: «Jo no estic boig pels trens, estic boig per la mecànica! Els trens són un dels elements que té més mecànica i per això m’agraden tant!».
De fet, la seva vida ha estat lligada des de sempre amb aquest camp, primer treballant en diferents empreses i després a la seva pròpia indústria, cosa que li ha proporcionat un gran domini del torn, la fresadora i el soldador. Un bagatge que li ha permès endinsar-se en el món del modelisme i aconseguir reproduir fidelment, i fins a l’últim detall, tota la maquinària a petita escala que construeix al taller de casa seva. «Jo porto 60 anys d’aprenent de mecànic i n’hi ha que amb 15 dies ja són operaris. No se’n sap mai prou, sempre aprens alguna cosa», diu. Amb 74 anys i ja jubilat, lamenta que avui en dia, tot i que hi ha molts estudis relacionats, ja queda poca gent amb ofici, «i per desgràcia es va perdent, perquè les noves generacions van molt preparades, però no tenen la pràctica», diu.
De mig any a nou mesos de procés creatiu
El procés per crear una reproducció a escala comença amb l’elecció de la màquina i continua amb la recerca dels plànols per poder fer el model a escala que aconsegueix en butlletins com els de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en trobades de modelistes o fins i tot per internet. Després, «els amplio a l’escala que necessito» per poder començar a construir les peces. Entre els materials que utilitza per fer tots els detalls de cada màquina hi ha ferro, llautó i alumini, entre altres. Un cop té totes les peces, les encaixa i construeix l’engranatge necessari (amb palanques, frontisses, suspensions...) perquè el model funcioni. «Miro de reproduir les màquines amb la màxima fidelitat perquè, si no hi poses tots els detalls, seria un tros ferro pintat».
Des que es va jubilar, Currius dedica una bona part del dia a la seva passió pel modelisme. «Hi ha dies que a les 8 del matí ja soc al taller, dino i a la tarda hi torno fins a quarts de 7». De fet, explica que el procés d’elaboració d’un model d’aquestes característiques es pot allargar entre mig any i nou mesos. Però normalment «no em dedico a una sola màquina perquè, d’aquesta manera, si una cosa no la veig clara, la deixo i em poso a treballar en una altra, i mentrestant vaig pensant com fer-ho». Al seu taller hi té totes les eines i la maquinària imprescindible per fer les seves obres. No hi falta el torn, ni la fresadora, que ara ja és amb control numèric, cosa que facilita la feina. En aquest sentit, per ampliar coneixements, «als 60 anys vaig anar a fer un curset sense cap necessitat», puntualitza.
Entre les maquetes que Esteve Currius ha anat construint al llarg dels anys, hi ha models històrics com la locomotora cocodril Brown-Boveri que feia la línia de San Sebastiàn-Irún o la locomotora de vapor de la línia mètrica Olot-Girona de l’any 1926. Partint d’altres originals ha fet peces a les quals ha donat un toc personal i ha fet una picada d’ullet al seu municipi. És el cas del camió cisterna que transporta Aigua Navarclina de la Font Calda. També ha modelat trens propers com una màquina de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per transportar potassa de les mines de Súria i Sallent .
Rellotges, un orgue i un molí de vent
Currius treballa elements tant de ferro, com de plàstic o fusta, l’important i el que el captiva és que tinguin un mecanisme per fer-los funcionar. Per això, a banda de locomotores, vagons de trens, camions o tractors també s’ha aventurat a fer rellotges, un gran molí de vent com els que hi ha a Holanda amb bombes hidràuliques i que s’utilitzen com a habitatges (amb les aspes en moviment i llum inclòs) o un orgue de Barbarie, d’origen francès, amb un mecanisme interior espectacular que conté «88 flautes, de les quals no n’hi ha cap d’igual i cada una té el seu so», remarca.
Treballs per encàrrec i trobades
Tot i que bàsicament fa peces pel simple fet que gaudeix de l’afició i per engruixir la seva col·lecció, el modelista bagenc també està obert a fer encàrrecs per particulars o empreses, com les tres reproduccions d’una màquina Suïssa que va fer per una botiga de trens d’Andorra. D’altra banda, a través de l’associació Amics del Tren Bages Club, també lloga, per a esdeveniments, els circuits de vies amb rèpliques de locomotores a vapor perquè el públic hi pugi com una atracció més en fires i festes i en gaudeixin tan els infants com els adults.
Els aficionats al modelisme ferroviari celebren durant l’any diverses trobades arreu del territori català, sobretot a la dotzena de localitats que disposen de circuits de trens. Currius, però, també ha viatjat per diferents punts de l’estat com Madrid o València (el cap de setmana vinent anirà tres dies a Pamplona) i per mig Europa. Algunes de les seves peces han viatjat fins a Itàlia, Suïssa, França o Alemanya (on va participar durant 13 anys en una fira del mes de gener). Es tracta de països amb una extensa tradició pel modelisme ferroviari i una gran passió pels trens.
El modelista navarclí, com a gran apassionat dels trens, reivindica aquest mitjà de tranport i lamenta la poca sensibilitat que hi ha amb el patrimoni ferroviari. «En aquest país tot va a la ferralla, quan es clausura una línia arrenquen la via i en fen ferralla com si no es pogués aprofitar res i les estacions cauen per tot arreu sense pensar en les persones que hi han treballat».
Per aquest motiu, des del seu taller i amb les seves màquines cultiva la seva passió i contribueix a preservar el patrimoni ferroviari, encara que sigui a peita escala. Tot just està enllestint els detalls de la màquina que acaba de construir i ja té en ment nous models. «De projectes ne tinc molts, més que temps», assegura. Ara està engrescat en la construcció d’una màquina de tren dels Ferrocarrils Catalans que porta per Garrat, «que té tres cossos i portava els carbons de Berga fins al Port de Barcelona».
Navarcles exposa una selecció de les peces
Una selecció de les maquetes de trens, locomotores, camions o tractors fabricades pel navarclí Esteve Currius, de l’Associació Amics del Tren Bages Club, es poden veure aquest dies a la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles. La mostra, que s’ha pogut veure aquest estiu i que inicialment s’havia de cloure el 12 d’agost, finalment s’ha prorrogat i es podrà visitar fins a final d’aquest mes de setembre, compartint espai amb la mostra pictòrica de l’artista Salvador Oliveras.
A l’exposició de maquetes s’hi poden veure màquines de trens de vapor i elèctriques, tractors, camions, entre d’altres, totes elles construïdes pel mateix Currius. La mostra es pot visitar tots els matins de 9 a 14 h, i les tardes de dimarts i dijous, de 16 a 20 h. Entre les peces més espectaculars hi ha la rèplica a escala de la locomotora de vapor de la línia mètrica Olot-Girona de l’any 1926, una reproducció del tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per transportar potassa de les mines de Súria i Sallent, una locomòbil, que és la primera peça que va fer, o una espectacular rèplica d’un tractor de vapor del 1880, que s’utilitzava per llaurar i que és una de les màquines a les quals es pot pujar a sobre i circular per un carril de vies. Però els visitants de la mostra no només podran gaudir de rèpliques de mitjans de transport a petita escala, sinó també d’altres elements que ha construït amb enginy com un gran orgue de Barbarie, amb 88 flautes al seu interior, o un molí de vent holandès de grans dimensions on no hi falta cap detall i que té llum i les aspes en moviment. Es tracta d’una exposició per fer les delícies de grans i petits.
