Quiosc Regió7

Regió7

El sector agrari reclama més facilitats per gestionar el bosc i evitar grans incendis

Els propietaris forestals denuncien traves burocràtiques a l’hora d’impulsar actuacions com rompudes o canvis d’usos en el sòl

Josep Rius, d’Unió de Pagesos, en un dels boscos gestionats del pla d’Aguilera, a Castellfollit del Boix, on s’ha dut a terme una rompuda | L.S.

El sector de la pagesia de la Catalunya Central reclama més facilitats per dur a terme una bona gestió forestal davant el risc d’incendis com el que s’ha viscut aquest estiu a la comarca del Bages. Els representants d’Unió de Pagesos posen de manifest la necessitat d’agilitar els tràmits a l’hora d’impulsar actuacions com les rompudes o el canvi d’usos dels terrenys, que afavoreixin la consolidació d’un paisatge mosaic. També indiquen la importància de rendibilitzar els recursos del bosc a partir de l’aprofitament energètic de la biomassa, per tal de propiciar que els propietaris forestals plantegin plans de millora per als seus boscos, tenint en compte que el 80% de la superfície forestal de Catalunya és de propietat privada.

La coordinadora d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central, Rosa Calsina, destaca la transformació que ha experimentat el paisatge en els últims cinquanta anys, amb l’increment de la superfície forestal davant de la pèrdua d’explotacions agrícoles i ramaderes. En aquest sentit, posa en relleu la necessitat «d’ajustar les normatives a les necessitats actuals a l’hora de fer aclarides o recuperar antics espais de conreu amb l’objectiu de frenar la formació de masses forestals més propenses a la propagació del foc». Calsina critica que hi ha una «burocràcia excessiva» que provoca que els propietaris forestals es facin enrere a l’hora d’impulsar plans de gestió en les seves finques per millorar la salut dels boscos.

De fet, el gerent de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals Boscat, Jordi Terrades, constata que, en els últims anys, s’ha endurit la normativa que regula l’execució de tasques de gestió forestal. Per tal de tirar endavant un canvi d’ús en el sòl, explica que, a partir de les tres hectàrees, ja es requereix una valoració ambiental, «un tràmit que suposa unabper part dels propietaris». A més, assenyala que un altre «gran escut» és la normativa urbanística municipal. «A vegades els propietaris han superat tots els tràmits amb els informes favorables i, al final del procés, es troben que el plantejament urbanístic no contempla el canvi d’usos en el sòl», denuncia. Davant de les traves burocràtiques, reclama que es simplifiqui la normativa per tal que es puguin completar els projectes de recuperació de terres.

La rendibilitat de la fusta

Terrades explicita que existeixen dues vies per tal de realitzar accions en el bosc: redactar un pla tècnic de gestió forestal o bé demanar autorització per fer una rompuda al Departament d’Acció Climàtica. «Avui en dia», apunta Terrades «qualsevol d’aquests dos camins s’ha complicat pel fet d’haver de superar una valoració ambiental, que comporta haver de pagar unes taxes molt altes». Per aquest motiu, indica que molts propietaris desisteixen abans d’impulsar qualsevol acció per millorar el benestar dels seus boscos, «i encara més tenint en compte que, amb el preu de la fusta, no es paga el cost de la rompuda».

«El moviment de terres sol tenir un cost elevat, tot i que sempre dependrà del tipus de bosc i de la zona, però, en general, el propietari ha de posar-hi diners, i tardarà anys a recuperar la inversió, ja que es necessita un temps per estructurar el terreny, abocar-hi els adobs i madurar la terra abans que el camp sigui productiu», explica Terrades. En la mateixa línia, el responsable de boscos d’Unió de Pagesos, Josep Rius, assegura que, en molts casos, el balanç surt negatiu, fet que provoca que molts propietaris forestals es tirin enrere a l’hora d’impulsar qualsevol acció de millora. Per aquest motiu, considera que l’aposta de l’administració per aprofitar l’energia renovable de la biomassa hauria de ser clara «per garantir la rendibilitat dels recursos del bosc».

Rius subratlla que, malauradament, «l’administració ha desaprofitat moltes oportunitats a l’hora de construir hospitals, escoles o residències amb aquest recurs». «No hem fet els deures», afirma, «i la prova són els grans incendis que s’han viscut aquest estiu, que s’han propagat amb una virulència que espanta els cossos professionals». En comptes d’aprofitar la riquesa que ofereixen els boscos, Rius assenyala que «s’han abandonat, només els recordem quan cremen». D’aquesta forma ressalta que cal conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat d’impulsar rompudes en zones estratègiques, «perquè si no actuem, existeix el risc de viure grans incendis».

La proposta de recuperar espais agrícoles amb el conreu de la vinya

Una de les qüestions que s’ha posat sobre la taula després de l’incendi que va calcinar unes 1.750 hectàrees a la comarca del Bages és la necessitat de recuperar antics espais agrícoles per tal de consolidar un paisatge mosaic. De fet, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està estudiant la possibilitat de replantar vinya, en una de les zones que es va veure afectada per l’incendi, les tines de la Vall del Flequer (vegeu edició del 26 de juliol del 2022).

La recuperació de conreus tradicionals a la comarca, com ara la vinya, és una de les idees que defensa el president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, que recorda que «el bosc que tenim avui en dia al Bages neix arran de l’abandonament dels conreus de vinya que antigament definien l’entorn natural del territori». Soler destaca que «la vinya és un dels tallafocs més importants que existeix, que ajudaria a trencar la continuïtat del bosc i a restituir un equilibri en el paisatge».

Tot i això, fa notar que la gran dificultat per recuperar aquestes plantacions, a banda d’abordar els tràmits per canviar els usos del sòl, és trobar pagesos disposats a dedicar-se al conreu de la vinya, «atès que la seva rendibilitat és un procés lent». En aquest sentit, apunta que els esforços se centren a garantir la sortida dels vins que es produeixen a la comarca del Bages. «Si volem un paisatge cuidat, és essencial que prenguem consciència sobre la importància de consumir productes elaborats pels pagesos de la nostra terra», afirma.

Compartir l'article

stats