Quiosc Regió7

Regió7

Un any d’abadiat marcat per la discreció

Manel Gasch compleix el primer aniversari al capdavant de la comunitat benedictina, temps durant el qual s’ha centrat plenament en la labor interna en un període de represa per l’impacte de la covid i s’ha prodigat molt poc en pronunciaments

Manel Gasch, durant una litúrgia del 15 de setembre de l’any passat, poques hores després que fos nomenat Arxiu/ Alex Guerrero

«El meu primer repte com a abat d’una comunitat és el seu dia a dia, mantenir l’estàndard monàstic». Són paraules de Manel Gasch Hurios (Barcelona,1970) en declaracions als canals interns de l’abadia, el dia després que fos escollit i anunciat com a nou abat de Montserrat, just ara fa un any. Gasch agafava el 15 de setembre del 2021 el relleu de Josep Maria Soler, que havia portat el timó de la comunitat benedictina durant dues dècades. Ho feia en un context d’impacte de la pandèmia, que va deixar unes xifres de visitants (i, en conseqüència, d’ingressos) molt tocades des del març del 2020, i d’esforç per posar les bases de la recuperació.

Potser per la confluència d’aquests dos factors (una visió molt centrada, d’entrada, en mantenir el funcionament ordinari de la congregació i, alhora, un objectiu immediat de represa) Gasch ha complert un any com a abat marcat pel que es defineix com un perfil baix. Amb poca presència pública més enllà dels actes vinculats a la dinàmica del monestir (un dels primers en què va participar va ser en el de celebració dels 90 anys de l’aeri), escassos pronunciaments i, el que és simptomàtic, una agenda de moment tancada a la concessió d’entrevistes, tret de la que va concedir en el moment del nomenament als mitjans propis de l’abadia. Es podria dir que ha optat per un primer any de gràcia amb (gairebé) vot de silenci.

De fet, en aquelles (úniques) declaracions als mitjans interns en relació amb la seva elecció com a nou abat ja posava de manifest que es prenia aquesta responsabilitat com una cursa de llarg recorregut, i en aquesta línia el seu discurs se centrava més en el present més immediat que no pas en grans objectius. «El primer repte d’una comunitat és el dia a dia, mantenir l’estàndard monàstic», manifestava. I hi afegia una afirmació molt circumscrita a preservar aquesta dinàmica interna de l’abadia, quan deia que «hi ha un repte vocacional: esperem que sapiguem transmetre a la societat la riquesa i la plenitud de la nostra vida, que crec que és la clau perquè hi hagi joves i homes que s’hi puguin interessar». 

El primer repte d’una comunitat és el dia a dia, mantenir l’estàndard monàstic

decoration

També apuntava en aquesta direcció en les breus paraules que va pronunciar al final de la cerimònia de presa de possessió oficial del càrrec, que va tenir lloc el 13 d’octubre, en què sobretot va fer servir el verb «escoltar» i en què va expressar com un dels propòsits centrals «apropar Montserrat a la societat».

Per tant, Gasch arriba ara a un primer any com a abat marcat per la discreció, per un discurs molt limitat a la dinàmica interna. Potser per donar-se aquesta perspectiva de 12 mesos d’experiència, que coincideixen amb una progressiva recuperació i estabilització de l’activitat de Montserrat en tota la seva magnitud. També és cert que l’actual abat va agafar el testimoni de Josep Maria Soler després que aquest hagués viscut una última etapa molt remoguda per factors externs i interns, com van ser els efectes ja exposats de la pandèmia, l’aparició d’antics casos d’abusos sexuals i també, en part, el context polític marcat pel procés i el referèndum per la independència del 2017. Un conjunt de factors, que amb més o menys magnitud van alterar el dia a dia de la comunitat, i van obligar a fer alguns pronunciaments. Ara, amb les aigües més quietes, ha predominat la prudència

I a dia d’avui la reactivació (que està en camí i que ja ha donat clars símptomes aquest estiu) és més que prioritària, perquè Montserrat té ara mateix una fita clau en l’horitzó. Si cap imprevist no ho espatlla, Manel Gasch passarà a la posteritat com l’abat del mil·lenari de l’abadia. Des de fa anys, els esforços de modernització i promoció s’enfoquen cap a aquesta commemoració, que s’escaurà el 2025. Un aniversari per al rellançament definitiu de l’abadia, si en aquell moment encara li cal, o per subratllar-ne una posició preeminent (cal tenir present que és un santuari de referència mundial) amb tots els valors que se li atribueixen: espirituals, simbòlics, culturals i naturals. De fet, Gasch ja hi va fer alguna referència en el seu primer discurs de presa de possessió, quan va dir que «ens agradaria que tothom se sentís seva aquesta celebració. Som molt conscients que els mil anys de Montserrat són també mil anys d’una societat amb la qual han avançat conjuntament al llarg de la història. El Mil·lenari és, a la vegada, l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur».

En aquest camí que té al davant com a abat, Gasch tindrà també el repte de mantenir Montserrat com a referència de país. Sota l’abadiat de Josep Maria Soler, que en l’últim quart va coincidir amb l’efervescència social i política de l’independentisme, va perviure la flama, amb petits pronunciaments, tot i que amb un to molt moderat, si ho comparem amb predecessors que en van alçar la bandera amb molta implicació, com va ser el cas de l’abat Aureli Maria Escarré. En entorns eclesials, a Gasch se li atribueix un perfil progressista, pròxim a les maneres de l’abat Cassià Maria Just, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l’església catalana. 

De moment, però, l’arrencada ha estat marcada pels silencis, per la feina callada amb un propòsit molt de present on predomina el prefix «re»: reactivació, represa, ressorgiment. El futur tot just l’ha començat a dirigir.  

Compartir l'article

stats